+NOTÍCIES D'ONIL (mesnoticies@hotmail.com)

El batlle de Vila-real, Manuel Vilanova (PP), condemnat per prevaricació, va presentar ahir al vespre la dimissió al ple municipal, per pressions de l'oposició i per motius personals, segons que digué. El Suprem espanyol el va condemnar el novembre passat a un any i mig de presó i a vuit d'inhabilitació per haver consentit deliberadament l'emissió de sorolls per l'empresa Roig Cerámica SA i per 'haver desatès i menystingut' les queixes dels ciutadans.

[@more@]

Segons el tribunal, això ho feia actuant, a gratcient, contra les disposicions administratives i legals i sabent que la central de cogeneració de Rocersa no tenia llicència municipal. Aquesta instal·lació va engegar el 1991, i des d'aquell mateix moment els veïns de Vila-real que hi vivien més a prop van presentar moltes queixes i denúncies, totes desateses. La sentència del Suprem, feta pública el 24 de novembre, considera que l'alcalde 'es va posar de banda de la indústria contaminant contra els interessos dels ciutadans, bo i sabent que vulnerava la legalitat'.

La sentència del Suprem va anul·lar la de l'Audiència de Castelló, que el setembre del 2005 havia absolt el batlle.

Vilanova no haurà d'anar a la presó perquè la condemna és inferior a dos anys i no té antecedents.

Crítiques de l'oposició

Ahir Vilanova, un mes i mig després de ser condemnat, va dir que no volia aparèixer com el polític que s'aferra al càrrec i que per això presentava la renúncia. El relleu, l'ha agafat, fins a les eleccions del maig, el portaveu del grup municipal del PP, Juan José Rubert.

El candidat del PSPV a l'alcaldia de Vila-real, Josep Benlloch ha lamentat que la dimissió de Vilanova hagi arribat tan tard, un mes i mig després de ser condemnat. Benlloch també ha criticat el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, que ha donat suport a l'alcalde de Vila-real dimissionari. Pel portaveu dels socialistes, 'Fabra té segrestada la província i la ciutat'.

Des d'Esquerra Unida, Marina Albiol, ha demanat a Fabra que segueixi els passos de Vilanova i deixi la política. Per Albiol, la dimissió de Vilanova també ha arribat tard.

Vilaweb

Tweet

La Policia Local d'Onil deixarà les seues actuals dependències situades en una de les torres del Palau Consistorial per a traslladar-se a la coneguda com l'antiga «casa del metge», en l'avinguda de Castalla, que fins a fa uns mesos ocupava la Societat de Promoció Econòmica SPEOSA.

[@more@]

Segons van informar fonts municipals a aquest diari, aquest traspàs afavorirà les condicions laborals dels agents, ja que contaran amb unes dependències més àmplies i acords amb les seues necessitats. El canvi d'ubicació està pendent que finalitzen els treballs d'acondicionament i equipament, però es preveu que puguen estrenar-les en poques setmanes.

Cap recordar que fa uns mesos l'Ajuntament d'Onil es va veure obligat a desallotjar les dependències de la coneguda com l'antiga «casa del metge» al detectar una plaga de termitas, per a poder procedir a la seua desinfecció. Durant tot aquest temps, l'oficina de SPEOSA s'ha situat en un despatx en la primera planta de l'Ajuntament de la localitat, en el Palau, una nova ubicació que el ple municipal va aprovar cedir-li de forma definitiva atès que facilita les gestions d'aquest departament. D'altra banda, aquesta cessió permetrà traslladar el retingues de la Policia Local a les dependències de l'antiga «casa del metge».

Aquests nous locals afavoriran als 13 agents, ja que contaran amb major espai i despatxos condicionats per a una millor atenció als usuaris; a més de disposar d'unes instal·lacions sense barreres arquitectòniques.

Així mateix, amb aquest trasllat el retingues de la Policia Local quedarà situat enfront de la caserna de la Guàrdia Civil d'Onil. Respecte a la Tourist Info, que també ocupava les instal·lacions de l'avinguda Castalla fins a abans del desallotjament per les termitas, i que des de llavors està prestant servei des de la Casa de la Cultura, s'està estudiant la idoneïtat de tornar o no a la seua antiga oficina i s'actuarà sobre la base dels informes tècnics, segons van assenyalar fonts municipals.

Diarioinformacion

Tweet

[@more@]

Tweet

L'us pronòstics d'un recolçament massiu a la coalició entre Esquerra Unida i el Bloc per a concórrer a les eleccions autonòmiques van donar ahir un gir de cent vuitanta graus, amb una significativa oposició dels militants d'EU a Alacant.

Amb un 68,5% de vots en contra i un 30,4% a favor, els afiliats van donar mostra dels primers símptomes de desacord davant la possible translació del model adoptat al País Valencià a l'àmbit municipal.

[@more@]

Les dades registrades en la capital alacantina en aquest referèndum van marcar el contrapunt als arribats a en el conjunt del País Valencià, on els resultats provisionals van ratificar amb un 77,55% de vots favorables l'acord electoral de Compromís pel País Valenciá, que agrupa el Bloc Nacionalista Valencià (BNV), Els Verds del País Valencià, Els Verds-Esquerra Ecologista i Esquerra Republicana. El posicionament negatiu a Alacant, on l'índex de participació va superar el 50%, va marcar la tònica dominant en la Comarca de l´Alacantí, llevat de Mutxamel.

En aquesta taula electoral el pacte va ser confirmat per un 77% dels votants, amb 13 vots a favor i 3 en contra, mentre que en la de Sant Vicent del Raspeig, el resultat va ser més ajustat amb 11 vots a favor del pacte i 13 en contra. Per la seua banda, el coordinador d'EU a Alacant, José Antonio Fernández Cabell va destacar que aquestes dades evidencien «les diferents concepcions i trajectòries que manifesta cada localitat» i va rebutjar la idea que l'opció majoritària del no «siga un vot de càstig» a la decisió adoptada en el Consell Nacional del partit.

Cabell va matisar que la resposta a aquest referédum «és un indicador del pols amb el qual s'afrontarà l'assemblea de la pròxima setmana», en la qual els militants del partit debatran la possibilitat d'entaular negociacions amb el Bloc para concórrer a de forma conjunta a les eleccions municipals.

En aquest sentit, va precisar «que tot no està decidit», encara que els resultats manifesten «el convenciment dels militants de la força del projecte polític amb el qual ens presentem, així com la fortalesa per a poder defensar les propostes d'una manera autònoma». Un altre dels punts provincials en els quals es va imposar el vot favorable al pacte va anar a Elx, amb un 94% de vots positius, és a dir, 112 afiliats; mentre que un 4,5%, el que es tradueix en sis afiliats, ho van rebutjar.

Tweet

L'Ajuntament ha abocat terra en el camp de futbol per a millorar el terreny de joc. Cada dos o tres anys es realitza aquesta operació per a, segons explica l'entrenador de l'Unió Esportiva Onil, Rafael Martínez, evitar lesions en els esportistes.

[@more@]

Aquesta actuació s'ha efectuat durant el descans vacacional. Respecte al camp de gespa artificial, Martínez espera que la Diputació tinga en compte la petició de l'Ajuntament en els pròxims anys. Recentment, s'han instal·lat també unes rampes provisionals per a permetre l'accés de persones amb cadires de rodes a l'interior de la cantina.

Escaparate

Tweet

Milers de ciutadans van recórrer ahir els carrers de Bilbao i de Madrid en dues manifestacions pacífiques i gairebé silencioses, que van tenir altres denominadors comuns: el suport a les dues víctimes equatorianes de l'atemptat de la T-4 i l'exigència a ETA perquè abandoni la violència.

[@more@]

EL FUTUR

D'EUSKADI

Tant a Euskadi com a Madrid la ciutadania va procurar respondre a la crida dels seus organitzadors per reclamar la pau. Però amb un matís, la convocatòria de Bilbao clamava també a favor del diàleg. En tots dos casos va haver-hi dos grans absents, Batasuna, que primer semblava voler acudir a la manifestació, i el PP, que va buscar totes les excuses per acabar dient també que no hi participava. Tampoc no va sortir al carrer l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT).

Els manifestants de Madrid -210.000 segons l'executiu autonòmic de Madrid i gairebé 175.000 persones segons la Delegació del govern central- no van passar per alt les absències. També va haver-hi mostres moderades de suport al govern de Rodríguez Zapatero. El pas de la comitiva de l'executiu que encapçalaven el ministre de Treball, Jesús Caldera, i la ministra de Cultura, Carmen Calvo, era rebuda amb tímides ovacions.

 
Delegacions polítiques

També va acudir-hi bona part de la direcció del PSOE i representants de gairebé totes les formacions. Del govern català va assistir-hi el conseller Joan Saura, i dels partits catalans Carme Chacón, del PSC; Ignasi Guardans i Jordi Casas, de CiU, i Carles Bonet, d'ERC.

A Bilbao, 80.000 persones -segons la policia municipal- van acudir a la crida del lehendakari Juan José Ibarretxe. La pancarta que encapçalava la marxa, escrita en euskera i castellà, la portaven ciutadans anònims, i en un segon pla va quedar la representació política: l'executiu de Vitòria, i els màxims dirigents del PNB, PSE, EB-IU i Aralar. També hi va haver delegacions de CiU, ERC i ICV, encapçalades per Felip Puig, Anna Simó i Joan Herrera.

Al final de l'acte, el lehendakari va prendre la paraula per agrair als presents l'assistència, però també per subratllar que el diàleg és "indispensable" per acabar amb la violència.

Entre les moltes convocatòries que ahir es van celebrar a tot l'Estat una va destacar per la seva unitat, la de Pamplona. UPN -aliat del PP- es va congregar amb PSN, PNB, EA i Aralar

Tweet

Paco Blay: Que l’Ajuntament d’Alcoi faça els contactes necessaris amb els municipis de les nostres comarques (l’Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla) per tal d’iniciar la constitució de la Mancomunitat de Municipis.

[@more@]

L’organització i ordenament del territori sempre es fa tenint en compte, entre altres factors, l’existència de nuclis urbans, més o menys dinàmics, però que serveixen d’articuladors de les diferents realitats geogràfiques, econòmiques, socials i culturals. El Projecte Concercost per a les Comarques Centrals Valencianes –el més solvent fins ara, malgrat el poc cas que li fa el PP– parla d’un sistema policèntric de ciutats com un dels seus punts forts, però que cal consolidar i reforçar en xarxa, en un procés de vertebració territorial i de reequilibri econòmic, social i cultural. Concretament arriba a afirmar que “l’existència d’un model polinuclear estable permet la implementació d’estratègies de cooperació i ordenació conjunta per tal d’aconseguir els umbrals de desenvolupament necessari”. Alcoi ocuparia un nucli clau en eixa xarxa de ciutats mitjanes. Alcoi per tant ha de ser centre o nucli territorial dels altres àmbits del seu voltant: la comarca, les comarques centrals valencianes i tot l’interior valencià.

És indubtable que Alcoi forma part d’uns espais més amples, als quals ha de contribuir a vertebrar i articular tant al voltant d’una xarxa de comunicacions reticular i racional, com mitjançat la constitució d’entitats supramunicipals de forma participada, generosa i respectuosa, però efectiva. Tots els estudis de vertebració territorial publicats o confeccionats fins ara, insisteixen en la necessitat de l’ordenament del territori més enllà del municipi, recomanen l’abandonament de les polítiques estrictament localistes, i aposten per tenir en compte àmbits espacials més amples –“regió funcional” en el vocabulari de l’OCDE–, tant pel que fa a la seua funcionalitat econòmica, social, cultural i administrativa com als fluxos de comunicacions (carreteres, ferrocarrils, xarxes virtuals), en els quals cal situar els nuclis bàsics.

Cal tenir present, per altre costat, que problemes com l’ordenament del territori, la construcció de polígons industrials, la recollida i tractament de la brossa, la gestió i optimització de l’aigua, la regulació i coordinació de fires i mercats, la coordinació d’equipaments culturals i esportius, la racionalització dels cicles formatius en l’ensenyament i els estudis universitaris, les infraestructures de tota mena i les comunicacions, entre molts altres, són temes suficientment importants com per a llançar-se a dissenyar polítiques més agosarades de vertebració territorial d’àmbit supramunicipal, com podria ser la creació d’una Mancomunitat. El nom seria un problema menor perquè s’hauria de consensuar entre els seus membres (podria ser “Mariola”, “Aitana”, etc.).

Al País Valencià tenim ja exemples de mancomunitats d’àmbit comarcal que funcionen a satisfacció dels municipis integrats i que desenvolupen funcions com les esmentades, entre moltes altres, de manera que no solament no aniríem a cegues a una aventura de dubtosa efectivitat, sinó que fins i tot podem aprendre de l’experiència de les actualment vigents per tal de poder enllestir una mancomunitat que optimitze al màxim els seus recursos, serveis, gestió i funcionament.

És per tot el que s’ha exposat que el Grup Polític Municipal del Bloc Nacionalista Valencià a l’Ajuntament d’Alcoi proposa al Ple l’adopció del següent

A C O R D

Que l’Ajuntament d’Alcoi faça els contactes necessaris amb els municipis de les nostres comarques (l’Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla) per tal d’iniciar la constitució de la Mancomunitat de Municipis.

Francesc X. Blay Meseguer .Portaveu Municipal del Bloc Nacionalista Valencià

Tweet

El camí que va marcar la Fundació PuntCAT quan va reclamar i aconseguir el .CAT per a la comunitat lingüística i cultural catalana continua inspirant campanyes similars. Si ja vam informar fa uns mesos dels moviments que en aquest sentit hi havia a Escòcia, Gal·les, Bretanya i d'altres nacions sense estat d'Europa, ara ha sorgit a Lleó (Estat espanyol) una iniciativa similar.

[@more@]Es diu Puntulli.org i pretén crear un espai comú perquè totes les associacions, institucions, col·lectius i particulars que s'hi adhereixin puguin defensar i demanar un domini propi per a aquesta cultura i llengua.

De fet la comunitat lingüística i cultural lleonesa ha mostrat un important ressorgiment els darrers anys. Els impulsadors de la campanya han defensat la conveniència d'un .LLI esponsoritzat a l'estil del .CAT que podria ser emprat per totes les webs lleoneses o amb contingut en lleonès. El lleonès està reconegut per la UNESCO i pel projecte de nou estatut de Castella i Lleó, que reconeix protecció i foment de la mateixa. Puntlli.org fa una crida en aquest sentit a les institucions per a que s'impliquin en la defensa d'un .LLI oficial esponsoritzat per la ICANN.

A la mateixa web de Puntulli.org hi podem trobar més detalls sobre els objectius i motius de la campanya, i fins i tot hom s'hi pot adherir per donar suport a la iniciativa. Tal i com diuen a Puntulli.org: "Pur un domiñu llionés na rede"

Notícies relacionades:

• Diverses nacions sense estat impulsen campanyes de domini propi a la xarxa a imatge del .CAT (01/09/2006)
• Escòcia reclama el seu domini a Internet (07/06/2006)
• La Fundació PuntCAT compara la seva experiència amb la pel·lícula '2001: una odissea de l’espai' (25/09/2006)

Tweet

Alguns agents de la Guàrdia Civil espanyola que operen a Catalunya han demanat cobrar una 'dieta internacional' prevista al reglament intern d'aquest cos militar espanyol perquè segons al·leguen estan duent a terme la seua tasca "en una altra nació", segons informava aquesta mateixa setmana el portal digital Tribuna Catalana.

[@more@]

El mateix mitjà informa també que aquestes peticions no haurien arribat a trascendir per culpa de les pressions rebudes per part de la cúpula militar, que estaria amoïnada perquè aquest emblemàtic cos militar espanyol reconegués que a l'Estat hi ha més d'una nació. Per a alguns, doncs, fins i tot la famosa i descafeinada part del preàmbul del nou text estatutari principatí, aquella que diu "El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària" és ofensiva.

Notícies relacionades:

• Per un plat de llenties (23/01/2006)

Tweet

La festa de cap d'any no va acabar com esperaven. Un centenar de joves d'Elda i Villena van destrossar dos autobusos de l'empresa Aracil d'Onil quan anaven a regressar d'una festa a València. La majoria dels afectats va acabar amb contusions. L'empresa de transport ha valorat els danys en 48.000 euros.

[@more@]

Tweet