+NOTÍCIES D'ONIL (mesnoticies@hotmail.com)

Mentre el PSPV estudia la possibilitat de configurar un eventual Govern autonòmic sumant als seus escons els que puguin aconseguir altres forces polítiques d’esquerres com IU o el Bloc, l’espai tradicional de la formació liderada per Joan Ignasi Pla es pot veure fragmentat amb la irrupció d’una alternativa d’esquerra moderada amb aires d’aconseguir representació tant a nivell autonòmic com municipal.

[@more@]

La «escissió» del PSPV nascuda sota les sigles d’Unió Social Demòcrata s’integra avui, al costat d’altres formacions d’inspiració socialdemòcrata, en una federació d’àmbit nacional que concorrerà als pròxim comicis sota la marca de Partit Social Demòcrata Espanyol (PSDE). Aquest nou partit presentarà llistes a Madrid, Múrcia, Andalusia, Castella-la Manxa i la Comunitat, entre d’altres regions.
No obstant això, és en la Comunitat on el PSDE gaudeix d’una major implantació, gràcies als destacats dirigents i exdirigents del PSPV que engrandiran les seves files en el comicis de 2007. Al seu secretari general i aspirant a la Generalitat, Fernando Piera, i a l’edil oriolano Francisco García Ortuño, que probablement exercirà de secretari d ‘Organització -i candidat a la localitat de l’Horta Baixa-, s’uneix una interminable llista de regidors i ex alcaldes provinents del partit que dirigeix Pla.
En tota la Comunitat, el PSDE presentarà prop de 70 candidatures municipals, encara que Piera preveu alcanzar el centenar d’agrupacions. Gairebé seixanta d’aquestes candidatures estan encapçalades, o almenys integrades, per regidors en actiu, la majoria dels mateixos pertanyents a la disciplina del PSPV o a formacions sorgides en escissions prèvies, com el Partit Socialista Independent (PSI).
Preocupació en Blanquerías
Amb el tancament de candidatures, ara sota les sigles del PSDE, que s’uneixen a les ja conegudes en l’etapa que els socialdemòcrates valencians s’agrupaven sota les sigles de USD, Pla i Blanquerías estan rebent els primers sobresalts. Així, nombrosos referents del socialisme valencià encarnaran les opcions dels socialdemòcrates en diverses localitats, especialment a les províncies d’Alacant i València.
Un dels noms més destacats és el del alcaldable socialdemòcrata per València ciutat. El referent del PSPV Fernando Castellanos, exalcalde de la capital del Túria, encapçalarà la candidatura socialdemòcrata, en la que es podria veure acompanyat per altres polítics de reconeguda trajectòria en el socialisme valencià, com Ximo Castillo.
Altres referents del socialisme valencià que formaran part de la proposta del PSDE el maig de 2007 són l’edil del PSI en Calpe, Antonio Romera -ex militant del PSPV-, Ana María Portelo a Benidorm, Andrés Iglesias a Torrevella, o Jesús Estévez en El Campello. El PSDE concorrerà en altres poblacions de la província d’Alacant com Onil, amb Andrés Rico, Pinós, amb Vicente Rico, o Villena, amb Antonio Águeda. A Oriola tot fa preveure que el candidat serà García Ortuño, encara que la formació li ha ofert encapçalar la llista per Alacant a les Corts.
A Castelló els socialdemòcrates també compten amb el recolzament d’exdirigents del PSPV. Així, en Vall d’Uixó aspira a l’Alcaldia l’exdiputat autonòmic Ernest Fenollosa, mentre en Viver ho farà Jesús Mora.
A València, al marge de la capital, destaca el ex membre del PSPV Juan Ruiz, que aspirarà a governar el Consistori de Burjasot, i l’exalcalde de Mislata, José Morales, amb el repte de reconquistar l’Ajuntament que va governar en el passat. El PSDE ja ha posat en marxa el seu comitè de campanya, amb el que ha entrat d’omplo en el període preelectoral. Si bé des de Blanquerías es menysprea la influència dels socialdemòcrates, el fet cert és que de portes per endins es reconeix la preocupació per una opció que, amb ser minoritària, pot posar en perill algunes majories municipals i l’aspiració de guanyar les diputacions provincials.

ABC

Tweet

Les Corts Valencianes constitueixen avui la comissió d’investigació sobre l’accident de la línia 1 del metro en què van morir 43 persones el dia 3. La formaran nou membres del PP (Serafín Castellano, Rafael Maluenda, Ricardo Costa, Antonio Clemente, Asunción Quinzá, Mónica Lorente, Carolina Salvador, Rafael Ferraro i José Cholbi), sis del PSPV (Antoni Such, Isabel Escudero, Andreu Perelló, Josep Camarasa, Josefa Andrés, i José Antonio Godoy), un d’EU-Entesa (Joan Antoni Oltra) i un altre del grup mixt (Javier Tomás).

[@more@]

Tal i com va imposar el PP, la comissió només tindrà un mes per fer el dictàmen, mentre que EU i el PSPV demanaven que disposés de tres mesos. Quan hagi acabat l’informe, es votarà a les corts.

Concentració

La Plataforma pel Ferrocarril, formada pel Sindicat Ferroviari, la CGT, col·lectius ecologistes i de ciutadans, ha convocat avui una concentració de protesta que també compta amb el suport de partits com EU-Entesa o la plataforma Compromís pel Territori. Es farà a les set del vespre a la sortida del metro del carrer Xàtiva, i critica les mancances de seguretat de la línia. Segons la Plataforma, les altres línies de metro tenen sistemes de seguretat que si també fossin a la línia 1 podien haver evitat l’accident, en cas que es tractés d’una errada humana tal com afirma el govern. A més, els col·lectius que convoquen la manifestació també es queixen de la pressa del govern per girar pàgina i no reconèixer cap error.

Vilaweb

Tweet

Tal com es fa des del 1904, excepte en els períodes en que era prohibit, com al franquisme, avui s’ha fet l’aplec del Pi de les Tres Branques a Campllong (Berguedà).

[@more@]

Ha començat a les onze del matí amb un ball dels gegants de Castellar del Riu i després s’ha fet un acte unitari al Pi Vell, que simbolitza els Països Catalans. Hi han parlat Víctor Alexandre i Èric Bertran. En acabat, una cercavila ha dutels assistents al Pi Jove, uns quants metres més enllà, on han parlat representants de la Plataforma contra la MAT i de la Plataforma contra l’Autovia. Finalment, s’han fet sardanes, una botifarrada i un concert de Miquel Pujadó.

Vilaweb

Tweet

La proposta de Famosa perquè l’Ajuntament revalorice els terrenys que disposa en el nucli urbà dista molt del que els grups municipals i la llei urbanizadora valenciana permet, per aquest motiu vaja a ser complicat que l’empresa canellera aconseguisca les seues exigències.

[@more@]

Famosa va sol·licitar a l’inici de les converses modificar el coeficient d’edificabilitat del 0,4 actual al 5 m2t/m2s. A canvi, la companyia es compromet a conservar la seu social a Onil els pròxims tres anys i a no obrir cap expedient de regulació en aquest mateix període llevat que anara una necessitat derivada de la legislació laboral vigent. Per altra banda, també en els pròxims tres anys, la contractació de nous treballadors necessària com a conseqüència d’operacions societàries es faria “en la mesura del possible, d’entre els veïns del municipi d’Onil”. Per altra banda, des de Famosa també es comprometen a aportar una col·lecció de canells per al nou Museu que aglutina 798 peces. No obstant això la petició de Famosa està bastant allunyada de la qual ha proposat l’equip de govern, que apareix publicada en la pàgina web del Partit Popular d’Onil. En la proposició del tripartitt, s’estableix una edificabilitat bruta per a Famosa del 1m2t/m2s mentre que l’edificabilitat bruta per a dotacions i VPO seria de 0,86 m2t/m2s. Encara així, l’equip de govern està a l’espera d’un conveni urbanístic que li està redactant un gabinet d’advocats per a remetre-se’l a l’adreça de Famosa.

Escaparate

Tweet

L’Acampada Jove 2006Sant Celoni, amb una nodrida presència de bandes catalanes durant els tres dies que dura el certamen. Les Joventuts d’Esquerra Republicana (JERC) organitzen per onzena vegada l’acampada, que enguany inclou una trentena de concerts. El grup de rock dur Paradise Lost encapçala un cartell que també compta amb la participació de Gossos, la Companyia Elèctrica Dharma i Lax’n’Busto com a grups més destacats. Podeu veure el vídeo de l’anunci de l’acampada clicant aquí.

[@more@]

També trepitjaran algun dels tres escenaris els conjunts Skalariak, Dr. Calypso, Gertrudis, Oprimits, Dr. Ring-Ding, Boikot, La Gossa Sorda, Mesclat, Aramateix i Betagarri. No obstant la música és l’eix central del certamen, també hi haurà d’altres activitats dotades de contingut polític, com debats, taules rodones i col·loquis, i fins i tot paradetes. Finalment, dissabte a les set de la tarda es farà l’acte polític central, amb la presència del president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira, i del director de l’Acampada Jove i portaveu nacional de les JERC, Pere Aragonès. Els tres escenaris s’ubiquen a ls pistes d’atletisme i al camp de futbol, mentre que els campistes disposaran d’una àrea de 50.000 metres quadrats a la zona de Can Sans de la vila, i és que l’Acampada Jove és, després del Festival Internacional de Benicàssim (FIB), el certamen del país que té més tendes de campanya per metre quadrat. Com sempre, la revista Enderrock tindrà un paper actiu en la organització i cobertura del festival. Tot amb tot, l’acampada d’enguany no ha estat exempta de polèmica, ja que les joventuts del Partit Popular van demanar l’exclusió del grup basc Soziedad Alkoholika, cosa que les JERC han qualificat de ‘censura’ a la qual es declaren ‘immunes’.

+ Vídeos de l’Acampada Jove a You Tube. + Edició: Ripollet + Edició: Vic. + Europa Press: ‘Les joventuts d’ERC es declaren ‘immunes’ a l’intent de ‘censura’ del PP a l’Acampada Jove’. + Webs relacionades dins Nosaltres.cat: Partits i grups polítics i festivals i concerts.

Vilaweb

Tweet

[@more@]

Categoríes:
Absoluta i Cadet
Modalitats:
Individual Masculí i Femení
Dobles Masculí, Femení i Mixt.

Premis: 300 € en metàl·lic i material esportiu

Inscripcions:
En els telèfons: 96 556 43 29- 649676223
E-mail: sanchis69@wanadoo.és
Data límit d’inscripció:
Dimarts, 11 de juliol del 2006, a les 21:00 hores.
(No s’admetran inscripcions fora de termini)
Quota d’Inscripció:
En categoria Absoluta:
– Socis Club de Tenis Onil: 6 €
– No socis Club de Tenis Onil: 12 €
En categoria Cadet:
– Socis: 6€
– No Socis: 3 €
Amb estes quotes es pot jugar les 3 modalitats.

Tweet

Les Corts Valencianes discuteixen avui la reforma de la llei electoral que preceptua el nou estatut. I hi ha dues propostes sobre la taula: la del PP, que solament amplia fins a noranta-nou el nombre de diputats; i la del PSPV, que aspira a rebaixar la barrera electoral al 3%. L’any que ve hi ha eleccions, però, encara que finalment s’aprovés la llei electoral, aquesta no s’aplicaria fins a la convocatòria electoral següent.

[@more@]

Cal recordar que la llei electoral valenciana és l’única de l’estat espanyol que exigeix un 5% dels vots perquè un partit pugui tenir representació a la cambra (a la resta de l’estat, el mínim exigit és del 3%).

Enric Morera, secretari general del Bloc Nacionalista Valencià, ha comentat a VilaWeb que el debat d’avui de les Corts Valencianes era el resultat d’un estatut defectuós, que exigeix una llei electoral que sols es pot aprovar amb els vots de tres cinquenes parts de la cambra. Segons ell, és difícil que el PSPV i el PP es posin d’acord i, per tant, difícilment s’assolirà la majoria necessària per a aprovar la llei electoral. Tot i amb això, Morera tem que el PP no faci realitat les amenaces de regular les eleccions amb un decret del govern (mesura ‘jurídicament errònia i més aviat pròpia d’una dictadura’, perquè els decrets es reserven per a situacions d’urgència). Ara, si no es feia el decret, la llei que s’hauria d’aplicar és l’espanyola, que estableix una barrera del 3%. En poques paraules: si no s’aprova la llei electoral avui, la situació resultant serà jurídicament incerta; però, si el PP imposava cap decret, el Bloc hi recorreria contra.

Vilaweb

Tweet

Van a complir-se sis anys des que la Generalitat Valenciana va obrir el concurs per a repartir la potència eòlica en la Comunitat i encara no s’ha instal·lat ni un sol aerogenerador dels cent que havia previst col·locar en dues zones de la Muntanya alacantina.

[@more@]

La situació no és precisament millor en les altres dues províncies valencianes. La raó del bloqueig l’atribueix la Conselleria d’Infraestructures, de la qual depèn la direcció general de l’Energia, a l’al·luvió d’al·legacions ciutadanes i a la pressió veïnal en els municipis afectats per la instal·lació dels parcs eòlics.

Passa el temps i segueixen sense executar-se els parcs eòlics, que s’han vist molt frenats per les contínues al·legacions i recursos administratius i fins a judicials dels veïns i mandataris, de tot signe polític, dels municipis afectats.

Teòricament, a mitjan enguany haurien d’haver començat a girar els molins de vent previstos en l’adjudicació de la zona 15, en els termes municipals de Saix, Castalla, Biar, Banyeres, Onil i Petrer. Al llarg del pròxim any, ocorreria el propi amb els dos parcs de la zona 14 , situats en els termes municipals de Balones, Almudaina, Fageca, Famorca, Castell de Castells i Planes.

Fuentes de la Conselleria d’Infraestructures, que és l’adjudicatari d’aquest projecte que duu sis anys des que es va iniciar el procediment per al concurs, donen per fet que els molins no giraran ni de bon tros en el termini previst. És més, també admeten que no s’assolirà l’objectiu de la Generalitat Valenciana de subministrar als ciutadans en l’any 2010 el 70% de l’energia procedent de producció elèctrica renovable.

De l’adjudicació fa menys temps, quatre anys. Però pràcticament des que es va saber que havia empreses i unions d’empreses que havien estat triades per a desenvolupar els parcs es va generar una forta contestació social. Aquest diari ja va informar abans de Setmana Santa de l’any 2004 del moviment ecologista i ciutadà que s’havia format a Castalla i en la resta de municipis de la comarca i de Petrer afectats per a protestar contra el pla eòlic per descomptat dany mediambiental i paisatgístic. No importava, fins i tot, ni el signe polític dels alcaldes, que van dur a les seues Plens mocions contra l’impacte dels molins. Així, es van unir els alcaldes populars de Castalla i Ibi a iniciatives empreses també pels mandataris socialistes d’Onil, Biar o Banyeres de Mariola.

La Generalitat havia previst la creació de 3.300 ocupacions durant la construcció i 580 a acabar les obres, només en aquesta província. L’expectativa inicial xifrava una inversió de 312 milions d’euros.

Només en la zona quinze del pla eòlic de la Comunitat, que afecta a la Serra Mariola i les serres de Petrer i Castalla, es van presentar quatre mil al·legacions contra el projecte per part de veïns de diversos municipis. Les al·legacions tenien com argument base que posa en risc les zones boscoses, ja que impedirà realitzar convenientment les labors d’extinció d’incendis forestals a l’instal·lar-se els molins en les crestes de les muntanyes i no en els vessants.

Els opositors del pla eòlic de la Comunitat Valenciana aseguraronn que la generació d’energia eòlica «és una estafa, ja que s’encariran notablement els costos en la distribució i canalització energètica des d’Onil fins a Beneixama i fins a Xarafull».

En plena polèmica sobre els aerogeneradores, el director general d’Energia de la Generalitat, Antonio Cejalvo, va anunciar en aquest diari que la Generalitat es comprometia a retirar els aerogeneradores de les serres en 25 anys.

La verdad

Tweet

La xifra d’un milió i mig de visitants per l’estada de Benet XVI a València sembla que va ser massa optimista. A banda que no hi ha constància de situacions de col·lapse, les autoritats no han fet encara cap valoració de la participació en les activitats organitzades. Avui, la ciutat torna a la normalitat després de poc més de vint-i-quatre hores de visita papal, des que, a mitjanit, els carrers del centre històric tornaven a ser oberts.

[@more@]

Benet XVI va fer ahir un dels actes més multitudinaris de la visita. A la Ciutat de les Arts i de les Ciències, hi va celebrar una missa que clausurava el V Encontre de les Famílies Catòliques. Aquest encontre es fa cada tres anys en un punt diferent del planeta, i durant l’homilia el papa va anunciar que la pròxima seria l’any 2009 a Mèxic. De camí a l’aeroport de Manises, el summe pontífex va trencar el protocol per fer un recorregut amb cotxe pel centre de València, on la gent s’havia aplegat per dir-li adéu. Finalment, un avió d’Ibèria va tornar-lo a Roma, pels volts de la una del migdia.

‘Jo no t’espere’

La visita de Benet XVI a València va concitar un moviment ciutadà contrari a la despesa faraònica esmerçada pels poders públics (algunes fonts parlen de trenta milions d’euros) i contrari a l’intent d’imposar una modalitat de pensament únic. Sota el lema ‘Jo no t’espere’, el moviment va centralitzar una bona part de les reivindicacions, va repartir banderes que es van penjar als balcons dels edificis i adhesius que la gent duia a la solapa. Aquests adhesius van ser motiu de petits incidents amb les forces de seguretat i els veïns que havien de passar el cordó de seguretat.

Vilaweb

Tweet

Segons el govern valencià i l’organització del V Encontre Mundial de Famíles Católiques, prop d’un milió i mig de persones ha anat a València de cara a la visita que hi fa avui el papa. Ahir, l’Ajuntament de València ja va tancar al trànsit els principals carrers de la ciutat, els del centre històric i els del voltant de la Ciutat de les Arts i les Ciències, on queda prohibit circular-hi fins a les onze de la nit de demà.

[@more@]

Tot això passa quan la ciutat encara és consternada per l’accident de metro de la línia 1, i set ferits encara són a l’hospital. De fet, el papa mateix resarà demà a l’estació de Jesús per les 43 víctimes de l’accident. Tot just ahir, Comissions Obreres, UGT i el Sindicat Independent Ferroviari van dir que s’havia d’investigar a fons l’accident i la possibilitat que la causa fos una errada tècnica. El portaveu del govern valencià, Vicente Rambla, va respondre les afirmacions de que la línia es trobava en mal estat dient que es podien emprendre accions judicials contra aquells que, sabent-ho, no ho haguessin comunicat. Segons va dir, el govern no tenia cap constància de que la línia no estigués bé. Els sindicats ja van anunciar que es manifestarien dimarts davant de les Corts, on els consellers d’Infrastructures i Administracions Públiques compareixeran per donar explicacions sobre l’accident. Per una altra banda, continua la polèmica sobre la negativa de Francesc Camps de comparèixer a les corts per donar explicacions de l’accident, i sobre les resistències del PP de constituir una comissió investigadora. El cost de la visita del papa La despesa de la visita del papa per part de l’administració valenciana és un dels aspectes que ha causat més polèmica i, encara que els comptes no s’hagin fet públics, hom estima que la despesa de la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de València oscil·la entre vint i trenta milions d’euros. Més informació, en aquest vídeo de VilaWeb TV.

+ Reportatges en vídeo de VILAWEB TV: Quant costa la visita del papa? i Valencians que no l’esperen. + Web del col·lectiu Jo no t’espere, on es pot llegir el manifest contra la visita de Benet XVI. + Enquesta de VilaWeb: Hi ha responsabilitats polítiques en l’accident del metro de València?.

Vilaweb

Tweet