+NOTÍCIES D'ONIL (mesnoticies@hotmail.com)

 

[@more@]

Tweet

Entre els veïns d'Onil existeix una gran preocupació no solament per les obres que s'estan realitzant al voltant de l'església-ajuntament, sinó a més per les modificacions realitzades a últim hora en el projecte inicial.

[@more@]

Sembla que el projecte inicial a sigut retocat per a afegir una "estranya" vorera en la Plaça de l'Ajuntament. Açò ha provocat que molts veïns s'indignen al veure que la Plaça de l'Ajuntament queda reduïda a un carrer estret de sentit únic.

Molta gent es pregunta com pot ser que unes obres de 18 mesos s'inicien a 5 mesos de Festes i a 6 mesos de les eleccions.

Perquè després diguen que les obres no es realitzen per motius electorals…

Diari d'Onil

Tweet

La Unió Europea s’ha compromès a demanar a Espanya que investigui un cas de règim de privilegis municipals que estaria beneficiant l’Església. La sol·licitud, presentada per l'eurodiputat d’IU Willy Meyer [a la imatge], desvela que la institució religiosa no paga l’Impost sobre Construccions, Intal·lacions i Obres (ICIO). Entre les instal·lacions que no el paguen hi ha col·legis i universitats privades, hospitals de l’Església i emissores de ràdio.

[@more@]

La Comissió Europea considera que aquest privilegi “suposa un desavantatge per a les empreses no catòliques”, el que “distorsiona” la competència i destrueix el principi comunitari que estableix que “les empreses han de competir sobres la base del seus propis esforços”. El règim fiscal que l’Església manté en el sí de l’Estat espanyol ha estat denunciat en diverses ocasions. L’eurodiputat d’IU i un altre de la Llista Bonino, Marco Cappato aconsegueixen així que la UE rectifiqui la seva anterior posició, reticent a exigir explicacions sobre el cas.

Eldebat

Tweet

Esquerra Republicana d’Onil ha reclamat més entusiasme per part de l’Ajuntament d’Onil per fer actes a favor de la commemoració de la proclamació de la II Republica. L’alcaldable d’Esquerra a Onil, Josep Tadeu, ha dit que “Esquerra com a partit Republicà, té el deure moral i històric de demanar una commemoració digna per part de l’Ajuntament d’Onil. Ens veiem obligats a denunciar públicament que en els últims 4 anys no s’ha fet cap acte de commemoració de l’última República”.

[@more@]

Tweet

Demà, 18 d'abril, el Senat espanyol aprovarà definitivament el nou estatut d'autonomia de l'Aragó, que entrarà en vigor al cap de cinc dies, el 23 d'abril. Un dels punts més controvertits del nou text estatutari té a veure amb les llengües minoritzades: l'aragonès i el català, parlat a la Franja.

[@more@]

Recordem que, dijous de la setmana passada, aquesta cambra espanyola va rebutjar les esmenes que, sobre aquest punt, havien presentat Convergència i Unió (CiU) i l'Entesa Catalana de Progrés (Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Verds), que demanaven l'oficialitat del català (i de l'aragonès). Abans, el 15 de març, el projecte d'estatut havia passat pel Congrés dels Diputats espanyol, on tirà endavant amb dos-cents noranta-sis vots favorables, tretze abstencions i un vot contrari, el de la Chunta Aragonesista, formació aragonesa progressista i nacionalista. L'article 7 de l'estatut, que és el que fa referència a les llengües, tampoc no agrada a la Institució Cultural de la Franja de Ponent, instituïda el 2003, que aplega entitats diverses compromeses amb els Països Catalans. + Webs relacionades dins Nosaltres.Cat: Franja de Ponent. + VilaWeb Franja de Ponent. L'article 7 + L'aprovació definitiva del nou estatut anirà a càrrec del Senat espanyol. Per què no agrada, l'article 7? Perquè, si parla de llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l'Aragó, no les concreta, no anomena l'aragonès ni el català. A més, no atorga a aquestes dues llengües l'oficialitat, i això que, segons la llei del patrimoni cultural aragonès, una nova llei de llengües n'hauria de regular l'oficialitat. L'article 7 ja s'hi refereix, a aquesta llei de llengües, però, de l'oficialitat, no en diu res. La Franja + Logotip de la Institució Cultural de la Franja de Ponent. La Franja, o Franja de Ponent, és una llenca de territori català sota administració aragonesa, estesa de septentrió a migjorn al límit occidental de Catalunya, que suma cinc mil quilòmetres quadrats. Dividida en quatre comarques: Ribagorça, Llitera, Baix Cinca i Matarranya, que tenen per capital Benavarri, Tamarit de Llitera, Fraga i Vall-de-roures, respectivament, compta cinquanta mil habitants. Fraga, que ultrapassa els tretze mil habitants, n'és el municipi més poblat. D'acord amb algunes estimacions, el 90% dels franjolins té el català per llengua habitual de comunicació. Un poc d'història + Mapa dels Països Catalans. Conquerit als sarraïns el segle XII, l'actual territori de la Franja fou repoblat per catalans. A la centúria següent el rei Jaume I el Conqueridor establí que Catalunya era compresa entre Salses i el Cinca, riu de la conca de l'Ebre tributari del Segre (l'any 839 el Cinca ja constava com la frontera més ponentina del bisbat d'Urgell). Tot amb tot, la frontera entre l'Aragó i Catalunya experimentà força variacions, fins que al primer terç del segle XIX, amb la divisió provincial espanyola, la Franja fou integrada a les províncies aragoneses d'Osca, Saragossa i Terol.

MATERIALS Institució Cultural de la Franja de Ponent Format:Web Pàgina oficial. Ha organitzat la I Conferència Nacional de la Franja d'aquest cap de setmana a l'Espluga de Francolí i Poblet (Conca de Barberà). Proposta de reforma de l'estatut d'autonomia de l'Aragó Format:PDF Text íntegre. Reforma del Estatuto de Autonomía de Aragón Format:Web Informació de les Corts aragoneses. Auca de la Franja de Ponent Format:Web A la paret de les auques. La Franja de Ponent Format:Web Informació de les quatre comarques en què es divideix i vincles varis. QUE HO SABIES? L'article 3 de la constitució espanyola diu que, espanyol a banda, les llengües de l'estat seran oficials als territoris respectius, cosa que, en el cas que ens ocupa, hauria d'implicar el reconeixement de l'oficialitat del català i de l'aragonès. Constituïda el 1137, la corona catalano-aragonesa, d'estructura confederal, durà fins als decrets de Nova Planta (1707-1716), que també afectaren l'Aragó. El nou estatut aragonès considera l'Aragó una nacionalitat històrica. BANNER ACTUALITZAT Vols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat /misc/diariescola/redirect.php?tp=url"> <img src="http://www.vilaweb.cat /misc/diariescola/redirect.php?tp=img" border="0"/></a> CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLA Ajuda HEMEROTECA Ciència i tecnologia Cultura i societat Esports Llengua i literatura Política ESCOLES EN XARXA Ciclisme al circuit de Can Palet CEIP Agustí Bartra LA VISITA DE PRODIS CEIP Agustí Bartra ESCOLESENXARXA A L'IES STA. MARIA D'EIVISSA IES Santa Maria d'Eivissa La capsa dels records IES Salvador Espriu Vés-hi Com apuntar-s'hi

Investiga

> Auca de la Franja.

> 'Doncs, de Catalunya és'.

> El Cinca, frontera occidental de Catalunya.

> Nota biogràfica de l'escriptor franjolí Jesús Moncada, autor de 'Camí de sirga'.

I també…

• Refranyer de Ponent.
• Què en sabem, del català de la Franja?
• La Ribagorça, la comarca més septentrional.
• Joc de les comarques dels Països Catalans.

Tweet

L'alcaldessa Merce Mira ha sol·licitat al ministre d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla Segura, que el govern exigisca les mateixes condicions de seguretat als joguets i productes infantils procedents de la importació que als fabricats a Espanya. Mira va fer aquesta petició durant una trobada mantinguda amb el Ministre dins d'unes jornades de treball del projecte Watch it, en el qual Onil figura com observador. Jordi Sevilla va arreplegar les inquietuds dels empresaris jugueteros de la comarca de mans de la socialista Mira.

[@more@]

Cap recordar que des de l'associació nacional de fabricants es reivindica que les normatives de seguretat siguen les mateixes en tota la Unió Europea i que es posen en pràctica abans de crear altres noves. També es demana major control en les duanes per a impedir l'entrada de productes infantils que no compleixen les exigències de la UE. L'alcaldessa va participar activament en aquesta jornada de treball, celebrada la setmana passada en Ermua, i va anar una de les encarregades d'inaugurar l'acte al costat de la resta de representants dels altres municipis que formen part d'aquest projecte.

El regidor d'Indústria, Jordi Valero, i Joaquín Vilaplana de AIJU, participant en el projecte, van viatjar també al País Basc.

Escaparate

Tweet

[@more@]

El descartat zaplanista més important és l'actual president de les Corts, Julio de España, que a les eleccions de fa quatre anys fou cap de llista per la circumscripció d'Alacant i que actualment ha quedat fora de la candidatura dels populars. Tot indica, però, que ocuparà un càrrec de responsabilitat dins del PP valencià.

Peralta és el tercer per Alacant i Gema Amor, la dotze de la mateixa llista. Alicia de Miguel és la número onze a la llista per València. Tots els altres candidats són pròxims a Francesc Camps.

Per tot plegat, si ara hi ha dotze diputats zaplanistes dels quaranta-set que té el PP, la presència que tindran a les llistes per a les eleccions a les Corts del 27 de maig serà testimonial.

+ Levante: Camps barre a los zaplanistas, premia a sus afines y pacta con Fabra en Castelló.
+ Panorama Actual: La lista autonómica del PP mantiene a todos los consellers y excluye a De España .
+ El País: Camps purga al zaplanismo valenciano al excluirlo de las listas autonómicas.
+ Las Provincias: Camps aísla a los zaplanistas y renueva más de la mitad de las candidaturas.
+ Diario Información: Camps borra el zaplanismo.
+ Levante: Los imputados Alperi y Hernández Mateo irán por Alicante.

Vilaweb

Tweet

Els oferim les imatges de l'àmplia i variada exposició de la II Mostra indumentària i fotografia del folklore colivenc. Poden veure la gran col·lecció de vestits tradicionals d'aquest municipi així com costums d'antany i fotografies relacionades amb el folklore d'Onil.

[@more@]

Video

http://www.intercomarcal.com/paginas/ver_video/index.php?video_para_ver=http://www.intercomarcal.com/videos/ONIL/2007/CULTURA/II_EXPO_INDUMENTARIAFOLKLORECOLIVENC_ONIL130407.wmv

Tweet

[@more@]La primera és l'actriu i amiga de Palau, Lloll Bertran. La podeu veure a la pàgina especial 'Celebrant Palau i Fabre'.

Tweet

La Plataforma de la Zona 15 ha demanat als alcaldes de Castalla, Onil, Biar, Saix, Petrer i Banyeres que mostren de nou el seu rebuig contra el pla eòlic que afecta a les seues serres i que de moment segueix vigent, més encara després del compromís del president de la Generalitat amb l'empresa Acciona perquè aquesta desenvolupe el projecte tal com es va marcar en el seu principi, amb una potència de 218 megavatios.

[@more@]

És a dir que els parcs eòlics de la zona 15 s'instal·laran també en les serres de la part sud, a pesar del decret de Conselleria que declara paisatge natural protegit aquesta zona. El portaveu de la Plataforma, Fernando Moles, explica que el compromís entre la Generalitat i Acciona ha estat possible per l'ambigüitat del decret de Conselleria ja que no queda concretat si es poden o no col·locar aerogeneradores. Moles insisteix que si Camps repeteix en la Generalitat, es desenvoluparà el pla tal com estava previst, és a dir afectant a les serres d'aquests sis municipis a pesar de la declaració de protecció. Depenent de la resposta dels alcaldes, la Plataforma adoptarà un pla de mobilitzacions però Moles insisteix que els Ajuntaments han de prendre la iniciativa.

Escaparate

Tweet