Torró de Xixona, joguina de la Foia de Castalla i raïm de taula del Vinalopó. Tres productes d’una mateixa província que consumeixen cada Nadal milions i milions de persones, dintre i fora de les fronteres espanyoles. Els tres sectors, que també sofrixen amb major o menor amidada els efectes conjunturals i estructurals d’una economia sempre canviant, preveuen créixer, àdhuc lleugerament, en el present exercici gràcies precisament al consum intern, sempre que aquest es mantingui ferm com fins a ara.
[@more@]
En les vint-i-una fàbriques de torró de Xixona, municipi conegut a Espanya com el bressol del torró, tot just sí hi ha uns pocs empleats traient les últimes expedicions. La campanya, que es va iniciar en el mes d’agost, ha resultat satisfactòria per al sector, el producte del qual està emparat per una indicació geogràfica de qualitat reconeguda per la Unió Europea. El torró, el preu del qual ha pujat entorn d’un 7 per cent, segons expliquen des del Consell Regulador Xixona, torna a plantar-li cara a l’encariment de l’ametlla, principal matèria primera. Malgrat encarir-se una mica el producte, el torró no faltarà en cap taula nadalenca que es precie.
Així ho testifiquen les dades d’avanç d’una campanya que preveu créixer entorn d’un 1 per cent les vendes respecte a l’any anterior. En el 2004, la producció de torrons protegits va ascendir a 8.660 tones, unes 1.80 menys que l’any anterior a causa de la sortida de Torrons L’Ametller del Consell Regulador, al decidir el seu propietari, el Grup Delaviuda, traslladar la producció a Toledo, on té la seva seu. A més, Xixona produïx altres 5.100 tones de productes no emparat pel consell (els estàndards del qual de qualitat són distints) i unes 2.000 tones de productes de pastisseria i mazapán.
AL final de la campanya, el sector preveu un volum de negoci similar al de l’any 2004, que oscil·larà entre els 74 i els 80 milions d’euros, segons el Consell. Nous productes i nous formats protagonitzen part de l’any turronero, ja que la demanda de porcions creix i també altres dolços com les neules farcides de turón, que va començar a comercialitzar fa cinc anys Antiu Xixona i que, en l’actualitat, produïx un bon nombre de fàbriques.
Les videoconsoles i els plagis i còpies són dues dels grans quebraderos de cap del sector juguetero, especialment afectat des de fa tres anys per la progressiva reducció de les exportacions. Malgrat això, l’Associació Nacional de Fabricants de Joguines segueix confiant en el mercat interior i a compensar amb les vendes a Espanya la permanent caiguda del negoci exterior.
Un sol cop d’ull a la televisió durant els últims dies basta per a conèixer que el nou rei de l’oci és cada dia més el videojoc, la qual cosa no impedeix mantenir la puixança de la joguina tradicional que es fabrica en la comarca de la Foia de Castalla, incloses els canells.
Per això, es veuen obligats a mantenir viva la flama de la demanda infantil mitjançant fortísimas inversions publicitàries, especialment a través del mig televisió. Prop del 10 per cent del negoci juguetero s’inverteix en imatge. Un altre dels grans obstacles del sector és la pirateria, que es duu gairebé el 15 per cent del negoci juguetero, estimat en uns 150 milions d’euros.
Malgrat la forta i perllongada crisi estructural que sofreix, el sector del raïm de taula embutxacada amb denominació del Vinalopó les hi promet molt felices en els pròxims dies. De fet, bona part de la producció anual es consumeix en mitjana Espanya per a celebrar el comiat de l’any i per a abraçar al que arriba de nou.
Amb una climatologia més que adversa en la qual es generalitza la falta de pluges, amb una cada vegada major carestia del preu de l’aigua i amb una competència feroç dels mercats exteriors, principalment d’Itàlia i Argentina, els productors de raïm de taula embutxacada, única en el món que es tapa amb un paper setinat i que garanteix totes les característiques organolépticas i uniformes, preveuen comercialitzar durant aquesta campanya uns 40 milions de quilograms amb marchamo de qualitat i denominació d’origen.
La xifra es reduirà entorn del 15 per cent hagut de precisament a la constant desaparició de parcel·les per la crisi de preus i la falta d’aigua de reg. No obstant això, l’elevada qualitat del producte collit aquest any garanteix un preu estable per sobre dels dos euros el quilogram. És a dir, que malgrat la saturació dels mercats de raïm interior i exterior en els pròxims dies, la cotització d’aquesta fruita no caurà en picat, com si ha ocorregut en anys anteriors.
Els productors que estan acollits al Consell Regulador estan realitzant un esforç especial aquest any per a millorar la presentació i l’envasat del producte, segons expliquen fonts de l’òrgan regulador per a la presidència del qual ha estat recentment reelegido José Bernabeu Cerdà. Aquestes millores són producte dels cada vegada més exigents mercats europeus, especialment França, Itàlia, Alemanya i Regne Unit. Des de setembre, en el qual s’inicia la recol·lecció de la varietat primerenca o Ideal, les vendes s’han mantingut més que constants en les principals cadenes de distribució d’Espanya. En les imminents dates nadalenques, les vendes arriben a els 2 milions de quilograms en molt pocs dies.
Terra.es
