El
21 de desembre és el dia més curt de l’any. Festa de Sant Tomàs i diada
tradicional de la matança del porc. A partir d’aquesta jornada els dies
comencen a allargar-se. D’aquí les dites populars:
[@more@]
"Per Santa Llúcia un pas de pussa", dia 13
“Per Nadal, un pas de pardal”, dia 25
“Per Sant Esteve, un pas de llebre”, dia 26
“Per Ninou, un pas de bou”, 1 de gener
“Per Sant Antoni, un pas de dimoni”, 17 de gener.
La bona sort
El
ram de vesc dels roures, el galzeran, el boix grèvol i l’arç groc en
que es guarneixen moltes cases aquests dies, o que s’ofereixen en senyal
de bon auguri, són vegetals que fruiten a l’hivern. Potser és aquesta
una raó per emparentar-los amb el desig de bona sort.
Estrenes i felicitacions
Les
primeres estrenes o regals eren “pa i nous” i ho donaven als nens i
altres serveis públics. Els forners obsequiaven amb coques, els
fideuers, pasta per a l’escudella… Els nens, a canvi, havien de
recitar unes “dècimes”.
No
fa pas massa anys, el carters, escombriaires i altres membres de
serveis públics donaven unes felicitacions als ciutadans en forma de
postal. En una cara hi figurava un dibuix de la feina que desenvolupaven
i en l’altre hi havia una poesia característica de llur tasca , amb la
felicitació corresponent.
Les Rifes
No
cal dir que la rifa de la Loteria que se celebra aquests dies és la més
important de totes. També antigament hi havia les primeres parades de
torrons i no en venien sinó que en sortejaven, encara actualment hi ha
un torronaire d’Amer que fabrica torrons amb avellana i mel i recorre
algunes fires on rifa aquest producte, mitjançant un joc de cartes.
Darrerament s’han fet molt populars les “Quines”, joc igual als “Bingo”,
denominat també “la plena” en què guanya el jugador que omple les
caselles de la seva butlleta. En les “Quines” no s’hi juguen diners,
sinó queviures o altres obsequies materials. Les “Quines “ només es fan
per l’època nadalenca.
La Missa del Gall
és
una costum molt arrelada a casa nostra, al punt de la mitja nit, entre
el 24 i el 25 de desembre a moltes de les esglésies se celebra aquesta
missa, commemorant el naixement de Jesús. Podria ser que aital
celebració tingués els seus orígens en el solstici d’hivern que és la
Festa del naixement del sol i que el gall és el símbol solar en el
nostre país, puix anuncia el pas de la nit al dia.
Cançons de Nadal
Hi
ha una gran varietat de cançons de caire tradicional, commemoratives
del Nadal, totes tenen un denominador comú: alegria, esperança i desig
de pau, la majoria són obres d’autors anònims que ens han arribat per
tradició oral. Esmentem: “El desembre congelat”, “El cant dels ocells”,
“El rabadà” “Fum fum fum”, etc. etc.
Un exemple una nadala d’àngel Guimerà:
Jo vull la taula parada
com el temps que era nin
a prop de la llar fumosa
baix el sostre revellit.
Poseu un cap de taula,
la cadira del padrí
i en l’altre cap la del pare
i la de la mare al mig.
El pessebre
També
és una de les tradicions més arrelades a casa nostre. és
l’escenificació del naixement de Jesús, reproduint-lo en figures
plàstiques. Sant Francesc d’Assís a la població de Greccio (Itàlia), el
1223 fou l’iniciador d’aquestes configuracions i foren els frares
franciscans els que hi donaren un gran impuls.
El
pessebre consisteix a instal·lar en algun lloc de la casa unes figures,
degudament col·locades, que simbolitzen la vinguda al món de Jesús. En
un lloc destacat hi l’escena del naixement amb l’infant Jesús, Maria,
Josep, el bou i la mula, es completa amb caminets, rierols, molsa,
pedretes…. figures de pastors i els reis mags.
Si
bé a Catalunya ja existia la costum de fer pessebres a les llars, fou a
partir de l’arribada de Carles III, a la segona meitat del segle XVIII,
procedent de Nàpols que hi hagué un impuls definitiu.
En
aquests darrers temps s’està implantant els Pessebres vivents, que
escenifiquen els fets nadalencs, en paratges bucòlics de la cada
població i amb persones com a figurants.
El dinar de Nadal
Al
País Valencià el gran esdeveniment gastronòmic és el dinar del dia de
Nadal, també es costum fer-ho la vigília la “Nochebuena”. L’àpat
d’aquest dia que reuneix a tota la família és dels més importants de
l’any.
Cal
anotar que en la confecció d’aquesta menja no hi pot faltar, el bou, el
be, el porc i la gallina, així com la pilota, a més de patates, col,
pastanaga i si voleu que us quedi ben blanca, aixafeu mongetes seques
cuites sense pela i les barregeu amb el bullit.
Tot
seguit cal menjar el rostit, pollastre, capó o gall d’indi, mantes
vegades amb un farcit de pomes, prunes, panses, pinyons, posat dins el
rostit.
I, les postres, torrons, neules, tortell de massapà……
Els pastorets
La
representació escènica del naixement de Jesús, possiblement prové de
l’antic cant de la Sibil·la Eritrena, dona anciana, a la qual Apol·lo (
el déu Sol) donava per solstici d’hivern el do de predir l’esdevenidor i
que segons la tradició, fou la que va predir el judici final i
l’adveniment de Jesús.
El
segle XIII es féu la primera traducció al català, que ens ha arribat
fins avui coneguda com “El cant de la Sibil·la”, que a Mallorca es
representa cada any, essent un dels actes més tradicionals del Nadal.
La
representació teatral dels Pastorets es degué iniciar a finals del
segle XVIII. En definitiva són obres escèniques, en diferents quadres
que simbolitzen les forces del bé i del mal (dimonis – àngels) amb la
incursió de pastors, els humans, que van a adorar a Jesús.
La Fi d’Any
S’ha
adoptat el costum de participar en un sopar “revellon” que ve molt
marcat per fórmules foranes. Aquest costum ha anat creixent a remolc i
al compàs de les modes i de la comercialització. Un dels actes més
importants d’aquesta nit consisteix a menjar dotze grans de raïm en al
moment que toquen les dotze campanades de la mitja nit, entrant així en
el Nou Any. Hom considera que això comporta bona sort per tot l’any.
“Menjar raïms per Cap d’Any / porta diners per tot l’any”.
Finit el sopar hi ha gresques, balls, gatzara, animació…..
Els Reis mags d’Orient
és
la gran festa de quitxalla. Recordant l’arribada d’aquest personatges a
adorar Jesús, els Reis obsequien als infants amb joguines i
llaminadures… Arriben perfectament abillats a totes les poblacions el
dia 5 de gener. I, després de rebre’ls, cal anar a dormir i deixar, prop
la finestra o el balcó les sabates dels menuts i quelcom de menjar pels
Reis, patges i camells, el matí del dia 6, es trobaran els obsequis que
han deixat ses majestats, i fins potser, si algú no ha fet gaire
bondat, un bon tros de carbó.
Permetéreu
que acabem aquests comentaris amb una preciosa poesia , dedicada al
Nadal, plena de sentiment i d’amor per tota aquella gent, en que el
Nadal no els serà plaent i feliç. El seu autor, un poeta excepcional,
que morí molt jove, als 30 anys ( el 1924); Joan Salvat Papasseit.
NADAL
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avancen, tots d’adreça al mercat.
Els de casa a la cuina
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena:
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà, posats a taula, oblidarem als pobres
– i tan pobres com som-
Jesús serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar.
Bones Festes a tots.
