+NOTÍCIES D'ONIL (mesnoticies@hotmail.com)

Un defecte en l'estructura de la Casa de l'Hort d'Onil, on se situarà el futur Museu del Nina, ha encarit l'obra en 450.000 euros. Amb això, el cost total del projecte s'eleva fins a 1,85 milions d'euros, dels quals 1,15 haurien de córrer a compte de l'ajuntament, pel que s'intentarà cercar el suport econòmic d'administracions superiors.

[@more@]

El portaveu de l'equip de govern, José Bernabé, va explicar ahir que el citat defecte estructural de la Casa de l'Hort « no va ser tingut en compte» , probablement degut al fet que no es va observar, a l'hora de fer el projecte. La redacció del mateix es va produir durant la passada legislatura, sota govern de PSOE, EU i Bloc. El problema també ha incidit de forma directa en un retard de l'inici de les obres, les quals, no obstant això, està previst que comencen de forma « imminent », segons Bernabé.
En el mes de febrer d'enguany es va indicar que el museu obriria les seues portes, previsiblement, al començament de 2009, atès que els treballs de rehabilitació de la Casa de l'Hort tenien un termini benvolgut d'execució d'uns catorze mesos. Amb això, la incidència produïda no tindria encara greus conseqüències en aquest sentit.
Sí les hi ha, no obstant això, pel que fa al finançament. En el seu moment, l'ajuntament d'Onil va aconseguir que la Generalitat finançara el cinquanta per cent del projecte, amb el que les arques municipals només haurien de pagar 700.000 euros. No obstant això, amb aquest encariment, la part corresponent al consistori s'eleva fins a 1,15 milions, una quantitat difícilment assumible per al municipi.
Per això, Bernabé va indicar que s'intentarà que el Consell incremente la seua ajuda econòmica. Aquest problema ja ho va plantejar l'alcaldessa de la localitat, Elisa Ribera, al vicepresident de l'executiu autonòmic, Vicente Rambla, en la trobada que van mantenir el passat 4 de setembre. El portaveu de l'equip de govern va assenyalar que, llavors, el responsable de la Generalitat « es va comprometre a estudiar» aquesta petició, pel que ahir va confiar en una prompta resposta, favorable a la sol·licitud realitzada pel consistori davant l'imprevist. Origen i objectius L'actuació prevista suposa la rehabilitació integral de la Casa de l'Hort, un palauet de finals del segle XIX l'estat del qual de conservació no és dolent, però que si pateix les conseqüències de mantenir-se sense ús. Tècnics del ministeri de Cultura que ho van visitar al febrer passat donar el seu vistiplau a l'ús museístico del recinte, al mateix temps que es van comprometre a oferir assessorament tècnic al projecte. Llavors es va parlar de la signatura d'un conveni amb l'ajuntament del que, fins al moment, no s'ha tingut coneixement d'haver-se efectuat.
Els treballs previstos contemplen el manteniment d'elements característics de l'edifici original com la seua escala de caragol, la fusteria, el paviment de la major part de les estades o la façana.
Segons el projectat, el complex museístico se situaria en el que anara la part noble de la casa, mentre que la part de la planta baixa es destinaria a dependències annexes a la funció principal.

El mercantil valenciano

Tweet

[@more@]

Nova política d'aliances d'EUPV

L'assemblea d'EUPV de cara a les pròximes eleccions espanyoles es va fer a Burjassot i s'hi van aprovar les llistes de candidats al Congrés, encapçalades per Antonio Montalbán a València, Miguel Ángel Pavón a Alacamt i Concha Amorós a Castelló. Pel que fa al Senat, es va acordar que José Luis Pitarch seria el cap de llista per València, Sicto Salvador a Castelló i Antonio Martín Lillo a Alacant. Però a l'assemblea, en què van participar quatre-cents quaranta-un delegats (el 87% dels convocats) també es va aprovar una nova política d'aliances que no preveu que es renovi el pacte amb el Bloc Nacionalista Valencià i que vol reforçar les converses amb Els Verds del País Valencià i Izquierda Republicana.

Vilaweb

Tweet

En el ple extraordinari d'aquest dijous, el Partit Popular ha aprovat noves retribucions per als regidors de l'equip de govern i de l'oposició. En concret, els edils del PP cobraran 480 euros al mes amb dues pagues extres incloses, mentre que els tres regidors del PSOE i el de Compromís per Onil, 120 euros cadascun.

[@more@]

La proposta ha partit de l'equip de govern i es basa en les hores mínimes de dedicació per cada delegació. Segons el PP, els edils del govern van decidir fixar-se el mateix sou a pesar que algunes regidories suposen més treball. Per tant, els set edils del PP (cal descomptar a l'alcaldessa i al regidor José Luis Caselles, ambdós amb dedicació exclusiva) cobraran la mateixa retribució per dedicar sis hores setmanals com a mínim. Per contra, el govern ha considerat que als edils de l'oposició, amb solament una delegació cadascun, els correspon 120 euros que equival a una hora i mitjana de treball setmanal com a mínim. El PSOE i Compromís per Onil, que no estan d'acord amb aquesta baremación, han sol·licitat deixar aquest punt sobre la taula per a arribar a un consens entre els partits polítics. L'oposició ha recordat el pacte arribat fa set anys en aquesta matèria entre tots els grups. Galvañ, per la seua banda, ha proposat que els sous es fixen en relació als salaris del grup A de funcionaris, així si els polítics decideixen pujar-se el sou, aquest increment hauria d'aplicar-se a tota la plantilla municipal. Des del PSOE, Durà ha indicat que no existeix una forma objectiva d'avaluar la dedicació de les delegacions atorgades a cada regidor, “tot depèn del compromís que adopte un”. Mª Teresa Durà també ha recordat els dos acords plenaris de 2000 i 2001 en els quals s'establia la quantia a percebre pels edils amb delegació, independentment del grup al que pertanyien. El portaveu Popular, José M. Bernabé, ha insistit durant el debat que la partida de despeses de càrrecs polítics ve establida en els pressupostos de 2007, aprovats per l'anterior equip de govern i, que amb la proposta del PP, l'Ajuntament estalvia 5.500 euros del pressupostat inicialment. L'alcaldessa, Elisa Ribera, per la seua banda, no ha descartat estudiar les propostes de l'oposició per a assolir un consens en 2008. PSOE i Compromís per Onil han votat en contra d'aquestes noves retribucions.

Escaparate

Tweet

[@more@]

La decisió judicial autoritza la Generalitat a accedir a les instal·lacions de la Carrasqueta per tal de procedir a l'execució forçosa de l'ordre de cessament de les emissions de televisió, amb l'apagada i el precintament dels equips corresponents. ACPV també ha comunicat que encara no ha rebut cap notificació semblant respecte als repetidors de Montdúver i Bartolo, però no dubten que ja s'han demanat els permisos corresponents i que podrien arribar aviat.

Tot i això, fonts del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han dit a VilaWeb que confiaven que el tancament no es fes realitat i que la via al diàleg continués oberta, perquè, segons diuen, un pacte polític és l’única via per a resoldre la situació. La Generalitat de Catalunya afirma que ha fet tot el que ha pogut per aconseguir aquest pacte i assegura que la Generalitat Valenciana no ha tancat la porta a les negociacions i que, per tant, les converses continuen.

La Generalitat Valenciana va demanar l'autorització judicial per a executar el tancament a la força perquè ACPV s'havia negat a cessar les emissions tal i com havia requerit el govern valencià a través d'un expedient sancionador (pdf). Segons ACPV, tancar els repetidors és 'un atac a la llibertat d'expressió, un atac a la pluralitat informativa sense precedents a l'Europa occidental i una agressió a la llengua'.

Campanya d'ACPV

ACPV ha començat una campanya a favor de mantenir les emissions de TV3 al País Valencià. A més, Antoni Tàpies ha cedit aquesta obra original de la qual se n'han fet reproduccions per recaptar diners per sufragar la multa de 300.000 euros que la Generalitat Valenciana ha imposat a l'entitat. La campanya té el suport de Jordi Pujol i de Pasqual Margall, que han signat aquesta carta (pdf).

+ Autorització del jutjat d'Alacant: pàgina1 i pàgina 2.
+ Arxiu de VilaWeb TV: 'El tancament de TV3 em sembla un acte feixista'.
+ Especial de VilaWeb: Acte contra el tancament del repetidor de la Carrasqueta, l'abril passat

Vilaweb

Tweet

L'ex-alcalde d'Onil tornara a cobrar mes de 35.000 euros anuals.  

Els apòstols de Ripoll El mandatari provincial acull en la Diputació a un exèrcit de cinquanta càrrecs de confiança, en la seua majoria represaliados per les disputes del PP L'eixida dels partidaris d'Eduardo Zaplana de les candidatures electorals i dels càrrecs públics que ocupaven ha deixat la Diputació, la institució que presideix José Joaquín Ripoll, com l'últim refugi dels fidels a l'exministre. Ripoll ha optat per poblar els despatxos del Palau Provincial d'un exèrcit de cinquanta assessors, gerents i personal de confiança – encara li resten per nomenar alguns – que comparteixen un denominador quasi comú: ser represaliados de la batalla interna del PP.

[@more@]

l últim refugi. El president de la Diputació, José Joaquín Ripoll, ha convertit la institució en el reducte dels represaliados del zaplanismo. A expensas encara d'algun nomenament més, en un passeig pels passadissos del Palau Provincial qualsevol bon observador pot creuar-se amb un exèrcit d'exconcejals del PP, antics diputats autonòmics i provincials, ex alts executius de l'administració autonòmica i familiars directes del president Ripoll i d'altres càrrecs populars. Una nòmina a la qual, en la majoria dels casos, uneixen dues coses: la seua fidelitat a Zaplana i la seua condició de purgats per Camps en les últimes eleccions autonòmiques i municipals. La contractació del ex conseller Fernando Modrego és la qual, almenys de moment, posa punt i seguit al compte. Fins a una cinquantena de càrrecs de confiança, nomenats per decret de Ripoll, cobren ja de les arques provincials. Una operació per a donar un sou a un nucli d'afins i col·laboradors que li costarà a l'erari públic al voltant de milió i mig d'euros, una quantitat que quedarà explicitada de forma exacta en els pròxims pressupostos que la corporació provincial té previst aprovar en el termini d'un mes. En el llistat, entre uns altres, apareixen: n Fernando Modrego: Antic director general d'Urbanisme i ex conseller de Medi ambient. Després de deixar l'escó en les Corts que va ocupar fins a 2007, Modrego, fins a ara arquitecte de l'Ajuntament de Polop i principal impulsor de la reclasificación massiva de sòl a Terra Mítica, assumirà la gerència de la societat pública Proaguas, una empresa dedicada a l'execució de projectes hídriccs, competències a les quals ara sumarà l'impuls de planejaments urbanístics. n José Antonio Rovira Jover: Exconcejal del PP, exdiputat autonòmic i antic responsable de Personal de la conselleria d'Educació. Purgat per Camps del seu lloc en l'escalafó autonòmic, Rovira, un dels fidels del president de la Diputació, ha passat poc temps sense ocupació. Ripoll li ha col·locat com gerent de Recursos Humans per a controlar els contractes de treballadors en la institució. L'esposa de Rovira, Console Maluenda Quiles, també ocupa posat d'assessora. n Marcos Alós Cia.: Destacat zaplanista i dirigent de Noves Generacions. En els últims anys s'havia fet càrrec de l'Institut Valencià de la Joventut, ara, sense experiència alguna, ha passat a ocupar-se de la gerència de Salut Mental de la Diputació. n Mercedes Genoveva Ribelles: Esposa del regidor en l'Ajuntament d'Alacant i exdiputat autonòmic Juan Seva. Ha tingut una de les carreres més meteòriques que es recorden en la Diputació. Va entrar com contractada durant l'època de De Espanya en la Llar Provincial, centre del que ara és la màxima responsable. n José María García Rodríguez: Exdiputat del Pàg. Després de quedar exclòs de la institució en els últims comicis, ara Ripoll el repesca com gerent del departament de Cicle Hídricc. n Juan Espinar: Antic responsable d'Educació a Alacant, va ser rellevat per Camps en la legislatura passada després de figurar, dins de la batalla interna del PP, com aspirant a compromisario en les candidatures que apadrinava Zaplana. Després de ser destituït, Ripoll li cree un lloc de nou encuny, gerent de coordinació d'inversions, en el qual ara repeteix. n Alejandro de la Vega: Cunyat del president. Ripoll, després de la seua arribada al Palau Provincial, li va situar com responsable de Medi ambient, un area copejada per la polèmica durant els mandats de De Espanya. De la Vega, que ja va treballar per a la Generalitat amb Ripoll en el Consell, renova ara. n José López Garrido: Exdirector general d'Interior, exdiputat provincial i home de confiança del president de la Diputació. Va Haver de cedir l'escó a Pedro Romero però Ripoll no ho va deixar en la estacada. De fet, López Garrido és el primer polític que dirigirà durant els pròxims quatre anys Summa, l'organisme que controla imposats de 140 dels 141 municipis de la província. AL seu antecessor, José Francisco Trigueros, Ripoll també li ha donat treball com assessor de Presidència. n Ana Kringe: Altra dirigent del PP que, malgrat el seu apreciable resultat a Dénia i la seua bona gestió en la Diputació durant els quatre anys anteriors, va quedar fora del Palau Provincial. Ara és gerent del Patronat de Turisme, posat en el qual col·labora en l'adreça de l'organisme amb el diputat Sebastián Fernández. El també regidor dianense Vicente Chelet ha trobat igualment acomodament en l'oficina que la Diputació té en la Marina Alta. n Josep Albert Cortés: Gerent del Marq. Una «rara avis» en el PP per la seua posició en qüestions culturals i lingüístics, al que Ripoll, al no arribar a l'Ajuntament de Cocentaina en 2003, va situar en una gerència en la Diputació. Ara, després de quedar fora de totes les candidatures, repeteix en el lloc. n María José Rico Llorca: Exconcejal de Modernització de l'Ajuntament d'Alacant. Persona de la confiança de Ripoll purgada per Alperi i Camps de la candidatura de la capital. El president de la Diputació, no obstant això, l'ha recolocado com directora del Museu de Belles Arts del Palacio Gravina. n Francisco Zaragoza: Altre purgat procedent de l'Ajuntament d'Alacant, on va ocupar regidoria fins a les últimes eleccions. Després de la seua eixida del consistori, Ripoll li va donar un sou com assessor en la Diputació. n Juan Galbis Lledó: Ex assessor de l'alcalde Alperi. Després de ser exclòs pel primer edil de la nòmina de col·laboradors, Ripoll va contractar a Galbis en la corporació. Ara torna a tenir plaça d'assessor n Rosa El Campello: Expulsada de la candidatura d'Elx, Ripoll no l'ha deixat sense sou i l'ha contractat per a l'oficina que la Diputació té a Rojals. n Ramón Campos: Altre destacat zaplanista que va ser exclòs de la candidatura de Benidorm, localitat de la qual va anar regidor durant la legislatura anterior. Ara, Ripoll ho ha situat com funcionari de suport a la presidència. n Ramón Martínez: President del PP a Novelda. Ripoll ho va col·locar en la Diputació durant el mandat anterior quan es va quedar sense sou enmig de la crisi dels populars en la localitat. Després de perdre els comicis de maig, Ripoll va optar per mantenir-lo en l'Avinguda de l'Estació al quedar-se el PP de Novelda en l'oposició. n Lola Peña: Exdiputada autonòmica, persona de la plena confiança de Ripoll i esposa del diputat Pedro Romero. Peña tampoc ha passat molt temps sense treball. Ha estat contractada com assessora del grup del PP i adscrita al departament de Cultura al costat del seu marit, encarregat d'aqueixa area. n Rosa Ruiz: Ex cap de gabinet de Juliol d'Espanya. La seua fidelitat infrangible a De Espanya li ha impedit seguir en llocs de rellevància. Ripoll la té com assessora i està adscrita al departament de lluita contra les Drogodependències. El seu marit, Ignacio Martínez, també és assessor de Ripoll com càrrec de confiança en el Consorci d'Aigües de la Marina Baixa. n Joaquín Ferrando, Joaquín Nadal i Rafael Vives Pertusa: Alcaldes d'Ondara, Tollos i Daia Vieja i dirigents del PP amb un cert pes en les seues comarques. Ripoll els manté en tasques de coordinació en les oficines de la Diputació en cadascuna d'aqueixes zones. n Juan Antonio Vidal i José María Rozalén: El primer era regidor a Elda, alineat amb la vicepresidenta Mari Carmen Jiménez i exclòs per Adela Pedrosa de la candidatura eldense. El segon, que repeteix com assessor en la Diputació, va ser alcalde d'Onil i, després de ser derrotat en les urnes, va renunciar al seu càrrec públic enmig de la crisi del PP en la localitat. n Teresa Ginestar Vives: Va ser diputada provincial, amb una bona gestió en Salut Mental, amb Juliol d'Espanya. Sempre fidel a Ripoll, el president la manté com assessora quasi des que aquest va accedir a la Diputació Provincial. La nòmina de càrrecs de confiança de José Joaquín Ripoll, de moment, com van admetre fonts del PP, encara no està completada. El president encara preveu un parell d'incorporacions per a completar el seu particular equip d'apòstols.

Diarioinformacion

Tweet

Rita Barberá encén més de 200 fanals abans de l'acció ecològica Una d'hipocresia institucional. València, la ciutat que acull la reunió del Grup Intergovernamental del Canvi Climàtic, no passarà a la història precisament per la seua contribució a frenar l'escalfament global. L'Ajuntament de València, la Generalitat i moltes altres seus oficials se sumaran avui a la simbòlica apagada convocat entre les 20.00 i les 20.05 hores per entitats cíviques, sindicals i ecologistes per a conscienciar als ciutadans de prendre mesures contra el canvi climàtic.

[@more@]Encara que les seus oficials apagaran les seues llums cinc minuts, després continuaran consumint watts en la ciutat espanyola que més llum balafia. Narbona apunta que les emissions de CO2 de les elèctriques van baixar fins a octubre el 2,8% La notícia en altres webs webs en espanyol en altres idiomes Una ciutat que va gastar l'any passat 10 milions d'euros en electricitat, milió i mitjà més del que va consumir Barcelona, amb el doble de població. L'Ajuntament de València va instal·lar, solament entre els anys 1997 i 2004, altres 30.000 fanals, amb un cost de 20 milions d'euros. I els carrers de la ciutat segueixen lluint molts fanals de les considerades ineficients, amb múltiples punts de llum, elevat consum energètic i que generen contaminació lumínica. En aquesta obsessió per convertir a València en la ciutat de la llum, l'alcaldessa Rita Barberá, que es vanagloria de tenir una regidoria dedicada al canvi climàtic, va inaugurar ahir 190 fanals més en la carretera de Malilla (amb un cost de mig milió d'euros). Barberá també va inaugurar altres 41 fanals en l'avinguda de Valladolid (100.000 euros). Això sí, els nous fanals tenen "reguladors de flux, que permeten reduir la intensitat lluminosa en els moments que es detecta menor afluència de vianants i vehicles". La convocatòria d'apagada ha collit un al·luvió d'adhesions institucionals, ja que ningú vol ser assenyalat per no donar suport una iniciativa per a millorar el medi ambient. Les Corts Valencianes van aprovar sumar-se a l'apagada. Igual que la Generalitat i nombrosos Ajuntaments. La plataforma Acció pel Clima es concentrarà durant l'apagada en la plaça de la Verge de València i Ecologistes en Acció i altres ONG com WWF/Adena seguien sumant adhesions. Mentre, organitzacions com Greenpeace -en l'exterior de la Ciutat dels Arts, on es reuneixen els delegats de 130 països que elaboren el document sobre el canvi climàtic- feien demostracions pràctiques de les energies renovables.La Ciutat dels Arts i dels Ciències, en el museu de la qual debat el Grup Intergovernamental de Canvi Climàtic el seu últim informe, no podia quedar al marge de la iniciativa de l'apagada. I també apagarà les llums a les vuit de la nit, encara que estalviar, estalviarà molt poc, ja que la il·luminació dels lucernarios i baranes que envolten el Palau dels Arts, amb desenes de focus, es manté connectada fins i tot a plena llum del dia. Más assenyats semblen els valencians a tenor dels resultats de l'enquesta encarregada per la Generalitat sobre el canvi climàtic. El vicepresident primer del Consell, Vicente Rambla, va presentar ahir els resultats d'un sondeig segons el qual quasi el 85% dels valencians no deixa mai llums enceses en habitacions en les quals no hi ha ningú, enfront del 1,5% que sí ho fa. Els hàbits energètics dels valencians, segons aquest sondeig de 1.800 enquestes telefòniques per a la Generalitat, són bastant saludables, ja que en percentatges superiors al 70% els ciutadans consultats asseguren separar les escombraries i dipositar-la en els contenidors condicionats a aquest efecte per al seu reciclatge. No obstant això, l'enquesta mostra que els quals aposten pel transport públic segueixen sent minoria (28% enfront del 32% que mai ho utilitza). En aquest estudi, un de cada dos valencians considera que utilitzar combustibles menys contaminants ajudaria a frenar el canvi climàtic. Molt més que el reciclatge (17%), el transport públic (9,2%), l'ús de la bicicleta (5,9%) o la menor generació d'escombraries (5,9%) o una reducció de consum elèctric (5,4%). En aquesta situació, i segons aquest sondeig, un 81% dels valencians estaria disposat a pagar més per un cotxe menys contaminant. Segons va explicar Rambla, l'enquesta demostra que una gran majoria dels valencians té informació sobre el canvi climàtic, ha escoltat parlar del protocol de Kioto i quasi un 83% està convençut que els canvis en el planeta per l'acció de l'home tenen bastant o molt a veure amb la desertització, la desaparició d'espècies, les inundacions i altres catàstrofes mediambientals. El vicepresident del Consell va presentar l'enquesta, realitzada entre finals d'octubre i primers de novembre per la signatura KMC, amb motiu de la reunió del panell d'experts de l'ONU sobre el canvi climàtic. No obstant això, no va desaprofitar l'ocasió d'acostar el brasa a la seua sardina, ja que el sondeig interrogava sobre les desaladoras que executa el Ministeri de Medi ambient i a les quals s'oposa el Consell, que prefereix els transvasaments. Així, el sondeig inclou aquest enunciat: Abans de construir desaladoras és millor solucions que produïsquen menys CO2. Un 73% dels enquestats està d'acord enfront d'un 11,4% que està en desacord. Seguit de l'enunciat: "És preferible transvasar aigua a la construcció de grans desaladoras". Un 67,5% està d'acord i un 15,5% en desacord. Al costat de l'explicació del contingut del sondeig, Rambla va defensar la gestió de la Generalitat en les accions de defensa del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic, encara que no va anunciar mesura addicional alguna. No obstant això, la reunió d'experts per a tancar l'informe de l'ONU sobre el canvi climàtic ha servit per a mobilitzar a diferents col·lectius conservacionistas. Així, si Ecologistes en Acció donava el dilluns la benvinguda "a la capital de la insostenibilidad" als delegats, Greenpeace ha muntat al costat del Museu dels Ciències un joc interactiu en el qual es decideix el futur amb energies brutes o s'aposta per les renovables. Intermón Oxfam també va escollir ahir aquest escenari per a exigir una reducció "dràstica" de les emissions de CO2 i un augment substancial d'ajudes als països en desenvolupament, que són els quals pateixen més el canvi climàtic.
Diario mercantil valenciano

Tweet

En un dia assolejat i amb molt bona visibilitat, ideal per caminar per muntanya, mes de 50 excursionistes han fet el diumenge 11 de novembre la travessia a peu d’Onil a Alcoi, primera activitat excursionista de la temporada dels que realitzen conjuntament la Colla Muntanyenca i els Escoles Eportives de l'El Campello. En 6 hores i mitja els excursionistes ha recorregut els 20 km que separen Onil d’Alcoi per camins de muntanya, passant per paratges com Biscoi, pou de neu de Barber, obaga del P.N Font Roja, Raco Bonaventura i riu Polop. Aquest riu portava aigua, la qual va acompanyar els caminants pel sender que el voreja fins la font del Quinzet, i que caia dónes dels Canalons fent unisca bonica casacada al Raco de Sant Bonaventura.

[@more@]

La vegetació que ha acompanyat els excursionistes durant tot el recorregut, prenia diferents colors per la fulla de la tardor, això, els aurons, fleixos o xops, contrastaven am la verdor constant del pins. Un agradable i bonica ruta, malgrat la seua llargaria, que a fet els delicies dels excursionistes en aquest principi de temporada. La activitat sera el 16 de desembre, amb un recorregut per els serres de l'El Campello, desconegudes per a molts campellers, dónes de la Lloma de Reixes fins el poble d’Aigüés. Però , el dissabte 17, la Colla ha programat un plantaciò D’arbres als Puntes de Goso , a la qual convida a tots els amants de la natura.

Tweet

El PSPV ratlla de "xenòfobes" les crítiques a Bernat Soria La gestora dels socialistes valencians va ratllar ahir de xenòfobes les crítiques del secretari regional del PP, Ricardo Costa, contra el ministre de Sanitat, Bernat Soria. El dirigent popular va ironitzar dissabte passat a Castelló sobre la designació de Sòria com cap de cartell del PSOE en les pròximes eleccions generals per la província d'Alacant. "Ningú s'explica encara per quin s'ha nomenat candidat per la província d'Alacant a un andalús que parla català", va afirmar el nombre dos del PP autonòmic.Rafael Rubio, responsable de la gestora del PSPV-PSOE i portaveu en la Diputació de València, va assegurar ahir que les manifestacions de Costa són clarament "xenòfobes".

[@more@]"Què vol dir el senyor Costa, que una persona d'Andalusia no pot tenir un càrrec públic a la Comunitat Valenciana", va prosseguir Rubio, qui va explicar que segons el criteri del dirigent popular Eduardo Zaplana no podria haver estat president de la Generalitat. "El PP està menyspreant als andalusos que han contribuït al desenvolupament de la Comunitat Valenciana, i que de segona i tercera generació es conten per milers", va indicar el dirigent socialista. Rubio va recordar, a més, que el ministre Bernat Soria, les investigacions del qual en cèl·lules mare són punteres internacionalment, és de Carlet (València) i ha estat molt temps vivint i investigant a Alacant. El dirigent socialista va comminar al secretari regional del PP a abandonar els seus arguments xenòfobs i a explicar les seues connexions i les de la seua família amb els negocis del president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, imputat per diversos delictes contra l'Administració.
El Pais

Tweet

La revisió efectuada pel Catrastro després de 23 anys, ha suposat una revaloració dels habitatges que, depenent de la zona, és major o menor. El passat 23 d'octubre, l'Ajuntament va rebre la notificació del Ministeri informant que en un termini d'una setmana havia de quedar aprovat per Ple el tipus impositiu. Tràmit que s'ha efectua dimecres passat.

[@more@]

Aquesta premura ha impedit als tècnics municipals comprovar cas per cas si la revaloració dels habitatges s'ajustes a la realitat. Tenint en compte que s'ha augmentat el seu valor, els ciutadans van a haver de pagar més per l'Impost de Béns Immobles ja que aquesta taxa depèn del valor de la casa. Al gener, els propietaris rebran una carta on se'ls notificarà el nou coeficient i durant uns dies podran fer les reclamacions oportunes a tècnics del Cadastre que es traslladaran a Onil.

Escaparate

Tweet

Carlos Fabra, va decidir al juliol ampliar el nombre d'assessors fins a sobrepassar la trentena i ha designat com ocupants de dues dels càrrecs al fill de l'alcalde de Montant, Antonio Fornás, i a la filla de l'exalcalde de Vinaròs, Jacinto Moliner. No obstant això, no són aquests els únics dos casos en els quals els seleccionats com assessors són familiars de càrrecs del Pàg. De fet, 25 dels 32 càrrecs de lliure designació, és a dir més del 78%, estan ocupats per persones vinculades a alcaldes, regidors o diputats populars o al propi Fabra. Dels 25, només dos corresponen al grup A, és a dir, són llicenciats.

[@more@]

La resta són principalment, del grup D i I, sense titulació o amb graduat escolar. Açò no és obstacle perquè, a través del complement específic, els seus sous ascendisquen, en alguns casos, fins als 45.000 euros. Entre la resta de càrrecs de lliure designació es troba un exconcejal d'Onda, set alcaldes de menuts municipis, diversos exdiputats i altres set familiars de persones que han ocupat diversos llocs. La nòmina de càrrecs de lliure designació suposa una despesa anual de més d'un milió d'euros.

El pais

Tweet