«Democracia a Onil» -opinió de- JOSE LUIS FERNANDEZ RODRIGO

Fa algun temps que veig detalls poc democràtics a Onil i, pel que s’aveïna, sembla que la cosa va a esclatar en breu. Per endavant matiso que no creo que als colivencs els falti tarannà %u2013com diu ara el nostre president ZP- sinó que hi ha certes actituds perfectament legals que, al meu entendre, desvirtuen la sobirania del poble.

[@more@]

Per a començar, el candidat més votat en les últimes eleccions, i amb diferència, va anar José María Rozalén, però això no li ha servit per a repetir com alcalde. Sempre defensaré que qui gana en les urnes té d’agafar la vara de comandament.

Per això, no comparteixo el ball de noms en l’ajuntament d’Onil, amb coalicions i altres maniobres. Ara, el que em va semblar inadmissible, des de diversos anys endarrere, és l’actitud intolerant i absolutista de Rozalén quan estava en el poder. Ja vaig sofrir en les meves carns aquella prepotència quan vaig cometre el greu atreviment de gravar una sessió plenària. Si jo. Un periodista, amb una grabadora. Quina estrany, no? Doncs l’en aquell temps alcalde em va manar a la Policia i encara deu estar en algun calaix del retingues la cinta amb tan confidencial informació.

El Partit Popular faria bé a triar millor als seus candidats, perquè la cabra llença per a la forest, i ara comença a esclatar aquest comportament de "ordene i mane" tan al gust d’aquest exalcalde. I ja hi ha quatre regidors companys seus que no van a suportar més.

Crisis? Segur. I si la dreta d’Onil no es regenera i canvia les maneres que va introduir el seu cap de files, pot perdre aquest respatller majoritari que va tenir en l’última cita en les urnes.

Per si algú té dubtes, Rozalén no ha fet declaracions i no se sent obligat a obrir el bec. Molt propi d’ell, el capdavanter de la transparència.

JOSE LUIS FERNANDEZ RODRIGO

Periodista del Semanal Escaparate

1 comentari

Les denúncies per edificar en terrenys protegits es dupliquen en nou mesos

Castalla, Catral i El Fondó dels Frares. Són els tres punts negres de la província en matèria urbanística. Segons dades de la Fiscalia, la majoria dels expedients oberts en matèria de Medi ambient són per construccions que atempten contra l’ordenació del territori. Només en els primers nueves mesos de l’any, la Guàrdia Civil va presentar en els jutjats 48 atestats per edificacions en paratges protegits, la majoria d’ells en el partit judicial d’Ibi. La xifra suposa el doble de la registrada en el 2004.

[@more@]

‘El major nombre de denúncies són per delictes contra l’ordenació del territori’, assenyalen des de la Fiscalia de Medi ambient. De fet, en l’any 2005 s’ha registrat una ‘proliferació de construcció d’habitatges en paratges protegits’.

Les xifres parlen per si soles. En només nou mesos, el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona) ha realitzat més intervencions per delictes contra l’ordenació del territori que en tot l’any passat. Si en 2004 es van escometre 157 actuacions d’aquest tipus, entre gener i setembre de 2005 la xifra ja arribava a les 184.

En els primers nueves mesos del 2005, les instàncies judicials van sol·licitar al Seprona la realització de 22 informes sobre possibles delictes contra l’ordenació del territori en la província. En la majoria dels casos, la denúncia va ser interposada per la Conselleria de Territori i Habitatge.

El nombre d’expedients oberts en els jutjats per construccions aixecades en terrenys protegits s’ha duplicat en poc temps. Si en el 2004 el Seprona va emplenar 23 atestats per aquesta causa, en els primers nou mesos de 2005 s’han obert ja 48 diligències judicials a instàncies de la Guàrdia Civil. L’any passat es va imputar a un total de 17 persones per atemptar contra l’ordenació del territori, mentre que des de gener ja es comptabilitza mig centenar.

Castalla és una de les zones on més han proliferat les construccions en terrenys d’especial protecció. Dels 48 atestats presentats pel Seprona, la majoria es refereixen a aquest terme municipal. Segons fonts del jutjat d’Ibi, des d’abans de l’estiu no han deixat de ploure denúncies relacionades amb aquest tipus d’assumptes.

A pesar que Castalla està considerada un àrea d’especial protecció paisatgística, a la fi del 2004 es va iniciar un autèntic boom urbanístic en la zona de forest. Des de llavors, les construccions han proliferat en espais d’especial interès ecològic com el Xorret de Catí. Segons fonts pròximes a la investigació, la majoria de denúncies que s’han rebut en el jutjat són per la construcció d’habitatges al costat de l’autovia que va cap a Ibi i la carretera que uneix Castalla amb Onil.

Especulació

‘En molts casos els habitatges es construeixen per a revendre-les i especular amb elles’, assenyalen fonts properes a la investigació. De fet, en l’últim any s’han registrat un gran nombre de reclamacions d’anglesos que han comprat immobles en la zona i que ‘estan tenint problemes perquè no els lliuren les cases en el temps estipulat en el contracte’, assenyala l’advocada María Ángeles Peinado.

Des del jutjat d’Ibi van indicar que, de moment, els expedients estan paralitzats davant el devessall de denúncies que s’està rebent en els últims mesos. Segons fonts judicials ‘s’estan sol·licitant un gran nombre de ampliatorias’, pel que s’espera reunir totes les reclamacions abans d’obrir diligències.

També el Parc del Profund ha estat objecte d’aquest tipus de delictes. Segons fonts judicials, almenys s’ha presentat un expedient per construir dintre de l’àrea d’especial protecció.

Denúncies

A pesar de la proliferació de construccions en paratges naturals, la majoria de delictes contra l’ordenació del territori es produeixen per edificar habitatges en zones no urbanitzables que no són d’especial protecció. Segons fonts coneixedores d’aquesta realitat, el Seprona va presentar el passat any 102 denúncies d’aquest tipus per via administrativa. En els primers nou mesos del 2005, la xifra ascendia a 114.

Catral i El Fondó dels Frares destaquen en el ránking de localitats amb major nombre de denúncies per delictes contra l’ordenació del territori. Segons fonts pròximes a la investigació, en aquests dos últims municipis han proliferat les construccions en terrenys no urbanitzables però que no són d’especial protecció.

En El Fondó dels Frares, ‘està proliferant la construcció de xalets en terrenys no urbanitzables amb l’excusa que són cases de aperos’, assenyalen fonts coneixedores del cas. De fet, l’Ajuntament ha rebut desenes de denúncies per aquesta causa.

Pel que fa a Catral, tal com ja va publicar Vocento el 7 d’octubre, la Conselleria de Territori i Habitatge ha denunciat davant la Fiscalia de Medi ambient la construcció de centenars d’habitatges il·legals en l’horta. Segons fonts autonòmiques, les actuacions que s’estan portant a terme en la zona podrien constituir un ‘delicte urbanístic’.


La Verdad

Comentaris tancats a Les denúncies per edificar en terrenys protegits es dupliquen en nou mesos

RESPOSTA DE LA CAL DAVANT L’ALLAU DE REACCIONS GENERADES ARRAN L’ACTE AL CAMP NOU

Arran de la polèmica suscitada després de l’ acte del Correllengua al Camp Nou, en el marc del partit Barça – Osasuna de dissabte 22 d’octubre, des de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) volem expressar el nostre rebuig a les declaracions incendiàries d’alguns representants del govern valencià i fer algunes consideracions:

[@more@]

El Correllengua és una de les campanyes anuals impulsada i organitzada per la CAL. Es tracta d’una iniciativa més a favor de la nostra llengua i cultura sorgida de la societat civil catalana. Per tant, una proposta per a la defensa i promoció de la llengua catalana, d’una manera transversal, oberta, participativa i popular que se celebra arreu dels Països Catalans des de fa 9 anys i que enguany ha celebrat més de 400 actes, 122 dels quals al País Valencià. Aquesta campanya té com a objectius principals: • Defensar la unitat lingüística dels Països Catalans i reclamar el reconeixement legal de la unitat de la llengua catalana en el conjunt del territori lingüístic, de Salses (Catalunya Nord) a Guardamar (País Valencià) i de Fraga (Franja de Ponent) a Maó (Illes Balears). • Promoure l’ús social del català en tots els seus àmbits i arreu del territori. Com deia el valencià Joan Fuster, que a més, fou el primer que va donar un sentit polític a la denominació de Països Catalans, “Hem d’exigir el català com a llengua pròpia dels catalans, amb tots els efectius culturals, administratius i polítics“. Aquests objectius són defensats per centenars d’entitats d’arreu dels Països Catalans, entre les quals hi ha el FC Barcelona. Així,el pas del Correllengua pel Camp Nou és un acte més que mostra com el Barça es una entitat compromesa amb el país i amb la nostra llengua i amb la societat civil. Ara bé, volem deixar clar que la CAL és l’única entitat organitzadora de l’acte, el qual estava previst des de feia molt de temps i que la col•laboració del FC Barcelona va ser la cessió de l’espai dins de les seves instal•lacions. Pel que fa en Joel Joan, volem dir que l’actor va ser convidat per la CAL per presentar l’acte i que la darrera frase del discurs: “Visca els Països Catalans lliures”, tot i que “lliures” no estava en el guió, des de la CAL assumim aquesta frase com a pròpia. Amb això, volem agrair la seva col•laboració i deixar al marge de la polèmica tant el FC Barcelona com l’actor Joel Joan. Considerem molt greus les declaracions per part d’alguns sectors fins al punt de titllar-nos de feixistes per defensar un dret que tenim, el reconeixement de la unitat lingüística, i que a més, està reconegut per la Unió Europea i per una sentència del Tribunal Constitucional (75/1997) que es pronunciava sobre la constitucionalitat de la denominació llengua catalana com a equivalent de valencià. Les reaccions provinents dels mitjans espanyols i d’altres àmbits no són cap novetat, sinó que fets d’aquesta mena han estat sempre el motiu dels sectors secessionistes per carregar contra una realitat: que la llengua anomenada catalana, valenciana o balear,…és la mateixa en el conjunt de la nació catalana, és a dir, els Països Catalans. Considerem que els insults proferits des d’aquests sectors contra l’organització de l’acte i contra el FC Barcelona són una mostra de la manca de cultura democràtica d’alguns personatges que entenen que la llibertat d’expressió només és acceptable quan s’expressa el que els agrada i que tota opinió diferent de la seva no és legítima. Quant a les declaracions dels presidents d’alguns clubs denegant la relació entre l’esport i la política, no podem oblidar les pancartes exhibides pel València en favor del PHN, del Salamanca en contra de la devolució dels papers del “Archivo Nacional” o de tots els clubs de la primera divisió (inclòs el FC Barcelona) a favor de la Constitució Europea. En tots aquests casos van ser els jugadors qui van portar les pancartes, cosa que implicava directament els clubs, situació que no es va donar en el cas del Correllengua al Camp Nou.

Associacions per la Llengua Catalana (CAL)

1 comentari

Els Premis Octubre estrenen i renoven autors

Els 34 Premis Octubre han destacat amb el premi de Poesia Vicent Andrés Estellés l’obra ‘Santa Follia de ser càntic’ de Vicenç Altaió, on fa un gir en la poesia buscant a més de l’experiment l’experiència. El de Narrativa Andrònima ha estat per Joan Olivares amb la novel·la ‘Pòlvora de rei’ situada en un poble de la comarca de la Vall d’Albaida, i el premi de Teatre s’ha concedit a Ignasi Moreno per ‘Jeff: Els colors de la bogeria’, primer llibre que publicarà aquest autor de Gandia. El d’Assaig Joan Fuster ha quedat desert.

[@more@]

Anton M. Espadaler, membre del jurat del premi de Narrativa Andròmina, ha explicat que per triar guanyador s’havia seguit la ‘prova del 9’ de la narrativa (que sigui un llibre que es deixi llegir, resisteixi el destorb ambiental, que faci una opció estilística i que tingui una trama argumental que afavoreixi la lectura). I amb aquestes característiques van elegir ‘Pólvora de rei’ de Joan Olivares (Otos, Vall d’Albaida), matemàtic de professió (per això la picada d’ullet d’Espadaler) i constructor de rellotges de sol.

Joan Olivares ha explicat que un assassinat és el fil conductor d’una història farcida de moltes altres històries situades en un poble de la Vall d’Albaida l’any 1935. El llibre s’acaba el 1936, el dia que guanya les eleccions el Front Popular. ‘Pòlvora de rei’ (títol provisional) va néixer d’una anècdota que li va contar un oncle seu i el relat és ple d’històries de la seva família. Olivares creu que el tema de la novel·la és la vida del poble.

L’autor no s’estrena en el camp dels premis literaris. L’any 1998 va guanyar el premi de literatura eròtica de la Vall d’Albaida amb ‘Dies de verema’ i al 1999 el premi Ciutat d’Alzira amb ‘Vespres de sang: vint-i-quatre almuds’, ambdues publicades per Edicions Bromera.

El guanyador del premi de Teatre, Ignasi Moreno Gutiérrez (Gandia, 1959) és òptic de professió. Va iniciar-se en el grup de teatre amateur ‘Comuna gàbia’ (que forma part d’una comissió fallera de Gandia), on va començar com a actor i des de fa quatre anys escriu obres de teatre pel grup. Moreno ha explicat que feia temps que tenia ganes d’abordar una temàtica diferent a les peces humorístiques que escriu per la companyia amateur, i va triar un tema complex i controvertit: els assassins en sèrie. Explica el dramaturg que a través d’internet va descobrir la història de Jefrey Lionel Dammer, un assassí en sèrie anomenat ‘el carnisser de Milwaukee’ la vida del qual s’ha portat al cinema. Va matar fins a disset persones i va morir l’any 1994. Aquest és el protagonista de ‘Jeff: Els colors de la bogeria’. L’autor ha explicat que en l’obra la violència no apareix a la manera Tarantino, que més aviat ha volgut entrar en la història d’aquest personatge per entendre quins motius van portar Dahmer a convertir-se en una ment degenerada. Moreno incideix en temes com la falta de companyia (a casa, a l’escola, a l’exèrcit), la homosexualitat no acceptada… i en últim terme aborda una qüestió de fons: aquest tipus de personatges neixen o es fan? El membre del jurat del premi de Teatre, Manuel Molins, ha explicat que en les catorze obres presentades ha detectat un canvi de paradigma en els temes abordats. Ha dit que en els darrers quinze anys hi havia tendència a una falsa experimentació formal i que el satisfà constatar que hi ha un canvi de tendència. Les obres majoritàriament assumeixen la realitat quotidiana i parlen de temes propers. Sobre ‘Jeff: Els colors de la bogeria’ ha destacat que està ben escrita i que el jurat va tenir clara la tria ben aviat i sense cap polèmica.

Per contra, el premi d’Assaig Joan Fuster, que ha acabat declarant-se desert, va ser molt debatut entre el jurat. Tots els membres van coincidir que no hi havia una obra clara d’entre les dotze presentades, ha explicat Xavier Antich, membre del jurat, i ha afegit que van ser deliberacions llargues i tenses. Més de la meitat de les obres van quedar descartades. D’entre les altres, es van detectar alguns treballs notables, però que no eren pròpiament assaig (una tesi doctoral, altres de tema massa especialitzat…) i finalment el jurat va considerar que no s’ajustaven al premi.

El premi de Periodisme d’investigació Ramon Barnils l’ha guanyat J. Víctor Gay, periodista gironí, que va ser corresponsal del diari ‘L’independent’, pel reportatge ‘Manuel Azaña que estàs en el cel’. La peça tracta dels darrers dies de la vida del president de la República espanyola i de com en aquell moment l’església catòlica va acostar-se a aquesta destacada figura política.

Vilaweb

Comentaris tancats a Els Premis Octubre estrenen i renoven autors

«Democracia a Onil» -opinió de- JOSE LUIS FERNANDEZ RODRIGO

Fa algun temps que veig detalls poc democràtics a Onil i, pel que s’aveïna, sembla que la cosa va a esclatar en breu. Per endavant matiso que no creo que als colivencs els falti tarannà %u2013com diu ara el nostre president ZP- sinó que hi ha certes actituds perfectament legals que, al meu entendre, desvirtuen la sobirania del poble.

[@more@]

Per a començar, el candidat més votat en les últimes eleccions, i amb diferència, va anar José María Rozalén, però això no li ha servit per a repetir com alcalde. Sempre defensaré que qui gana en les urnes té d’agafar la vara de comandament.

Per això, no comparteixo el ball de noms en l’ajuntament d’Onil, amb coalicions i altres maniobres. Ara, el que em va semblar inadmissible, des de diversos anys endarrere, és l’actitud intolerant i absolutista de Rozalén quan estava en el poder. Ja vaig sofrir en les meves carns aquella prepotència quan vaig cometre el greu atreviment de gravar una sessió plenària. Si jo. Un periodista, amb una grabadora. Quina estrany, no? Doncs l’en aquell temps alcalde em va manar a la Policia i encara deu estar en algun calaix del retingues la cinta amb tan confidencial informació.

El Partit Popular faria bé a triar millor als seus candidats, perquè la cabra llença per a la forest, i ara comença a esclatar aquest comportament de "ordene i mane" tan al gust d’aquest exalcalde. I ja hi ha quatre regidors companys seus que no van a suportar més.

Crisis? Segur. I si la dreta d’Onil no es regenera i canvia les maneres que va introduir el seu cap de files, pot perdre aquest respatller majoritari que va tenir en l’última cita en les urnes.

Per si algú té dubtes, Rozalén no ha fet declaracions i no se sent obligat a obrir el bec. Molt propi d’ell, el capdavanter de la transparència.

JOSE LUIS FERNANDEZ RODRIGO

Periodista del Semanal Escaparate

Comentaris tancats a «Democracia a Onil» -opinió de- JOSE LUIS FERNANDEZ RODRIGO

José Mª Rozalen, portaveu del PP d’Onil: «No tinc gens que dir, de moment»

CRISI EN EL PARTIT POPULAR D’ONIL DESPRÉS DEL DEBAT OBERT PER QUATRE REGIDORS PER A CANVIAR DE PORTAVEU

L’actual portaveu del Partit Popular, José Mª Rozalén, ha afirmat a aquest periòdic que no pensa fer declaracions sobre la crisi interna del PP en la localitat després de plantejar quatre regidors la renovació de portaveu i el canvi de president

[@more@]

%u201CNo tinc gens que dir de moment%u201D, ha assegurat. %u201CJo treball pel partit, pel poble i no tinc gens que respondre%u201D, apuntava. %u201CCadascun té les seves responsabilitats%u201D, ha sentenciat.

Tal com publicava l’edició digital d’Aparador el dilluns a la tarda, s’ha obert una crisi en el PP d’Onil després que quatre dels seus sis regidors plantegessin en el mes de maig la renovació del portaveu, José Mª Rozalén.

Els quatre regidors acusen a l’exalcalde popular de realitzar "pressions i xantatges personals" durant aquests mesos per a evitar aquesta ruptura que afectaria de forma notable al grup municipal.

La crisi ha arribat al PP provincial encara que de moment no s’han pronunciat sobre el que deu realitzar l’agrupació local. No obstant això, els quatre regidors estarien disposats a dimitir si no se soluciona aquesta situació.

Semanal Escaparate

Comentaris tancats a José Mª Rozalen, portaveu del PP d’Onil: «No tinc gens que dir, de moment»

Crisi oberta en el PP d’Onil després de plantejar quatre regidors el canvi de portaveu

Són molts ja les remors que circulen per Onil sobre una crisi en el seno del Partit Popular, més encara en les últimes setmanes, quan el seu portaveu, José MªRozalén, ha estat recollint signatures per a aconseguir el respatller dels militants enfront del debat obert.

[@more@]

Lo cierto es que cuatro concejales del PP, Juan Ramón Mira Rico, Gloria Garrido, Charo López-Santacruz, y José Ramón Pérez, plantearon hace casi medio año un debate en el seno del Partido Popular con la intención de renovar su imagen, lo que suponía cambiar de portavoz. La propuesta no fue bien recibida por Rozalén y durante este tiempo, a pesar de la intervención del PP provincial, la crisis no se ha solventado, es más, se ha recrudecido hasta tal punto que los cuatro concejales están decididos a dimitir si no hay cambios sustanciales.

Todo empezó cuando dos meses después de entrar como concejales José Ramón Pérez y Charo López-Santacruz, el primero de ellos se percató que el ex alcalde no funcionaba como portavoz de la oposición y decidió hablar con sus compañeros de grupo. Tras recibir el respaldo de otros tres ediles, decidió plantear el tema en una Junta Directiva. La propuesta, de cambiar al portavoz, fue lanzada el 30 de mayo y desde entonces han estado sufriendo una %u201Csituación insoportable, muy incómoda%u201D que no han hecho pública para no perjudicar la imagen del PP en Onil con %u201Cchantajes y presiones personales%u201D por parte de Rozalén según han asegurado a este periódico los cuatro concejales.

En dicha Junta, Rozalén se mostró totalmente contrario al debate, asegurando que ése no era el lugar para plantear el cambio de portavoz. A las tres semanas siguientes, hubo un Pleno y los cuatro concejales coinciden en afirmar que Rozalén no les informó con anterioridad de lo que se iba a votar.

La situación era cada vez más tensa. En este contexto, en una nueva reunión, Gloria Garrido (quien fuera concejala con él en la anterior legislatura) le pregunta por los planes de futuro a Rozalén. Éste contesta que tiene pensado seguir de presidente en el partido y que en las próximas elecciones, se presentará como candidato y %u201Cbuscará su lista%u201D. Desde ese momento, los cuatro concejales aseguran que Rozalén les intentó separar, hablando personalmente con dos de ellos, con Charo y José Ramón. En una posterior reunión, se rompe toda relación. En ésta interviene Vicente Roque, el quinto concejal que hasta entonces no había participado en el debate. Éste asegura que no aprueba el talante de Rozalén pero aún así le muestra su fidelidad y que le seguirá apoyando. A partir de ahí, el debate sobre la sucesión de Rozalén pasa al partido local e incluso los hay que opinan que no %u201Chay que tocarlo%u201D como concejal. Incluso algunos miembros de la Directiva intentan mediar hasta tal punto de proponer portavocías compartidas y que los cuatro concejales marcarán las pautas de actuación en los Plenos. Algo que no es aceptado ya que desde un principio se busca cambiar la imagen del partido algo que no se conseguiría si siguiera allí Rozalén.

Sigue %u201Cel acoso y derribo%u201D de Rozalén contra ellos cuatro, según aseguran, pero el tiempo pasa hasta que un día el ex alcalde le asegura a Juan Ramón Mira que el PP provincial de Alicante está de su lado y por tanto les reta a que dimitan, si ésa es su intención. Antes de presentar la dimisión, los cuatro concejales envían un correo electrónico al PP provincial informando sobre su decisión. Al momento, Juan Ramón Mira recibe una llamada solicitándoles que no hagan nada y que esperen a una reunión con Macarena Montesinos, diputada nacional.

El Partido les pide que no hablen y así lo hacen hasta después de vacaciones a pesar de las presiones que algunos de los concejales siguen recibiendo. Mientras tanto, Rozalén comienza a recoger firmas entre los militantes, de ahí que el rumor se vaya extendiendo.

Tras reunirse en varias ocasiones con miembros de la Ejecutiva Provincial del PP y aunque éstos les han pedido que no dimitan, lo cierto es que el partido tampoco ha logrado solucionar la situación. Después de todo este tiempo de discusión en la que su imagen se ha podido ver afectada por lo que se decía en el calle, los cuatro ediles han decidido empezar a dar su versión de los hechos. Ya no se contentan con que Rozalén dimita como portavoz sino que quieren que lo haga también como concejal y que se realicen elecciones para elegir a un nuevo presidente del PP local.

Semanal Escaparate

Comentaris tancats a Crisi oberta en el PP d’Onil després de plantejar quatre regidors el canvi de portaveu

Reunió-esmorzar del Club Ciclista d’Onil

Aquest diumenge, dia 30, a les 11 del matí, el Club Ciclista d’Onil celebrarà una reunió-esmorzar, on es tractaran diversos temes, a saber: anàlisi i balanç de la temporada 2005, loteria de Nadal del Club, canvi de directiva i domiciliació del pagament de quotes.

[@more@]

La trobada serà en el bar La Bolera. Prèviament (8:30 hores) està programada una volta amb bicicleta per la comarca. El recorregut serà Onil-Biar-Banyeres de Mariola-Venteta-Onil. A la volta d’aquesta excursió començarà la reunió-esmorzar.

Semanal Escaparate

Comentaris tancats a Reunió-esmorzar del Club Ciclista d’Onil

Els dibuixos d’una nena permeten la detenció de l’home que abusava sexualment d’ella

El detingut és el nuvi de la seva mare i violava a la menor des que aquesta tenia 5 anys
Els dibuixos d’una nena de nou anys, en els quals ressaltava els òrgans sexuals dels homes i cares tristes en les nenes que pintava, han permès a la Policia Nacional detenir a Onil al company sentimental de la mare de la menor, per un delicte d’abusos sexuals sobre la petita des que tenia cinc anys.

[@more@]Aquests dibuixos i un comentari de la menor a la seva mare en el qual va assegurar saber «com es feien els nens», va alertar a la progenitora, especialment perquè fins a llavors mai la petita havia parlat amb la seva mare d’aquests aspectes.

A partir d’aquest moment, la petita va relatar les «aberracions sexuals» que havia sofert per part de l’ara arrestat, pel que la mare va denunciar els fets davant la Policia Nacional de Benidorm, localitat on residia.

A més, la detenció del presumpte pederasta va permetre també a la Policia detenir a l’home en la casa del qual s’havia refugiat, un ciutadà germà reclamat per les autoritats del seu país per diversos delictes de frau i falsificació de documents.

Segons han explicat fonts de la Policia Nacional, entre 1998 i 1999 Jorg P., de 42 anys i nascut a Berlín, va iniciar una relació sentimental a Alemanya amb una compatriota que tenia una filla menor d’edat. En una ocasió, la mare de la petita va haver de realitzar un viatge i va deixar a la seva filla a cura del seu nuvi. Segons el relat policial, aquesta situació va ser aprofitada per Jorg P. per a, presumptament, cometre amb la menor tot tipus d’aberracions, arribant a consumar l’acte sexual.

Després de complir una condemna per assassinat, Jorg P. es va traslladar en 2003 a Benidorm, on residia la qual havia estat la seva companya sentimental, que li va acollir durant més d’un any. Segons la Policia Nacional, durant aquest temps van tornar a repetir-se totes les «aberracions sexuals» amb la menor que se li imputen.

No va anar fins a gener de 2004, quan la mare de la nena, que ja tenia nou anys, va observant un comportament estrany en la seva filla. La nena realitzava dibuixos en els quals accentuava els òrgans sexuals dels homes que pintava -una reacció habitual en els menors que sofreixen abusos sexuals-, així com nenes amb les cares molt tristes o homes que reien sentados sobre un llit.

Els temors de la mare augmenten quan unes setmanes més tard la seva filla li diu que «ja sabia com es feien els nens», una mica que li sorprèn encara més ja que, segons assegura, mai havien parlat del tema. Finalment la nena li conta al detall totes les aberracions sexuals que ha sofert per part del company sentimental de la seva mare, pel que decideix presentar una denúncia davant la Policia Nacional de Benidorm. Jorg P. és localitzat i detingut aquest dia i lloc a disposició judicial que, pel que sembla, ho deixa en llibertat.

Al juliol de 2004 les autoritats alemanyes sol·liciten la seva extradició, així que el presumpte pederasta és detingut de nou, encara que un retard sobre el termini establert per a presentar la documentació necessària, fa que sigui posat de nou en llibertat. Salvats aquests esculls burocràtics la policia deu iniciar de nou la recerca de l’home que és detingut a Onil, a casa d’un compatriota, quan estava a punt d’escapolir-se a Hongria. L’home que li va ajudar a ocultar-se, Peter R., de 52 anys, també va ser arrestat al tenir una ordre internacional de detenció per frau i falsificació.

Diario Levante

Comentaris tancats a Els dibuixos d’una nena permeten la detenció de l’home que abusava sexualment d’ella

Els Prínceps d’Astúries rebran una mostra de joguines fabricades a Onil

Una joguina és sinònim de somriure i il·lusió. I a Onil, bressol d’aquest sector, saben molt bé l’important que és fabricar somnis i crear il·lusió en els més petits.

[@more@]

L’Associació de Reyes Mags d’aquesta localitat de la Foia de Castalla, juntament amb la col·laboració dels empresaris, regalarà als Prínceps d’Astúries una mostra representativa dels canells i joguines que s’elaboren a Onil.

Amb aquest obsequi, «i de la millor forma que sabem, a través dels nostres productes», l’associació colivenca felicita als Prínceps pel pròxim naixement del seu primogènit i els convida a visitar el municipi d’Onil.

noticies ha rebut un comunicat de premsa d’Esquerra Repúblicana de la Foia de Castalla, on critiquen durament els regals a la Casa Reial.

ERPV critica el regal de joguets de l’Associació de Reis Mags d’Onil als Prínceps d%u2019Astúries

Esquerra Republicana demana més coherència a l’Associació de Reis Mags d%u2019Onil per l%u2019enviament de nines a la Casa Reial. A aquest respecte, el president d’ERPV-La Foia de Castalla, Josep Tadeu, ha comentat que "és lamentable l%u2019enviament de nines als Prínceps d%u2019Astúries, una gent que no te cap impediment econòmic per l%u2019adquisició de joguines, mentre hi ha milers de xiquets sacsejats per catàstrofes naturals i que necessiten més aquestes joguines".

Per altra banda, el dirigent republicà ha afirmat que "la Corona Reial s%u2019avergonyeix dels ciutadans de la Foia. Hem de fer memòria històrica i recordar que durant la dictadura franquista l%u2019actual cap d%u2019Estat i rei d%u2019Espanya va tindre molts anys la seua residència a Ibi sota l%u2019ala del dictador Franco, mentre la Casa Reial s%u2019avergonyeix d%u2019aquest fet negant-lo a totes les biografies oficials".

Tadeu ha declarat també que "només Esquerra Republicana va demanar al Congres de Diputats la retirada del sou actual del rei Joan Carles, equiparant-lo al del president Zapatero. La Constitució espanyola afirma que tots som iguals i és necessari fer efectiva aquesta proclama". [25/oct]

Comentaris tancats a Els Prínceps d’Astúries rebran una mostra de joguines fabricades a Onil