Toni Mestre es va morir el passat mes de juliol a València. Era un periodista amb una llarga trajectòria professional al servei de la llengua i la cultura catalanes al País Valencià.
[@more@]Serà recordat, entre d’altres coses, per haver fet la primera emissió en català a la ràdio valenciana. Ara, gairebé dos mesos després de la seva mort, us oferim a títol pòstum una entrevista que va concedir a Elvira Castelló, una estudiant de Periodisme.
TONI MESTRE, PERIODISTA I ESCRIPTOR
‘Els oients es mereixen un instrument que no desafine’
Elvira Castelló Fos
Toni Mestre és un dels pioners en la difusió mediàtica en català al País Valencià, guionista i presentador de ‘De dalt a baix’, primer programa fet en valencià a la ràdio pública, va iniciar una difícil tasca sota el franquisme en la qual es manifestava ‘demòcrata i valencianista’, i aquests van ser suficients motius com perquè el destituïren, com afirma Mestre. Es tractava d’un programa radiofònic de gran acollida, on el que més sorprengué era que parlaren bé. Tenia cobertura sobre tot el territori valencià i va crear escola. En l’actualitat col·labora amb Levante i afronta la seua prejubilació amb la tranquil·litat d’haver servit a la seua pàtria.
– Vosté treballa en un diari com és Levante i escriu columnes d’opinió. ¿Veu arriscat publicar en valencià dins d’un mitjà íntegrament en castellà?
– No, Levante ja publicava també articles d’opinió en valencià davant el franquisme, clar que dins de les possibilitats que donava l’ambient polític d’aquells moments. El que no hi havia és una pàgina estructurada, completa i variada com és Panorama, secció per a la qual jo treballe, on, a part d’opinió hi ha també lloc per a la formació en valencià: refranys, mots encreuats i recuperació de vocabulari en desús. I aquest apartat és ben rebut pel públic valencià. Fins i tot l’estudien a molts instituts però està a anys llum d’un mitjà complet en valencià.
– La mancança de mitjans de comunicació en valencià fa pensar que hi ha present una por al rebuig, a no arribar a un públic majoritari. ¿Com es podria solucionar aquesta carència?
– El problema nostre és un problema vell i estructural. El nostre poble és analfabet i la política que hem tingut no ha afavorit en la gent un desig d’eixir d’eixe analfabetisme. Hi ha una gran quantitat de valencians que saben llegir i escriure en castellà i que pensa que no li cal aprendre a llegir i a escriure en la seua llengua. El castellà, cada vegada va omplint més tots el indrets de l’horitzó. I des de la política no s’ha estimulat la necessitat entre la gent de alfabetitzar-se. No es respira una sensació d’imperfecció.
– El valencià sempre s’ha associat més a un ús col·loquial que al culte i literari. ¿Per què?
– Hi ha una llengua de prestigi i una de desprestigi. I nosaltres ja des de l’autoritat tenim un pèssim exemple, el president de la generalitat diu “mosatros” i “mig ambient”, quan se suposa que fer les coses be és el que li atorga l’autoritat. És com un violinista que desafina, si estiguera en una orquestra el tirarien. Els oients es mereixen un instrument que no desafine.
– Vosté féu el primer programa radiofònic en valencià allà pels anys 70. ¿Quin model lingüístic es podia proposar?
– Sí, “De dalt a baix” fou el primer programa en valencià, fet per una cadena pública, però en aquell moment hi havia un reviscolament molt gran d’emissores parroquials que sí que locutaven en valencià. Nosaltres preteníem crear un espai en la radio que no fóra ni folklòric ni històric, que parlara de coses més o menys intranscendents però arrelades i ens expressàvem amb una llengua que sonara bé, bona fonètica i un nivell de formalitat i vocabulari com el castellà. Preteníem l’ús de l’estàndard valencià, però la vessant més culta. Mostràvem una llengua que millorava, que no anava al vulgarisme i al castellanisme.
– Si aquest programa arribava a la gent, que servia d’exemple per a aprendre valencià ¿Què passà aleshores perquè desapareguera?
– Tinguérem una autèntica projecció social, la gent ens seguia, però des del govern civil, veieren que els periodistes que el féiem, a part de tindre capacitat per a fer-lo en valencià, en teníem per a reflexionar sobre la realitat i criticar-la. En el franquisme no hi havia més opinió que la del sistema. Ràpidament vàrem ser eliminats.
– Però després del franquisme es va reprendre el programa i es deia “Ara i Ací”. ¿Tenia els mateixos continguts o hi van haver canvis?
– Es tractava el mateix, el que passa és que passàrem en el temps d’estar en antena un quart d’hora a fer un directe de tres hores. Demostràrem que no només la llengua és útil sinó que teníem una programació completa amb esports, cine, actualitat, crítiques de llibres, entrevistes… Fins i tot rebíem visites de col·legis on els alumnes participaven i visitaven els estudis.
– Així i tot s’acabà l’emissió d’aquest segon intent per valencianitzar una emissora de ràdio. ¿Continua en l’actualitat promocionant el valencià?
– No és la meua funció, des de la televisió s’hauria de promocionar la visió valenciana del món. El problema està quan els mitjans de comunicació es consideren patrimoni d’un partit . És un problema polític. Però depén de la voluntat de cada un dels valencians per estimar-se ells mateixos i estimar tot allò que els pertany.
– ¿Es considera autodidacte?
– En aquells anys no hi havia cap altre camí. Teníem les classes de “Lo Rat Penat”, però érem molt minoritaris i tenies una capacitat molt petita d’accedir a eixos cursos. La major part de la gent era autodidacta a partir de la Gramàtica de Carles Salvador i del vocabulari de Ferran Pastor.
– Ha sigut guardonat amb premis per la seua trajectoria professional al servei de la llengua. Però no es podria dir que se sent profeta en la seua terra, Es així?
– He tingut molts premis i reconeixements, moltíssims, però sempre ha existit un intent d’anul·lar-me. I m’anul·len completament. Això en l’etapa del PSOE, que a l’hora de triar directors per a l’emissora abans criden a un feixista o franquista que a un demòcrata. Primer a un castellà que a un valencià. I primer a un castellanista que a un nacionalista. Van col·locant una sèrie de pedres a l’engranatge fins que arriba un moment en què suprimixen el programa. Una de les raons per què desaparegué “De Dalt a Baix” és perquè es posà en marxa Canal 9. És Joan Lerma qui diu que deu desaparéixer perquè no és bo que C9 i Ràdio 9 tinguen competència. I dic jo, des de quan la competència no és bona en una societat lliure i democràtica?
– ¿Quina opinió li mereix el fet que molts pares valencians eduquen els seus fills en castellà?
– Molts pares encara tenen el prejudici que en valencià no es va a cap lloc i que no val per a res. Ho veuen com una càrrega per als xiquets a l’escola. Eixa revolució no es fa des dels polítics o la televisió. No tenen eixe discurs. Potser si el tingueren, l’acceptarien, però tenen el contrari .
– ¿Com veu l’AVL, la veu com una pseudoautoritat lingüística?
– El problema és que l’AVL s’ha inventat des de la política, no des de la societat i per tant és fruit d’’una determinada conjuntura política.
– ¿Com és possible que mantinguen l’AVL i continuen subvencionant “Lo Rat Penat”?
– A l’Acadèmia Valenciana de la Llengua són separatistes i antivalencianistes. L’Acadèmia no té autoritat. Molts dels components són incapaços d’escriure dos frases seguides sense fer faltes d’ortografia. I el fet que es vulga crear una Filologia Valenciana és el mateix, una trampa política, perquè també se’ls podia passar pel cap fer-ne una de murciana o una d’andalusa.
[Aquesta entrevista és un treball d’Elvira Castelló, estudiant d’últim curs de Periodisme de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València per a l’assignatura de Redacció que imparteix el professor doctor Vicent Garcia Perales].
Vilaweb
