+NOTÍCIES D'ONIL (mesnoticies@hotmail.com)

10:30 hores: Des de la Plaça major-ajuntament, es donarà l'eixida de la tradicional XXIII "VOLTA A PEU" 2007.

– Inscripcions: A partir de les 8:30 hores en el Claustre del Palau municipal-ajuntament d'Onil
– Inici de la Carrera: a les 11:00 hores des de la Plaça Major.

[@more@]

– Recorregut: 3000 metres aprox. Transcorre pels carrers de la Vila d'Onil, passant pel nucli antic, finalitzant enfront del Poliesportiu Municipal. * Hi haurà diploma commemoratiu per a tots els participants que finalitzen la prova amb la marca aconseguida. I també repartiment de llepolies per a tots els xiquets que participen. Al finalitzar la tradicional Volta a Peu, el Centre d'Informació Juvenil d'Onil ha organitzat una sèrie de TALLERS DE MANUALITATS destinats per a tots els xiquets i xiquetes. Els tallers que es van a realitzar són els següents: – Taller de globoflexia. – Taller de maquillatge de cara. – Taller de flascons de sal. – Taller de "penja sostres" (consistix a fabricar un joguet que després es penja en el sostre i servix d'adorn).

Tweet

La Comissió 9 d’Octubre (formada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Escola Valenciana, CCOO-PV, Intersindical Valenciana, Col·lectiu Autònom de Treballadors CAT, Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Bloc Nacionalista Valencià (BNV), Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Els Verds-Esquerra Ecologista, Els Verds del País Valencià, Ca Revolta i Associació Constantí Llombart) convoca un any més la manifestació del 9 d’Octubre, la qual eixirà de la Plaça de Sant Agustí, a València, el dia 9 a les 18 hores.

[@more@]Manifest 'Defensem les llibertats, guanyem el país'

Tweet

Més de mig miler d'orientadors, procedents de diferents punts de la geografia espanyola, «van descobrir» al llarg del passat cap de setmana els bucòlics paratges naturals del vessant canguesa del parc nacional dels Becs d'Europa i els seus voltants.

[@more@]Va anar amb motiu de la disputa de l'I Trofeu internacional d'orientació «Becs d'Europa», inclòs dins de la Lliga Nacional, el que va convertir a la ciutat de Cangas de Onís en un autèntic formiguer d'esportistes, des del divendres fins al diumenge, dia en el qual va tenir lloc la celebració de la carrera mitja pel nucli urbà de l'oficiosa capital dels Becs d'Europa.

L'I Trofeu internacional d'orientació «Becs d'Europa» va estar organitzat pel club La Brúixola, en col·laboració amb la Federació Espanyola d'Orientació, i va contar amb el patrocini de l'Ajuntament de Cangas de Onís, Alsa i Cajastur. La prova, puntuable per a la Lliga Nacional de carreres a peu d'orientació, consistia a cercar unes balises col·locades sobre el terreny, en un ordre establit i amb l'única ajuda d'un mapa molt detallat i específic per a aquest esport de la zona i una brúixola.
Per altra banda, el Campionat d'Espanya dels Jocs Esportius d'orientació per a les categories infantil i cadete, corresponents al curs 2007-2008, tindrà la seua seu final en la ciutat d'Oviedo. Aqueix Nacional per a categories inferiors es dilucidarà a la fi del pròxim mes de juny, sent la carrera sprint en la capital ovetense, encara que, al mateix temps, també es remena la possibilitat -encara no s'ha decidit- de realitzar les carreres llarga i mitjana en la localitat de Pola de Siero. L'esdeveniment contarà amb el suport, entre altres organismes i institucions, de la Direcció general d'Esports del Principat d'Astúries.

Tweet

A Girona, l’èxit de la convocatòria fa que s’acabi fent una manifestació pel barri antic · La policia posa traves a la concentració de València.

[@more@]

En efecte, els agents no van permetre que els ciutadans romanguessin quiets a la plaça del Temple, davant de la delegació del govern espanyol, al•legant que els organitzadors no havien demanat permís a l’Ajuntament. La policia també va requisar diverses pancartes antimonàrquiques.

En canvi, a Ontinyent sí que es va poder fer la protesta antimonàrquica. Desenes de persones van concentrar-se pacíficament. Mentrestant, a Girona, l’èxit de la convocatòria, amb més de 500 persones, va fer que els assistents optessin per convertir la concentració en una manifestació que va transcórrer pels carrers del nucli antic de la ciutat. També hi va haver protestes a ciutats com Olot, Manresa, Valls, Tarragona, Granollers, Gràcia, Reus, entre més municipis, que podeu consultar a la web de la campanya 'No al rei' .

Crema de fotos a Barcelona

Divendres el vespre, grups de l'esquerra independentista van cremar diversos retrats dels Borbons en un acte al Casinet d'Hostrafrancs de Barcelona. La protesta també va servir per donar suport als encausats per delictes d'injúries a la corona.

L'Ajuntament de Berga retira el retrat del rei

D'altra banda, l'Ajuntament de Berga ha retirat el retrat de Juan Carlos I de la sala de plens del consistori, d'acord amb una moció aprovada el setembre. Així, la fotografia ja no va presidir la sessió plenària de dijous. En comptes, hi havia una reproducció de l'escut de Berga. Així mateix, l'Ajuntament de Molins de Rei ha aprovat amb els vots d'ICV, ERC, CiU i la CUP una moció de suport als nou acusats de cremar fotos del rei el 22 de setembre a Girona.

+ YouTube: Vídeo de la concentració antimonàrquica a Ontinyent.
+ Carta d'Enric Stern: Quan l'expressió comporta desobediència.
+ VilaWeb TV: Entrevista amb Armand de Fluvià: 'La monarquia no ha fet res per guanyar-se l'afecte dels catalans'.
+ El Mundo: Vídeo de la crema de fotos de la UAB.
+ Web de la campanya 'No al rei'

Tweet

El Club Ciclista d'Onil amb el patrocini de l'Ajuntament han organitzat per a aquesta vesprada «Dia de la Bicicleta». L'eixida des del Poliesportiu Municipal està prevista a les 16 hores, el recorregut serà pels carrers de la població i finallizará en la Plaça del Mercat.

[@more@]

El Club Ciclista d'Onil amb el patrocini de l'Ajuntament han organitzat per a aquesta vesprada «Dia de la Bicicleta». L'eixida des del Poliesportiu Municipal està prevista a les 16 hores, el recorregut serà pels carrers de la població i finallizará en la Plaça del Mercat.

Diarioinformacion

Tweet

Ahir va morir la compositora Matilde Salvador, a l'edat de 89 anys. Salvador és una de les figures més representatives de la música i de la cultura del país i sempre va destacar pel seu compromís cívic. D'aquí que s'hagin multiplicat les mostres de condol a la seva figura. La presidenta del Palau de la Música, Mayrén Beneyto, ha lamentat profundament 'la pèrdua d'una de les grans compositores' del país. I des de l'àmbit polític, el vicepresident primer del govern, Vicent Rambla, ha expressat 'tot el respecte i consideració' a Salvador.

[@more@]

Més mostres de condol

Així mateix, la coordinadora d'EUPV, Glòria Marcos, ha dit que 'es tracta d’una figura clau del segle XX amb una producció musical abundosa i de qualitat i una trajectòria artística i cívica de primera magnitud'.

Per la seva banda, el director artístic del Gran Teatre del Liceu, Joan Matabosch, ha dit que Matilde Salvador ha estat 'un referent dels valencians que defensen la unitat de la llengua catalana i un àmbit de diàleg cultural constructiu entre Catalunya i el País Valencià'. Així mateix, ha subratllat que Salvador mai es va deixar convèncer per 'polítics oportunistes i provincians', i que va aconseguir mantenir la independència de pensament. Finalment, l'ha qualificat de 'dona cultíssima, lúcida, extravertida i d'una agilitat i simpatia irresistible'.

La capella ardent

Ahir a la tarda es va instal·lar la capella ardent a l'edifici de la Nau de la Universitat de València, i al vespre es van traslladar les despulles a Castelló de la Plana. Els ciutadans poden mostrar avui el seu condol a la capella ardent de l'Ajuntament de Castelló de 9.00 a 12.00.

Dilluns les cendres de Salvador seran portades al cementiri de la seva ciutat natal. Matilde Salvador és una de les figures més representatives de la música i de la cultura del país i sempre va destacar pel seu compromís cívic.

En efecte, Salvador va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals la distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana el 1997 i el de Valenciana de l'Any de la Fundació Huguet de Castelló.

Matilde Salvador és la compositora d'òperes com 'La Filla del Rei Barbut', estrenada a Castelló el 1943, i 'Vinatea', que es va representar per primer cop el 1974 al Gran Teatre del Liceu. A més a més, les seves obres les han interpretat arreu del món artistes com Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé i l'Orquestra de València.

Així mateix, Salvador és autora de més de 150 cançons. En concret, la compositora tenia especial predilecció per les obres corals. Matilde Salvador va restar sempre fidel a la cultura i la llengua catalana. A més a més, va haver de fer front a la pressió social, ja que durant la seva joventut no estava ben vist que una dona fos artista.

+ Ajuntament de Castelló: Castelló es vist de dol per la defunció de la filla predilecta de la Ciutat, Matilde Salvador
+ Més informació a VilaWeb Castelló.
+ Vikipedia: Matilde Salvador
+ Discurs de Vicent Pitarch en ocasió de l'homenatge a Matilde Salvador per part de l'IEC
+ Text de Rafael Caria: Matilde a L'Alguer
+ Vídeo d'Info TV, emès el juliol passat, sobre l'homenatge que la Societat Coral el Micalet va fer a Matilde Salvador.
+ Partitures d'obres de Matilde Salvador (de pagament)

Vilaweb

Tweet

Després d'haver finalitzat les obres del dipòsit menut d'aigua potable, el qual té una capacitat de 800 m3, Aquagest va a emprendre la reparació del de 1.500 m3, on s'estan produint les pèrdues contínues d'aigua per les fisures existents.

[@more@]

Aquagest ha començat amb el desmunte de terrenys pels voltants del dipòsit i seguidament haurà de buidar-lo, assecar i netejar l'interior, instal·lar unes ximeneres de ventilació perquè els operaris puguen treballar dins, fer un col·lector de desguassos i, finalment, canviar les planxes. L'alcaldessa, Elisa Ribera, ha assegurat que no es produiran talls en el subministrament de l'aigua durant les obres de reparació ja que Aquagest estarà controlant en tot moment la llera existent en les canonades. Escaparate

Tweet

L'Ajuntament de València imposarà un cànon per l'obra als propietaris del sòl. El circuit de fórmula 1 de València ja té font de finançament. Com ha insistit el Consell, l'obra no costarà a les arques públiques ni un euro. La pagaran els veïns que compren pisos quan es desenvolupe el sector del Grau, per on els bòlids de la fórmula 1 enfilarán cap al port. L'Ajuntament de València i la Generalitat pretenen recuperar la inversió del primer tram del circuit, uns 38,5 milions d'euros, a través d'un cànon d'urbanització que imposaran als propietaris del sòl o a l'agent urbanizador. El major cost del terreny repercutirà en els preus dels habitatges.

[@more@]

EL CIRCUIT DE FÓRMULA 1 DE VALÈNCIA La notícia en altres webs webs en espanyol en altres idiomes La Generalitat afirma que es repercuteix la despesa com en tots els plans urbanístics La Generalitat avança els diners del circuit de fórmula 1, però no ho paga. "El cost serà neutre", ha assegurat el Consell des que va iniciar la tramitació del projecte. Dilluns passat, en ocasió de la col·locació de la primera pedra del traçat, el secretari d'Infraestructures, Victoriano Sánchez Barcáiztegui, va insistir en aqueix "cost zero", al mateix temps que va esmentar que l'obra es finançaria a través del desenvolupament del sector del Grau i de l'explotació comercial de la marina portuària, les dues zones per les quals discorre el circuit. Carregar el cost de la fórmula 1 al futur pla d'actuació integrada (PAI) del Grau implicarà un encariment de la urbanització del nou barri, el que per extensió repercutirà en el preu dels habitatges. La Generalitat i l'Ajuntament han optat per aquesta via per a facturar la despesa del circuit. Així ho reflecteix un conveni entre l'Ajuntament de València, que presideix Rita Barberá, i l'Ens Gestor de la Xarxa de Transport i de Ports de la Generalitat (GTP), que depèn de la Conselleria d'Infraestructures i avant els diners. El conveni preveu que GTP recupere el 100% de la seua inversió en el tram del circuit que connecta l'avinguda de França i l'Albereda amb el port a través de "la imposició d'un cànon d'urbanització als propietaris" del Grau "o al urbanizador que en el seu moment se seleccione". Tot això, "sense perjudici" que es done amb "qualsevol altra fórmula" o "finançament extern". L'acord entre les dues administracions, que figurava en el despatx extraordinari de la Junta de Govern Local del passat divendres, és clar: "El excelentísimo Ajuntament de València s'obliga a tramitar i aprovar, com ordenança municipal, un cànon d'urbanització per al finançament de les obres" del circuit, "a repercutir al urbanizador o directament als propietaris" del sòl del Grau. L'àmbit d'actuació afectat per aquesta càrrega urbanística arriba a els 335.600 metres quadrats, sobre els quals es repercutirà una inversió d'almenys 38,5 milions d'euros. Aquesta quantitat inclou el traçat entre l'avinguda de França i el port, una passarel·la per als vianants sobre el Turia i el desviament de línies elèctriques. Queden pendents els concursos de jardineria i mobiliari urbà, que també es carregaran al cànon d'urbanització. D'aquesta forma, els propietaris del sòl o el futur agent urbanizador plantaran cara d'entrada a un cost d'uns 114 euros per metre quadrat de sòl només per la inversió del circuit, al que se sumarà el desembors per al desenvolupament de la resta del nou barri. AL final, el cost repercutirà en el preu a l'alça dels habitatges en un PAI que s'ha convertit en una peça cobejada i molt cara. Bancaixa i Lubasa van pagar l'any passat 320 milions d'euros per 100.000 metres quadrats del sector en una subhasta de terrenys de la Companyia Logística d'Hidrocarburs (CLH). Fuentes del sector van calcular que amb el percentatge d'habitatge protegit per decidir, entre altres aspectes, el metre quadrat construït no baixaria dels 12.000 euros. Un pis de 100 metres costaria així almenys un milió d'euros. Bancaixa, integrant de Valmor Sport, que organitza la fórmula 1 a València, també va intentar comprar els 90.000 metres quadrats del vell entramat ferroviari del Grau. L'Ajuntament, que també té sòl en el sector i haurà d'assumir la seua part de la càrrega, s'encarregarà de recaptar el cànon per a GTP. Per a la Generalitat, l'operació no té gens d'especial. "No es repercuteix %[el circuit] de forma excepcional, és com en tots els PAI", afirmen fonts de la Generalitat. El Consell defensa que no ha adjudicat una pista de carreres, sinó les avingudes d'un nou entorn residencial. Una tramitació que ha obviat així una avaluació d'impacte, denuncien veïns i ecologistes. El Consell ho nega. Fora de la setmana de fórmula 1, "circularan cotxes com en altres carrers". El disseny, no obstant això, s'adapta a la fórmula 1 i es planteja amb una amplària per a 8 carrils. EL CIRCUIT DE FÓRMULA 1 DE VALÈNCIA – El circuit urbà de la fórmula 1 a València té una longitud de 5.473 metres i tindrà un ample de 14 metres. Discorre pel sòl urbanitzable del futur barri del PAI del Grau i la dàrsena interior del port. – La Generalitat ha adjudicat el traçat en dos trams. El primer amida 2.200 metres. Es planteja com la prolongació de l'Albereda i de l'avinguda de França, i connectarà aquestes vies amb la dàrsena interior del port. L'import d'adjudicació és de 31,7 milions d'euros. El segon tram recorre les instal·lacions portuàries, amidarà 3.273 metres i s'ha encarregat per 9,5 milions d'euros. – El Consell i l'Ajuntament plantegen recuperar la inversió del tram en el PAI del Grau a través d'un cànon urbanístic que es carregarà als propietaris del sòl o el futur agent urbanizador. AL preu d'adjudicació se sumen altres costos fins a arribar a almenys 38,5 milions d'euros. – Les empreses constructores esperar acabar el circuit al juny de 2008. El primer Gran Premi de fórmula 1 a València se celebrarà el 24 d'agost d'aqueix any. L'acord de la Generalitat amb el patró de les carreres, Bernie Ecclestone, anunciat a l'inici de la passada campanya electoral, mantindrà la competició en la ciutat altres set anys més. Veïns i ecologistes han protestat per la falta d'avaluació d'impacte ambiental.

El Pais

Tweet

La retrospectiva que ofereix l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) d'Andreu Alfaro inclou les obres més íntimes i personals de l'escultor, realitzades des de finals dels cinquanta fins a l'actualitat, i escollides per ell mateix. L'última vegada que l'IVAM en va acollir una exposició fou el 1991, és per això que aquesta mostra té un regust d'homenatge i la voluntat de ser un autoretrat de l'autor.

[@more@]

Les noranta-dues peces són de la seva col·lecció particular, escultures que l'artista ha conservat, recomprat o construït de nou.

La retrospectiva mostra la versatilitat d'Alfaro, amb peces d'una gran diversitat de formes i materials, que van des del marbre fins al llautó, passant per la pedra calcària, l'acer, el ferro, la fusta i el metacrilat. Entre les escultures, n'hi ha que homenatgen figures que l'han marcat, com les dedicades a Joan Fuster i Raimon, qui, al seu torn, li va dedicar una cançó. Hi trobem també un espai dedicat a l'univers de Goethe, l'escriptor que sempre ha estat una referència per a Alfaro: 'Goethe com a persona, per haver dit sempre el que pensava i ser una persona equilibrada. Jo miro de dir el que penso i no el que pensen els demés', va dir Alfaro ahir en la inauguració de la mostra al diari Levante.

Escultures arreu a diferents punts del país

Les escultures d'Alfaro es poden contemplar en molts punts del país: a l'entrada d'Otos, als Jardins dels Vivers de València l'estatua d'homenatge a Ausiàs March, a l'estació del nord de la mateixa ciutat l'homenatge a la dona, les Columnes de la UAB, a l'entrada d'aquesta universitat, que representen la voluntat de coneixement, la llibertat d'expressió, la identitat cultural i la solidaritat. El Monument dels Països Catalans, a Tàrrega; els Rombes Bessons, l'escultura ubicada al Parc de Cervantes de Barcelona, i l'Escultura per a Europa, a Girona,

Alfaro va néixer el 1929 a València en el sí d'una família de carnissers. Sempre va interessar-se per l'art (a banda d'escultor és un excel·lent dibuixant), però no va ser fins als quaranta-quatre anys que va dedicar-se plenament a la seva vocació artística. L'obra d'Alfaro és una referència al món de l'escultura, tant del país com internacional. L'autor sempre ha estat compromès amb el país, i els ideals de llibertat, democràcia i il·lustració són una constant en la seva obra.

Vilaweb

Tweet

La nova guarderia d'Onil, situada en una part de l'edifici del mercat, podria començar a funcionar a mitjan octubre si els terminis previstos es compleixen. Aquesta setmana, l'empresa local Construccions José Saez, contractada per a executar la reforma, ha iniciat els treballs i, segons explicava el seu responsable a aquest periòdic, l'objectiu és finalitzar la primera setmana d'octubre.

[@more@]

L'obra ha estat contractada per l'Ajuntament amb un pressupost que ronda els 15.000 euros. El regidor d'Educació, José M.Bernabé, encara no ha decidit si es cobrarà un lloguer al AMPA, que s'encarregarà de la gestió d'aquest nou servei, per l'ús del local. Les obres consisteixen en l'eliminació d'envans, la instal·lació de lavabos adaptats als xiquets menors de 3 anys, creació de rampes i eliminació d'elements perillosos per als menuts. Després de la reforma s'habilitaran dues sales, una d'elles es destinarà a menjador i l'altra, més gran, a cura dels alumnes. Aquesta es dividirà amb panells d'un metre d'altura en el nombre de sales que els responsables de la guarderia consideren necessàries. Encara que al principi, la guarderia s'ha creat per a donar cabuda a la trentena de xiquets que es va quedar sense plaça en l'escola infantil El Barranquet, finalment l'oferta de places és major pel que podran matricular-se més alumnes.

Escaparate

Tweet