Entre 1244 i 1274 Jaume I dictà El Llibre dels Feits, la crònica on exposa els fets del seu regnat amb el fi de contribuir a la formació moral i política dels seus familiars i amics propers.
[@more@]
Jaume I, un militar competent i un polític consumat, tenia una concepció sacra de la reialesa que el duia a considerar-se mitjancer entre Déu i els seus súbdits. Un dels fets que Jaume I considerava més gloriosos del seu regnat era el d’haver conquerit un regne enmig del mar com ho era Mallorca; potser fou el desig de narrar aquesta proesa allò que va dur-lo a dictar la Crònica, en què, conjugant l’element èpic amb la realitat històrica, Jaume I exposà una autèntica autobiografia, que comprèn des de l’engendrament del rei (1207), amb alguns antecedents d’Alfons el Cast i de Pere el Catòlic, fins a la seva mort (1276). En el seu lèxic, el rei hi barreja tant expressions populars com registres àulics. El rei era un home instruït en el dret civil i militar així com en la doctrina cristiana però era analfabet; Jaume I vivia, encara, en un món de transmissió de la cultura per via oral que desapareixerà a partir del segle XIV, quan passarà a predominar la cultura escrita.
Tribunacatalana
