Respecte a l’articule aparegut en el semanal Escaparate num. 531 de data 5 al 11 de Febrer de 2.010, per l’interès que puga suposar als seus lectors, vull aclarir algunes qüestions que es van incloure.
[@more@]
En primer lloc, desmentir que Famosa mantinguera negociacions amb mi sobre la meua inclusió en el ERE, les converses van anar amb els meus advocats sobre deutes que Famosa manté amb les meues empreses, sobre les quals no es van arribar a acords de pagament, i per tant, les demandes dipositades en el jutjat en el 2.009 segueixen el seu curs, a les quals s’uniran les quals s’aniran presentant les pròximes setmanes, entre les quals estaran les reclamacions per la possessió il·legal d’actius i nombrosos motles que no es van vendre i que a pesar de les reclamacions i més de tres anys transcorreguts, fins a la data no han lliurat , al costat de les quals per la injustificada i il·legal inclusió en l’últim moment en el citat ERE, que presentaré d’acord al meu contracte especial i en els terminis que marca la llei, en el meu cas com reconeix el Comitè d’Empresa, Famosa ha actuat a les seues esquenes agraint-los la seua valoració negativa per aquesta decisió i que conte amb el seu suport per les accions que es van a emprendre.
Aquest és un assumpte personal que seguirà els seus tràmits per les lleres que corresponguen, Vista Capital ja té experiències a pledejar amb antics propietaris, com ja ho va fer la propietat fundacional de Famosa en el seu moment i els resultats del qual alguns coneixen.
La decisió presa per Famosa, no ha estat deguda que no complira amb les tasques, funcions i objectius que es van marcar a la meua incorporació com director industrial i de recolze en nombroses àrees, per a redireccionar el que ells qualificaven com un" desastre" pel seu desconeixement del negoci, amb la il·lusió del nou projecte que se’m presentava fixar plans, sistemes de control, projectes que es van comprometre a donar suport i que des de l’inici no va ser respectat per ells, ni per altres executius als quals no els agradava tant control, que va anar l’inici d’un desencontre que amb el temps va ser creixent.
Entre les mesures que vaig engegar, controlar despeses internes, millorar la relació amb proveïdors dels quals es va aconseguir un millor servei, autocontrol de qualitat i suport financer que s’han anat perdent d’acord a la deriva dels últims temps, així com la de portar a terme la deslocalització de Xinesa cap a Espanya per a la fabricació per una banda de la col·lecció de nines i accessoris, i a pesar que en els exercicis anteriors havien destruït tota possibilitat de fabricar en les instal·lacions pròpies, es va iniciar amb un primer model, la fabricació del qual es va distribuir entre alguns dels excel·lents empresaris d’Onil i es va demostrar que la nostra qualitat era la qual ha de ser en Famosa, la de tota la vida, que ni des de lluny s’aconsegueix des de Xina i amb costos inferiors i els avantatges de no haver d’acumular grans estocs, assumir riscos i poder ajustar la fabricació a la venda, així com donar un millor servei als clients a l’estar al peu del mercat. Es va potenciar el "Fabricat a Espanya" que als clients i consumidors transmet major garantia i confiança.
Acabada l’experiència amb èxit com saben els quals van col·laborar en el pla i els treballadors, i sense cap argument tècnic, econòmic o comercial van prendre la decisió d’avortar el projecte que no solament era beneficiós per al treball en la comarca, si no per a la pròpia empresa.
Fets com aquest s’han anat produint en nombroses ocasions, amb canvis de rumb constants injustificats i que finalment vaig ser "premiat" amb un ascens a Conseller Consultor, lluny de la gestió del dia a dia, però amb possibilitat de treballar a aconseguir que l’empresa duguera l’adreça correcta, al poc temps, altra vegada se’m va tornar a defraudar, al comprovar que tots els meus consells i suggeriments eren premeditadament ignorats.
Entre les nombrosos consells, un va ser el de tancar les oficines de Madrid i traslladar a Onil-Ibi tot el personal, on sempre van estar i on ja es disposava d’instal·lacions, personal eficient, experimentat i a menor cost del que ha desfilat per Madrid. Aquesta mesura juntament amb el tancament i reducció d’algunes filials que solament es mantenen per a donar una imatge d’empresa multinacional, però que ens col·loca en clar desavantatge amb els competidors pels costos injustificats d’acord al negoci que aporten, si suposa un gran estalvi.
Des de la meua integració en l’empresa, m’he implicat en la recerca d’estalvis per a reduir la sagnia de despeses que dia a dia es duia l’esforç de treballadors i professionals, sense l’èxit esperat per falta de suport de la propietat, que ni tan sols va acceptar la d’un executiu sobre del que es va demostrar que treballava en benefici propi i no en el de l’empresa, amb el perjudici i mal exemple que es donava al ser conegut per altres responsables i empleats, de l’enorme descontrol sobre despeses i costos de les filials, vaig desenvolupar juntament amb el director de qualitat, un manual anteriorment inexistent i que perquè fóra vàlid va haver de ser passat per la corresponent consultora, quant diners llençats en consultors!, gens es fa si no ho confirma un consultor amb el temps i diners que açò suposa i una vegada es desenvolupa, com va anar aquest cas, no s’engega i és mes, s’acomiada al responsable del manual i part del seu equip que eren els quals l’adreça havien decidit per a desenvolupar aquest pla , que ha impossibilitat un gran estalvi de milions d’euros que la dolenta qualitat a Xina i la falta de mètodes de control ho evite, als pocs mesos va deixar de ser prioritat, en definitiva un rosari d’iniciatives que per la seua falta de criteri de futur no s’han anat aplicant, duent-se per davant bons professionals, esforços i il·lusions per millorar.
Encara que els desencontres i incompliments donarien per a escriure abundantment em quedaré en l’últim, en el projecte del ERE i la llista de treballadors que anaven a ser afectats, encara que acomiadar al personal és sempre dolorós per a un empresari i per als treballadors, si es tracta de salvar l’empresa es pot recórrer al, en Famosa no és el cas, l’apropiat d’acord a la estacionalidad del negoci com vaig aconsellar podria ser un ERE temporal i no d’extinció de contractes, traient de l’empresa personal valuós i amb experiència i la llista de la qual s’ha confeccionat solament per la nòmina i no per la necessitat, deixant fins i tot fora a treballadors que per qüestions personals es van oferir voluntaris en integrar-se en el ERE i exigint a altres rebaixes de mes del 50% del seu sou per a no ser inclosos, aquest és el pagament que l’empresa dóna a les seues bons treballadors, mentre que als quals arriben se’ls premien amb bonus a pesar de mantenir la companyia amb pèrdues.
La mesura presa no soluciona el problema com ja avisa l’adreça, s’ha pres per a mantenir un compromís dins d’un nou pla de viabilitat i van…….. quant diners llençats! i que ha estat presentat als bancs, veritables amos de Famosa, sent aquests desconocedores que la mesura presa solament aconsegueix perdre valor a la companyia a l’afeblir l’àrea de nous desenvolupaments i com a conseqüència obrir la porta a noves regularitzacions de personal per reduir erròniament les inversions en nous productes a fabricar en el país, en lloc d’atacar altres despeses, perdent el lideratge que es tenia en molts mercats dels productes FEBER que és la qual suporta actualment el treball en la zona.
Sobre FEBER a la qual han culpabilizado com una de les causes de la situació actual, vull desmentir aquesta filtració intencionada per a justificar cada any majors pèrdues, quan la van comprar era una empresa molt rendible, sanejada i bé gestionada, a diferència de Famosa que des de la seua adquisició ja patia quantioses pèrdues, a la qual Feber li va arribar a prestar en els mesos anteriors a la compra mes de 10.000.000,00 d’euros per a poder subsistir mentre arribaven els nous crèdits, ja que com sempre la situació financera era extremadament delicada.
També vull assenyalar la part positiva, Famosa disposa de potents marques(encara que avui ja són dels bancs igual que motles, màquines i tots els actius, doncs han anat buidant l’empresa en els últims anys), un alt nivell professional en les àrees de desenvolupament i fabricació, solament es requereix coneixement del negoci, esforços i voluntat per a dur l’empresa pel bon camí, acabar amb les fantasies i increïbles "ebitdas", cercar l’estalvi i invertir com es vènia fent en nous models en FEBER ,que és la marca que lidera les exportacions i que és la qual dóna treball a les plantes en la zona, avui molt per sota de la capacitat disponible que és la causa que han argumentat per a presentar el ERE, al costat de la seua negativa de revisar la seua estratègia de deslocalització de productes.
Jo sempre he estat partidari que es fabrique a Xina, però això si, solament el que realment aporte avantatges, no com ara es fa, en una pregunta que vaig fer recentment de perquè no es treballava per a fabricar mes ací, se’m conteste: "fabriquem a Xina perquè tots ho fan" sense avaluar les oportunitats que ofereixen les instal·lacions en la Vall, que no disposa la competència.
Per la meua banda , encara que m’he hagut de resignar i acceptar el que aquesta passant, mai vaig pensar que així ocorreria i això que em van avisar, seguisc amb la moral alta i amatent que si algú ve, (fet que dubte, si no rebaixen les seues pretensions econòmiques de venda), a col·laborar en el projecte en el qual vaig posar tantes il·lusions, àdhuc estem a temps que dins d’aquest món globalitzat, Famosa no acabe en els confines de la terra.
José M. Rodríguez Ferre
