Cinc pasteres arriben a les platges del Pilar de la Foradada, Guardamar, el Campello i Benidorm

 

La Guàrdia Civil investiga l'aparició de cinc pasteres en les platges de Benidorm, El Pilar de la Foradada, Guardamar del Segura i el Campello. Quatre de les embarcacions van ser trobades sense ocupants, però amb menjar i roba banyada, encara que no dipòsits de gasolina, el que descarta la possibilitat que transportaren droga. En la cinquena barcassa, la de Benidorm, viatjaven sis algerians. Aquestes són les primeres d'aquest tipus que arriben a la costa de la del País Valencià.

 

[@more@]

El drama dels immigrants va tocar ahir de ple per primera vegada a la província d'Alacant a l'arribar cinc pasteres a quatre localitats, una d'elles amb sis algerians a bord a Benidorm i les altres quatre buides en platges del Pilar de la Foradada, Guardamar del Segura i El Campello. La Guàrdia Civil investiga la possible arribada de les cinc barcasses a les costes per mitjà d'un buc d'abastiment que va poder anar desembarcant-les de sud a nord.
Fonts properes a la investigació van assenyalar que tot indica que es tracta de la primera vegada que arriben a les costes de la Comunitat Valenciana aquest tipus d'embarcacions, encara que van explicar que fins que no es detinga als immigrants no es pot confirmar aquest extrem.
Dos de les pasteres van ser localitzades de matinada en la platja de Rocamar del Pilar de la Foradada i en altre arenal de Guardamar del Segura, mentre que les altres dues van ser trobades en el Barranc d'Aigües del Campello i en altra platja de Guardamar, activant les autoritats un dispositiu de recerca dels immigrants.
Fuentes de la Subdelegació del Govern d'Alacant van indicar que per les característiques de les embarcacions es tractaria de pasteres, en les quals van trobar restes de menjar i roba banyada. Segons Efa el primer avistamiento va ser comunicat al Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat, que va rebre una cridada al voltant de les 6.00 hores d'un veí que assegurava haver vist una llanxa en la platja de Rocamar, entre les platges de Mil Palmeres i Torre de la Perforada. Fins al lloc es van desplaçar agents de la Policia Local i de la Guàrdia Civil que van localitzar la llanxa buida, d'uns vuit metres d'eslora, amb roba banyada i restes de menjar en l'interior.
L'embarcació, de poca potència, tenia només un motor, li quedava poc combustible i no portava cap dipòsit de gasolina, com sol ser habitual en llanxes utilitzades per al transport de drogues, van precisar les mateixes fonts.
Tot açò va fer descartar als agents que es tractara d'una embarcació utilitzada per al tràfic de drogues, pel que els indicis es decanten que seria una pastera usada per immigrants. També de matinada es va localitzar altra embarcació similar, encara que més menuda, d'uns quatre metres d'eslora i sense motor, en una platja de Guardamar del Segura.
Ja a la tarda altres dues barques de menudes dimensions i similars característiques van arribar a altres dues platges de Guardamar i El Campello, segons van informar font properes a la investigació i municipals, on també es van trobar restes de menjar i roba banyada. La Policia Local i la Guàrdia Civil van realitzar batudes per les platges i els voltants dels quatre desembarcaments i al tancament d'aquesta edició no es tenia constància de la localització de cap dels supòsits immigrants que van arribar en les pasteres.
Nau d'abastiment
La Guàrdia Civil investiga si una nau d'abastiment ha estat la qual ha distribuït els diferents cayucos oposats ahir en la costa de la província. Segons les autoritats municipals de Benidorm, la bona salut dels sis africans que van arribar de forma il·legal i els punts que van ser localitzats, són clars indicis que una nau de major envergadura els havia transportat fins a aigües properes a la zona. Tal com van indicar, es tracta de llocs poc comuns en l'arribada de pasteres i el tipus de barcassa que s'han descobert, per exemple, a Benidorm són massa menudes com per a realitzar un trajecte entre ambdós continents.
Un vaixell de pescadors va albirar el pot que els portava fins a la costa benidormense i va donar l'avís al 112 immediatament. La central de salvament marítim a Alacant va mobilitzar a una de la seua llanxes, així com al personal de Creu Roja en terra, que va acudir a les 22 hores al port per a esperar als immigrants i prestar-los la primera assistència.
A les 23.35 hores, i davant la mirada atenta de desenes de turistes i curiosos, els sis algerians prenien terra aparentment en bon estat de salut. Una llanxa de la Policia Local de Benidorm els havia custodiat i transportat des de la illa fins al port, remolcant la menuda embarcació en la qual haurien estat llançats al mar des d'una nau d'abastiment.

Levante

Comentaris tancats a Cinc pasteres arriben a les platges del Pilar de la Foradada, Guardamar, el Campello i Benidorm

Aquesta temporada debuta el C.B.Onix

 

Aquesta nova temporada debutarà un nou club de bàsquet a Onil, el Club de Bàsquet Onix.La noticia a sorprès a molta gent, estarà format per antics jugadors del C.D.Onil. Els entrenament seran al polisportiu, afer aquest que a dut tensions entre la directiva encapçalada per Natxo Sempere i els responsables del nou club de bàsquet.

 

[@more@]

 

Aquesta nova temporada debutarà un nou club de bàsquet a Onil, el Club de Bàsquet Onix.La noticia a sorprès a molta gent, estarà format per antics jugadors del C.D.Onil. Els entrenament seran al polisportiu, afer aquest que a dut tensions entre la directiva encapçalada per Natxo Sempere i els responsables del nou club de bàsquet.

 

2 comentaris

Els ajuntaments de Sueca, Gandia i Morella s’incorporen oficialment a Frankfurt

 
Avui signen un conveni amb el director del Llull, Josep Bargalló, que també ha tancat un acord amb Andorra per a constituir un organisme internacional

El director de l'Institut Ramon Llull (IRL), Josep Bargalló, signarà avui al migdia un conveni de col·laboració amb els ajuntaments de Sueca, Gandia i Morella, que s'incorporaran oficialment a la delegació de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt com a representació del País Valencià. Bargalló també ha explicat a VilaWeb que l'IRL i el govern d'Andorra enllestien la constitució d'un organisme internacional per a promoure conjuntament la cultura catalana a l'exterior.

[@more@]

També és imminent la reincorporació del govern balear al Llull, cosa que es podria anunciar a la Fira de Frankfurt, ha dit Bargalló.

Andorra, el Llull i una projecció exterior conjunta

El mes febrer passat el ministre de Cultura d'Andorra, Juli Minoves, i Josep Bargalló signaren un conveni de col·laboració amb vista a Frankfurt, i anunciaren la constitució d'un grup de treball que havia d'estudiar les fórmules jurídiques més adequades per a formalitzar una col·laboració permanent. Ara Josep Bargalló ha explicat a VilaWeb que els tècnics ja havien trobat la fórmula i en feien la redacció. La idea és de poder-la presentar després de la Fira de Frankfurt.

Ha dit Bargalló: 'Amb Andorra ja tenim un acord previ. Ja sabem què volem, i ara ho hem de posar sobre el paper. Hem optat per un organisme que s'ajusti jurídicament al sistema internacional per poder treballar conjuntament i per actuar a l'estranger amb una única veu i amb una única direcció. No és fàcil, perquè Andorra no forma part de la Unió Europea i nosaltres sí; perquè Andorra té un conveni sobre llengua catalana amb la Unió Europea, etc. El camí més idoni és de constituir un organisme internacional, tal que els instruments dins de cada estat es coordinin externament.'

El govern balear tornarà a formar part de l'Institut Ramon Llull

Bargalló també ha avançat que les converses amb la nova consellera de Cultura del govern balear, Bàrbara Galmés, portaven decididament a la reincorporació del govern balear a l'Institut Ramon Llull. En el nou govern de les Illes Balears, la conselleria d'Educació i Cultura és responsable de la projecció exterior de la cultura de les Illes. Bargalló explica: 'Nosaltres estem disposats a acceptar allò que el govern balear vulgui, i allò que vulguin la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans, que són els actuals membres del consorci.'

Ara, a les Balears la projecció de la cultura a l'exterior era competència de l'Institut d'Estudis Baleàrics. Però amb el nou govern ha perdut atribucions i es limita a difondre i potenciar la cultura catalana dintre el territori balear. De totes maneres, manté les competències relacionades amb Frankfurt. El nou president, Sebastià Serra, es va entrevistar a l'agost amb Bargalló, perquè volia introduir més autors i noves activitats a Frankfurt. Segons Bargalló: 'El nou president del IEB ens va comentar que tenia uns criteris diferents. Que havia d'haver-hi un nou tipus d'actes amb nous escriptors. Ho trobo lògic. Les peticions que ens han fet les institucions amb les quals tenim conveni les hem acceptades totes.'

Els ajuntaments de Sueca, Gandia i Morella representaran institucionalment el País Valencià a Frankfurt

Avui a la biblioteca de Sueca el director de l'Institut Ramon Llull signarà un conveni amb els ajuntaments de Sueca, Gandia i Morella. Aquestes institucions polítiques representaran el País Valencià a Frankfurt, ensems amb les Universitats, representades per la Xarxa d'Universitats Joan Lluís Vives, i amb el Gremi d'Editors del País Valencià, que tindrà estand propi.

Diu Bargalló: 'Aquests ajuntaments no són triats a l'atzar: hi ha unes circumstàncies polítiques i unes circumstàncies culturals que ho fan possible. Gandia, lloc d'Ausiàs March i Joanot Martorell; Sueca, lloc de Joan Fuster; i Morella pel patrimoni monumental i històric de la ciutat. Aquests ajuntaments integraran oficialment la delegació de la cultura catalana, al costat de la Generalitat de Catalunya, del govern balear, del govern d'Andorra, de l'Ajuntament de Perpinyà i de l'Ajuntament de l'Alguer. A més, hi haurà activitats específiques, com un acte que es titula 'Gandia i el Tirant lo Blanc'. Cal tenir present que a Frankfurt es representarà el 'Tirant lo Blanc' dirigit per Calixto Bieyto, i que enguany l'editorial alemanya Fisher publica l'edició completa del Tirant.'

Bargalló també ha manifestat que tenia contactes amb ajuntaments de la Franja de Ponent per establir alguna mena de conveni semblant.

Vilaweb

Comentaris tancats a Els ajuntaments de Sueca, Gandia i Morella s’incorporen oficialment a Frankfurt

Sopar de commemoració del 25 aniversari del Club de Tennis d’Onil

El divendres 28 de setembre, en la comparsa dels Estudiants les 21:30, se celebrarà el sopar de commemoració del 25 Aniversari del Club de Tennis.

 

[@more@]

Els Socis/as o simpatitzants que vulguen assistir, sols/as o en parella, han d'ingressar els 25 Euros del sopar, en el següent compte de la Caixa: 2100- 4850-90-2100194476.

Davant qualsevol dubte: 696639343(Marta) o 639574154 (Gloria).

 

Comentaris tancats a Sopar de commemoració del 25 aniversari del Club de Tennis d’Onil

El debat sobre el sobiranisme s’imposa a la Diada

El debat sobre el sobiranisme va marcar ahir la celebració de l'Onze de Setembre. En fou un exemple l'últim acte institucional de la jornada, el lliurament de la medalla d'or de la Generalitat als ex-presidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Tots dos van proposar, en sengles discursos, d'anar més enllà en el reconeixement nacional de Catalunya. A l'acte institucional del Parc de la Ciutadella, s'hi congregaren vint mil assistents, i Lluís M. Xirinacs va ser molt recordat en tota mena d'actes. La Festa per la Llibertat va cloure una jornada que havia començat amb les ofrenes florals al monument a Rafel Casanova.

 

[@more@]

Jordi Pujol va afirmar que la constitució espanyola s'ha d'adaptar a Catalunya, i no a l'inrevés. I que en la defensa de l'autogovern, que tenia arrels històriques, però que era, sobretot, un projecte de futur, ningú no podria igualar Catalunya. Pasqual Maragall també va fer un discurs contundent. Per ell, Catalunya acabarà essent una nació d'Europa reconeguda, no sols al preàmbul del seu estatut, sinó també a la constitució del seu estat. Segons que va dir, ens trobàvem en un moment en què convenia que la rauxa s'imposés a la prudència i que a la Península Ibèrica hi havia gairebé la meitat de les nacions sense estat d'Europa.

Montilla, que va lliurar les medalles, va elogiar tots dos presidents. Va dir que en aquests darrers trenta anys hem passat de la reivindicació a l'assentament de les institucions catalanes, i Pujol i Maragall han estat els protagonistes indiscutibles del període de pau més llarg de la Catalunya contemporània.

Milers d'assistents a l'acte institucional del parc de la Ciutadella

El debat del sobiranisme també va aflorar en les declaracions dels polítics que van participar en l'acte institucional de la Ciutadella i en les ofrenes florals al monument a Rafael Casanova. A migdia, a l'acte de la Cascada del parc, s'hi van aplegar, segons el Parlament, uns vint mil assistents, que van presenciar les actuacions de Rosa Mateu, Maria del Mar Bonet, Miguel Poveda i l'Orquestra Simfònica de l'Escola Superior de Música de Catalunya.

Després de l'acte, José Montilla, que l'havia presidit, va desestimar la proposta d'Artur Mas de refundar el catalanisme i va dir que el catalanisme era plural i que podia ser una causa comuna, però no la casa comuna dels partits. Artur Mas, en canvi, va demanar un front catalanista que anés més enllà dels partits per a combatre el desconcert i la manca de direcció que, diu, perjudica Catalunya.

El debat sobre el sobiranisme, també a les ofrenes florals

Però les declaracions dels polítics havien començat al matí, durant l'ofrena floral, amb participació de tots els partits polítics (també del PP, que feia tres anys que no hi acudia). Xavier Trias, de CiU, va dir que encara hi havia massa gent que no entenia que Catalunya era una nació i que calia continuar maldant per l'autogovern. En canvi, per Hereu, el batlle de Barcelona, l'Onze de Setembre ha de ser un dia reivindicatiu, però també de reflexió sobre el futur. El president del Parlament, Ernest Benach, també va parlar del futur, d'un futur millor i amb més llibertat.

Artur Mas va manifestar que esperava que els ciutadans trobessin més confiança i il·lusió de futur en un front comú del catalanisme, format per tots els partits i per la societat en general; que es tornaven a posar les bases perquè els catalans poguessin e sentir-se orgullosos en aquest moment tan difícil. I segons Carod-Rovira, és evident que el catalanisme es mou, però cal continuar l'actual procés de 'sobiranització progressiva del catalanisme' fins a assolir un estat propi. Tots els representants dels partits polítics van ser xiulats i escridassats per una part del públic, que també clamava per la independència.

El record de Lluís Maria Xirinacs

La Diada va ser molt més que uns actes institucionals. I un dels grans protagonistes, profusament homenatjat, va ser Lluís M. Xirinacs. A les dotze del migdia fou recordat en un acte al passeig del Born, que podeu veure resumit en aquest vídeo de VilaWeb TV. L'actor Joel Joan, Lluís Planes, de la Fundació Randa, i membres de la Comissió Independentista Fossar de les Moreres van dir que Xirinacs havia marcat el camí que calia seguir. Van reiterar que la via autonomista s'havia exhaurit i que calia anar més enllà: exigir la independència, com havia fet Xirinacs. A les cinc, a la mostra d'entitats de l'Arc del Triomf, es va fer una taula rodona sobre el llegat de Xirinacs, amb Lluís Busquets, mossèn Dalmau, Martí Olivella, Carles Riera i Lluís Planes.

Milers de participants en la manifestació del vespre

Un altre dels actes destacats de la Diada va ser la manifestació independentista, que es fa cada any a Barcelona. Hi van concórrer milers de participants, dividits en blocs. ERC va marxar amb una pancarta que deia 'Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna'. Agrupacions de l'esquerra independentista, com ara Maulets, Endavant i la CAJEI, es van manifestar sota el lema 'Des de tots els fronts, els Països Catalans cap a la independència i el socialisme'. A Girona, Maulets i les Candidatures d'Unitat Popular també es van manifestar al vespre al centre de la ciutat.

El concert de la Festa per la Llibertat va tancar els actes de l'Onze de Setembre al passeig de Lluís Companys. Hi van tocar la Banda del Surdo, Feliu Ventura i Obrint Pas. Abans, i durant tot el dia, les dues-centes entitats que van participar en la commemoració, havien proposat conferències i taules rodones al passeig mateix. En aquest marc, VilaWeb, en col·laboració amb Gent de la Terra, va obrir 'El bloc de la Diada, el bloc de tothom', on quisvulla que s'acostava a la mostra d'entitats podia escriure-hi.

Vilaweb

Comentaris tancats a El debat sobre el sobiranisme s’imposa a la Diada

Aquest divendres l’Alacant C.F roda el seu espot publicitari a Onil

Una trentena d'abonats de l'Alacant participen en un 'casting' per a l'anunci televisiu del club aquesta temporada. Com celebrar el gol de l'ascens de l'Alacant sense estar en el camp sinó davant un tribunal que sembla tret d'unes oposicions? Aquesta va ser la prova que van passar ahir una trentena de socis celestes en el casting per a l'anunci d'aquesta temporada del club alicantinista. El rodatge serà el divendres 14 a Onil (Alacant), avança Roland Demiddel, de Moana Produccions, encarregada de l'enregistrament del spot.

 

[@more@]

«Anem a cercar aproximadament a 50 figurantes i a un xiquet -que va a ser coprotagonista- i a dos jugadors de l'Alacant, unisc el protagonista i un altre el dolent, per dir-lo d'alguna manera», explica Luis Soravilla, director de Zénit Comunicació, creadora del script d'un anunci que serà «apocalíptico», defineix Soravilla.

El protagonista, «davant una adversitat concreta, pel suport d'algú del públic, s'alça, recobra la força d'un gladiador i planteja un nou futur per al resultat del planeta», explica el responsable de la trama.

Entre els aspirants a formar part d'aquest projecte, veinteañeros i Vicente Buades, president de la Federació de Penyes de l'Alacant. Buades aporta aplom entre tants nervis. Ve «a tirar una mà per si em necessiten per a una mica». Per al dirigent de l'agrupació de penyes, l'Alacant demostra «que és un club de Primera Divisió» amb aquest tipus d'iniciatives.

Els possibles actors continuen cantant gols. Carlos Tripiana, de 21 anys, perd el seu rellotge en un dels seus posats d'eufòria. «Ho he trencat de tantes ganes que li he posat», ens diu amb les suors pròpies del novençà. I és que la prova era exclusiva per a socis de l'Alacant, la majoria inexperts en aquestes lides.

En canvi, Eleazar López ja va participar amb anterioritat en una campanya de promoció del club. Ve abillat amb la samarreta del club per si queda algun dubte de quins són els seus colors. «Ho duc molt dins», ens explica aquest incondicional. La idea de contar amb l'afeccionat «és un acostament de l'entitat als socis, no tan distant com potser poguera ser en equips de 1ª Divisió en els quals moltes vegades hi ha un poc de prepotència», opina.

La prova «va a fer que la gent més jove i que li atrauen aquestes coses vengen al camp i es relacionen més amb l'equip», diu Pedro Bomber, de 17 anys, que té una certa semblança a Borja, el seu jugador favorit; es sonroja a l'advertir-se'l.

Alba Moya, de 20 anys, arriba la primera de tots. Mentre espera a entrar, diu que ha assajat a casa, però ix poc convençuda: «No em van a triar perquè m'ha eixit malament. Estava nerviosa i em donava el riure».

Els seleccionats formaran part del públic d'un circ romà. Encara que allunyats del món que viuen els actors que al matí rodaven per a la productora de Tom Hawks a Alacant, els socis celestes van posar obstinació i ganes en el projecte del seu equip i poden presumir d'haver viscut l'ascens a la bestreta.

 

Comentaris tancats a Aquest divendres l’Alacant C.F roda el seu espot publicitari a Onil

El Govern valencià tanca TV3 sense esperar l’acord

La Secretaria Autonòmica de Comunicació de la Generalitat Valenciana ha decidit desestimar el recurs interposat per ACPV davant la Direcció General de Promoció Institucional, la qual va resoldre el procediment sancionador per les emissions de TV3 amb una ordre de cessament de les emissions i una desproporcionada sanció econòmica a ACPV de 300.000€. Aquesta decisió ha estat comunicada per dos funcionaris autonòmics als serveis jurídics d’ACPV.

[@more@]

La conseqüència immedita d’aquesta decisió és contundent. Segons estipula la resolució, aquesta s’ha de fer efectiva en el termini de vint dies. La Junta Directiva d’ACPV, conscient de la gravetat de la situació i del perill que corren les úniques emissions televisives íntegrament en llengua pròpia en l’àmbit del País Valencià, es reunirà amb caràcter d’urgència per tal d'analitzar la situació i concretar la resposta, tant jurídica com social, a aquesta arbitrària decisió del govern valencià.

ACPV vol aprofitar aquest comunicat de premsa per recordar que la solució més factible i raonable a la situació creada pel PP valencià és la de l’acord entre la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Indústria espanyol que garantisca la reciprocitat dels diferents canals “autonòmics” que emeten en llengua catalana, com ACPV ha considerat sempre desitjable. Aquesta decisió, però, demostra l’escassa voluntat de diàleg del Consell valencià, que mentre diu apostar per l’acord sanciona amb contundència una de les parts implicades en el conflicte. Si aquest acord no arriba el més probable és que els valencians i valencianes vegen privats els seus drets fonamentals a la pluralitat informativa i en valencià.

E-noticies

Comentaris tancats a El Govern valencià tanca TV3 sense esperar l’acord

EXPOSICIÓ «30 CARTELLS PELS DRETS HUMANS»

DEL 13 AL 27 DE SETEMBRE DE 2007
Lloc: Pinacoteca del Centre Cultural d'Onil

 

[@more@]

En esta exposició els millors dissenyadors del país exposen el seu punt de vista sobre la Declaració Universal dels Drets Humans.

Xarrada Inaugural, el 13 de setembre del 2007 a les 20:00 h., en el Centre Cultural d'Onil.

 

Comentaris tancats a EXPOSICIÓ «30 CARTELLS PELS DRETS HUMANS»

Ombres en la Ciutat de la Llum

Les aigües baixen regirades en la Ciutat de la Llum d'Alacant. Les acusacions mútues de "dolenta gestió" entre l'adreça del complex cinematogràfic i la Nova Universitat del Cinema i de la Televisió del Mediterrani S. L. (NUCT), que s'encarregava fins a ara de la gestió del Centre d'Estudis, han obligat a "rescindir" el conveni que permetia a la signatura italiana durant trenta anys tutelar l'escola de cinema. Opacitat de xifres i mutisme La notícia en altres webs webs en espanyol en altres idiomes La "insolvència econòmica" de la NUCT força canvis en l'escola de cinema Quentin Tarantino va ser unisca vegada a visitar la Ciutat de la Llum i "no li van deixar passar" Les desavinences vénen des de lluny i els recels van començar quasi el primer dia. El director del complex, José María Rodríguez Galant, va encarregar fa uns mesos un informe que desvetla la "insolvència econòmica i la gestió irresponsable de NUCT".

 

[@more@]

La conclusió de l'informe ha obligat a negociar entre les dues parts enfrontades. AL final, i "de mutu acord", està previst que aquesta pròxima setmana es rescindisca el contracte, per "irregularitats mútues" en el seu compliment, segons van confirmar ahir fonts pròximes a la signatura italiana. En breu, l'empresa Avantya, que va anar l'encarrega de seleccionar l'any passat a la NUCT per a la gestió del Centre d'Estudis, assumirà l'organització de les classes. Segons va publicar el diari Informació, la Ciutat de la Llum assumirà el deute pendent, uns 300.000 euros, que deixen els italians. Ahir, la gestió del complex va centrar el debat polític. El PSPV va difondre una nota en la qual el diputat, José Camarasa, parlava de "fracàs" en la gestió del PP i es preguntaven els socialistes "per quins s'assumeix un deute acumulat" quan hi ha hagut "incompliments greus i insolvència econòmica". El PP va contestar acusant als socialistes de "atacar" el progrés i va destacar "la positiva repercussió econòmica i social" de la Ciutat de la Llum. Enmig de la polèmica terció el director de cinema italià i pare del spaghetti-western, Enzo Castellari, que va trencar des de Roma el seu silenci, i va lamentar que la Ciutat de la Llum estiga dirigida per "criteris polítics i que ningú sàpia una mica de cinema". El veterà director, 54 pel·lícules en el seu currículum, compte que Quentin Tarantino, en una ocasió va acudir per a visitar els estudis de cinema d'Alacant ja que estava interessat a rodar una versió de la pel·lícula Bastardos sense glòria, i "no li van deixar passar. Va ser increïble, es va haver d'anar; després es van excusar dient que Tarantino estava borratxo". Ara el director de Pulp Fiction visiblement molest, segons Castellari amic personal de Tarantino, ironitza amb comprar els estudis d'Alacant per a "tirar al seu director". Un portaveu del complex va titllar aquesta anècdota de "llegenda urbana" i la va remuntar als inicis de les obres del complex. Però el divorci entre el complex audiovisual i els professors que regentaban l'escola de cinema ha estat permanent. "En l'adreça de la Ciutat de la Llum no hi ha cap professional del cinema, ni ningú que li interesse, només pensen en política", va assegurar Castellari que va relatar nombroses anècdotes viscudes al llarg del curs passat. "Mai han vingut a una classe meva, li hem convidat a la conferència inaugural i altres actes i sempre han estat excuses", admet el director dels guerrers del Bronx. Castellari lamenta les constants traves per a impartir les classes d'adreça i guió: demanava un tècnic de so i no havia, acudia als professors del conservatori d'Alacant perquè compongueren les bandes sonores dels curts realitzats pels alumnes i no els deixaven gravar, sol·licitava que en un plató menut s'habilitara un decorat i "això és impossible" li contestaven. "Tenen una eina meravellosa, uns estudis al costat d'un centre de formació i no saben aprofitar-lo", insisteix el director italià, que recorda com uns productors de Mèxic i Alemanya volien rodar a Alacant amb la col·laboració dels alumnes del Centre d'Estudis, "i ni m'han contestat, ara volen vindre A Itàlia". A aquestes crítiques se sumen les dels 40 alumnes matriculats en el centre d'Estudis de la Ciutat de la Llum que van denunciar al juliol la falta d'informació sobre les dates de l'inici de curs, taxes, horaris i període de matriculació. Els alumnes es lamentaven de la "irracionalitat i pasotismo" en la gestió de la llicenciatura de Comunicació Audiovisual, que valida la Universitat Miguel Hernández d'Elx. Castellari defensa a la NUCT i sobre les informacions que qüestionen la gestió de l'empresa italiana i parlen d'insolvència afirma que "són mentida, ells són els quals ho han fet malament, han muntat la guerra des de l'inici per a posar dificultats als professionals del cinema". Durant els últims dies aquest periòdic ha volgut conèixer la versió de l'adreça de la Ciutat de la Llum sobre aquestes acusacions i ha estat impossible contactar amb el director, José María Rodríguez Galant, que no ha contestat a les cridades d'EL PAÍS. El complex audiovisual de la Ciutat de la Llum a Alacant, un projecte que un dia va somiar el cineasta Luis García Berlanga, va començar a gestar-se en l'etapa d'Eduardo Zaplana com president de la Generalitat, i va començar a caminar amb el govern de Francisco Camps, del Pàg. Però la seua història ha estat jalonada i esquitxada de mesures controvertides i despeses faraónicos. D'entrada, el seu pressupost inicial van ser 100 milions d'euros, però en aquests moments es calcula que ja s'han invertit 170 milions. Opacitat de xifres i mutisme La gestió de la Ciutat de la Llum no ha estat exempta de polèmiques. Una de les mesures més controvertides són les sucoses subvencions econòmiques que en concepte de patrocini concedeixen a les productores per rodar allí. La més espectacular és la qual la Generalitat donarà al realitzador polonès Roman Polanski, d'entre 4 i 4,5 milions d'euros per rodar allí. Les ajudes econòmiques concedides a les empreses valencianes per a rodar en la Ciutat de la Llum van anar de 200.000 euros. L'opacitat de xifres i el mutisme sobre la gestió d'aquest complex és notable. Tot just hi ha dades de pressupostos d'execució, dels ingressos o de les seues despeses. Altra dada que revela el balafiament amb el qual s'ha gestionat és el conveni amb la multinacional Paramount pel qual el complex haurà de pagar en els pròxims quatre anys 1,5 milions d'euros en concepte de "disponibilitat" per si estimen convenient usar aquestes instal·lacions. En presentacions públiques la Generalitat no ha escatimat en despeses. En 1998 la Generalitat, amb Zaplana de president, va fer una presentació oficial del projecte en el Port d'Alacant que va costar a la Generalitat 639.900 euros, en els terrenys sobre els quals s'anava a construir el complex es van gastar en altra presentació el 25 de febrer de 2000 uns 145.806 euros, per a col·locar la primera pedra l'àgape va costar 133.795 euros i una presentació a palau de la Zarzuela de Madrid al juny de 2002 va suposar una despesa de 484.410 euros. En total, i segons les dades que apareixen en l'informe de la Sindicatura de Comptes de la Generalitat, a presentacions s'han destinat 1.403.911 milions d'euros. El grup municipal socialista en l'Ajuntament d'Alacant va criticar que el 80% dels contractes s'adjudicaren "discrecionalment i sense concurs públic". El director de la Ciutat de la Llum, José María Rodríguez Galant, va ser nomenat pel pP, després d'haver estat assessor de Zaplana en el Ministeri i a més imputat judicialment pel desfalc de sis milions d'euros en l'empresa pública Mercalicante de la seua etapa de regidor a Alacant.

El Pais

Comentaris tancats a Ombres en la Ciutat de la Llum

Oberta la matrícula de l’escola de música i dansa d’Onil

 

Fins al 20 de setembre, està obert el termini de matrícula per a l'escola de música i dansa, responsabilitat del Centre Instructiu Musical d'Onil. Després d'un any de gestió directa per part de la banda i davant el dèficit registrat, els responsables han acordat pujar lleugerament el preu dels cursos de música i també de dansa per a cobrir les despeses de contractació dels 18 professors que hi ha en plantilla.

[@more@]

Els impresos de matrícula es poden arreplegar en el Centre Cultural on també s'han de dipositar. Els alumnes de dansa haurien de lliurar directament l'imprès als professors, els dies 17, 19 o 20 de setembre de 18 a 20h.

Escaparate

Comentaris tancats a Oberta la matrícula de l’escola de música i dansa d’Onil