[@more@]
Els primers resultats fets públics parlaven d’un 63 per cent del vot a favor de la independència però les estimacions l’han rebaixat de matinada a poc més del 55 per cent. La Unió Europea havia anunciat que reconeixeria el nou estat si votava més d’un 50 per cent i un 55 per cent ho feia per la independència.
La llei del referèndum, que preguntava als ciutadans si volien que ‘Montenegro sigui un estat independent amb total legitimitat internacional i legal’, es va aprovar al parlament montenegrès l’1 de març amb 60 vots a favor i 10 en contra, tot i l’oposició frontal de Sèrbia.
Per bona part de la classe política montenegresa, l’estat comú de Sèrbia i Montenegro era i és vist com una federació provisional. Tot i que l’estat federal comparteix actualment una diplomàcia, un parlament i un exèrcit, legislativament i econòmicament les dues entitats funcionen de fa anys separadament. No hi ha, de fet, ni moneda comuna: Sèrbia utilitza el dinar, mentre que Montenegro va adoptar el marc alemany el 1996 i després va passar a l’euro. Justament l’argument econòmic és el més utilitzat per partidaris i detractors de la independència. Pels primers, encapçalats pel Partit Democràtic dels Socialistes del president Milo Djukanovic, la separació pot comportar el naixement d’un Luxemburg al bell mig dels Balcans. I pels contraris, liderats pel Partit Socialista Popular, la independència pot representar l’asfíxia financera d’aquesta petita república de 13.812 km² i 650.000 habitants, la majoria dels quals montenegresos (43%) i serbis (32%) de religió ortodoxa. També hi ha una comunitat bosniana musulmana (8%) a la regió del Sandjak, que no veu amb bons ulls la independència, i una minoria albanesa (5%) a la regió de Malesija, prop de la capital Podgorica, que advocava pel boicot al referèndum.
A diferència de la violència generada per les tensions nacionals a la veïna regió de Kossovë, de moment el procés sobiranista montenegrès sols ha viscut una sotragada greu: la impossibilitat d’escollir un representant de Sèrbia i Montenegro per a Eurovisió 2006.
Membres d’Unescocat han format part dels tres mil observadors internacionals presents a Montenegro per seguir el referèndum. I el govern català i el Parlament de Catalunya hi han desplaçat delegacions.
Vilaweb
