El passat dissabte 4 de novembre, just a l’avantsala de l’aniversari de la signatura del Tractat dels Pirineus, pel qual la Catalunya Nord passava sota sobirania francesa, es realitzà a la capital del Rosselló l’acte de cloenda del Correllengua d’enguany.
[@more@]
Un Correllengua, que en la seva 10a edició, ha fet honor al seu lema "Una llengua viva, un poble en marxa" ja que a hores d’ara, abans d’haver pogut comptabilitzar la totalitat d’actes i pobles que han realitzat Correllengua enguany, podem assegurar que s’han superat significativament les xifres de les edicions anteriors.
Un cop més, la capital rossellonesa ha aplegat més de 2500 persones per reivindicar que la llengua catalana és l’eix vertebrador dels Països Catalans, el patrimoni d’un poble que s’estén de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i que continua exigint el ple reconeixement de la seva identitat lingüística i nacional.
L’edició d’enguany ha estat especial: celebràvem la desena edició en què el Correllengua arribava al conjunt dels Països Catalans i commemoràvem també el desè aniversari de la CAL, l’entitat que, conjuntament amb Acció Cultural del País Valencià, promou la iniciativa. Per aquests motius varem voler fer un Correllengua que, a banda de fer arribar la lluita pel català a tots els indrets dels Països Catalans, fos el punt de partida de diverses campanyes a favor de la plena normalització del català en àmbits concrets de la societat.
En aquest sentit, a finals de setembre la CAL va presentar la campanya "A la Fira de Frankfurt 2007, en català!", una campanya amb la qual demanàvem que els autors que representessin la literatura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt fossin exclusivament els que escriuen en català. I és que a qualsevol lloc del món, la literatura ve definida per la llengua en què s?escriu, i no pas pel territori on ha estat escrita. Però quan es tracta de literatura catalana, tothom s’hi veu amb cor…
Una altra de les iniciatives sorgides durant el Correllengua ha estat la creació de la Taula de la Immigració, que vol esdevenir un punt de trobada de persones vingudes de fora i plenament integrades als Països Catalans, per tal d’identificar i aplicar aquelles mesures que permetin apropar la llengua catalana a les nouvingudes, tot fent del català una eina d’integració i, per tant, de cohesió social.
També cal remarcar l’inici d’una campanya conjunta de la CAL i la Plataforma EstudiantsPerCatalunya en el marc de les universitats catalanes, una iniciativa que vol posar fi a la "problemàtica" dels estudiants Erasmus en relació amb la llengua, tot reclamant a les universitats que, d’acord amb el què preveu la legislació vigent (a nivell del Principat de Catalunya), s’informi degudament els estudiants en règim de mobilitat de la realitat lingüística del país.
En un altre nivell, i coincidint amb la campanya electoral al Principat de Catalunya, la CAL va presentar un document amb el qual exigia als futurs representants polítics que assumissin sis compromisos concrets en relació a la promoció de la llengua catalana. Aquests compromisos seran el punt de partida d’un document molt més ampli que la CAL remetrà a les diferents formacions polítiques una vegada constituït el Parlament.
Finalment, destaca la Declaració del Correllengua, un document que s’ha anat elaborant durant les darreres setmanes, amb la participació de juristes i lingüistes, i que es donarà a conèixer aviat; l’objectiu, avançar cap al reconeixement de la comunitat lingüística catalana en el sí de la Unió Europea.
Així doncs, el Correllengua d’enguany ha estat festiu, lúdic, però també altament reivindicatiu. I aquesta és la gran virtut de la iniciativa: saber reivindicar, d’una forma desacomplexada, oberta, participativa i transversal, els drets de les catalanes i dels catalans a viure amb normalitat la seva llengua i la seva identitat, una llengua que és patrimoni de totes les persones que viuen als Països Catalans, independentment d’on hagin nascut i de quina llengua parlin a casa. Aquest és precisament el gran valor de la nostra llengua. I amb el Correllengua demostrem, de nou, que podem fer del català la llengua comuna dels Països Catalans, el punt de trobada d’una societat cada dia culturalment més rica i diversa.
