Castalla, Catral i El Fondó dels Frares. Són els tres punts negres de la província en matèria urbanística. Segons dades de la Fiscalia, la majoria dels expedients oberts en matèria de Medi ambient són per construccions que atempten contra l’ordenació del territori. Només en els primers nueves mesos de l’any, la Guàrdia Civil va presentar en els jutjats 48 atestats per edificacions en paratges protegits, la majoria d’ells en el partit judicial d’Ibi. La xifra suposa el doble de la registrada en el 2004.
[@more@]
‘El major nombre de denúncies són per delictes contra l’ordenació del territori’, assenyalen des de la Fiscalia de Medi ambient. De fet, en l’any 2005 s’ha registrat una ‘proliferació de construcció d’habitatges en paratges protegits’.
Les xifres parlen per si soles. En només nou mesos, el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona) ha realitzat més intervencions per delictes contra l’ordenació del territori que en tot l’any passat. Si en 2004 es van escometre 157 actuacions d’aquest tipus, entre gener i setembre de 2005 la xifra ja arribava a les 184.
En els primers nueves mesos del 2005, les instàncies judicials van sol·licitar al Seprona la realització de 22 informes sobre possibles delictes contra l’ordenació del territori en la província. En la majoria dels casos, la denúncia va ser interposada per la Conselleria de Territori i Habitatge.
El nombre d’expedients oberts en els jutjats per construccions aixecades en terrenys protegits s’ha duplicat en poc temps. Si en el 2004 el Seprona va emplenar 23 atestats per aquesta causa, en els primers nou mesos de 2005 s’han obert ja 48 diligències judicials a instàncies de la Guàrdia Civil. L’any passat es va imputar a un total de 17 persones per atemptar contra l’ordenació del territori, mentre que des de gener ja es comptabilitza mig centenar.
Castalla és una de les zones on més han proliferat les construccions en terrenys d’especial protecció. Dels 48 atestats presentats pel Seprona, la majoria es refereixen a aquest terme municipal. Segons fonts del jutjat d’Ibi, des d’abans de l’estiu no han deixat de ploure denúncies relacionades amb aquest tipus d’assumptes.
A pesar que Castalla està considerada un àrea d’especial protecció paisatgística, a la fi del 2004 es va iniciar un autèntic boom urbanístic en la zona de forest. Des de llavors, les construccions han proliferat en espais d’especial interès ecològic com el Xorret de Catí. Segons fonts pròximes a la investigació, la majoria de denúncies que s’han rebut en el jutjat són per la construcció d’habitatges al costat de l’autovia que va cap a Ibi i la carretera que uneix Castalla amb Onil.
Especulació
‘En molts casos els habitatges es construeixen per a revendre-les i especular amb elles’, assenyalen fonts properes a la investigació. De fet, en l’últim any s’han registrat un gran nombre de reclamacions d’anglesos que han comprat immobles en la zona i que ‘estan tenint problemes perquè no els lliuren les cases en el temps estipulat en el contracte’, assenyala l’advocada María Ángeles Peinado.
Des del jutjat d’Ibi van indicar que, de moment, els expedients estan paralitzats davant el devessall de denúncies que s’està rebent en els últims mesos. Segons fonts judicials ‘s’estan sol·licitant un gran nombre de ampliatorias’, pel que s’espera reunir totes les reclamacions abans d’obrir diligències.
També el Parc del Profund ha estat objecte d’aquest tipus de delictes. Segons fonts judicials, almenys s’ha presentat un expedient per construir dintre de l’àrea d’especial protecció.
Denúncies
A pesar de la proliferació de construccions en paratges naturals, la majoria de delictes contra l’ordenació del territori es produeixen per edificar habitatges en zones no urbanitzables que no són d’especial protecció. Segons fonts coneixedores d’aquesta realitat, el Seprona va presentar el passat any 102 denúncies d’aquest tipus per via administrativa. En els primers nou mesos del 2005, la xifra ascendia a 114.
Catral i El Fondó dels Frares destaquen en el ránking de localitats amb major nombre de denúncies per delictes contra l’ordenació del territori. Segons fonts pròximes a la investigació, en aquests dos últims municipis han proliferat les construccions en terrenys no urbanitzables però que no són d’especial protecció.
En El Fondó dels Frares, ‘està proliferant la construcció de xalets en terrenys no urbanitzables amb l’excusa que són cases de aperos’, assenyalen fonts coneixedores del cas. De fet, l’Ajuntament ha rebut desenes de denúncies per aquesta causa.
Pel que fa a Catral, tal com ja va publicar Vocento el 7 d’octubre, la Conselleria de Territori i Habitatge ha denunciat davant la Fiscalia de Medi ambient la construcció de centenars d’habitatges il·legals en l’horta. Segons fonts autonòmiques, les actuacions que s’estan portant a terme en la zona podrien constituir un ‘delicte urbanístic’.
La Verdad
