Ho publica la revista Forbes. Tot i això, no consta que Joan Carles I
tingui cap vinculació amb empreses privades més enllà de la Jefatura de
l’Estat. Segons els pressupostos, el Rei va rebre el 2009 la xifra de
8,9 milions d’euros.
[@more@]
Segons afirmen les revistes Forbes i Eurobusiness, Joan Carles I acumula una riquesa que ronda els 1.800 milions d’euros. D’on provenen aquests diners ja no queda tant clar. En diferents ocasions s’ha insinuat,tal i com publica el diari digital LibreRet.net, que podrien ser regals per al monarca.
Recordem que el iot Fortuna
va ser un obsequi de diferents empresaris mallorquins i que, segons el
periodista Matías Vallés, va tenir la col·laboració del govern de Jaume
Matas (PP), que hi va afegir 400 milions.
Per
saber quins són els ingressos del Rei cal recórrer als pressupostos
oficials. Segons dades oficial, el 2009 va rebre 8,9 milions.
LibreRed.net, però, recull el testimoni d’Antonio Romero,
ex diputat d’IU, que explica que “Patrimoni Nacional destina uns 140
milions al manteniment de palaus i altres possessions. El Ministeri
d’Administracions Públiques destina també 6 milions més per assessors i
funcionaris d’elit”. I això sense comptar el parc mòbil, d’uns 60
vehicles d’alta gama, a càrrec del Ministeri d’Economia; i dels viatges
oficials, a càrrec de Defensa o Assumptes Exteriors.”
En diferents ocasions els escàndols econòmics
ja han tocat de ben a prop la Casa Reial. Durant els governs de Felipe
González alguns empresaris de gran confiança del Rei van estar acusats
d’estar involucrats en fraus fiscals: Javier de la Rosa, Manuel Prado de
Colón i Carvajal, José María Ruiz Mateos o Mario Conde.
Segons Romero, “la Casa Reial actua com a veritable paraís fiscal, intenten la disposició lliure del seu pressupost, com que no tenen que donar explicacions a ningú”
Més informació:
L’operació ‘pública’ del Rei ha costat més de 25.000 euros
Tot i operar-se a l’Hospital Clínic de Barcelona, Joan Carles I va estar
ingressat a la planta privada de què disposa l’Hospital. Durant la
setmana que el Rei va estar hospitalitzat, la Zarzuela va reservar totes
les habitacions, al·legant que ho feia per ‘motius de seguretat’.
Quan Joan Carles va estar ingressat a l’Hospital Clínic de Barcelona per
operar-se d’un nòdul al pulmó no ho va fer dins l’àrea pública del
Clínic, sinó a la planta privada de l’hospital, anomenada Barnaclínic.
Tot
i que la intervenció sí que es va realitzar a l’àrea pública del
Clínic, el Rei va ser hospitalitzat a la planta Barnaclínic, la secció
privada de l’hospital. La factura de 25.000 euros pels 5
dies que el monarca va estar ingressat no inclouen ni una de les
despeses de la operació: cirurgians, instrumental o quiròfan. “Només va
ocupar aquestes habitacions privades per motius de seguretat, però va
ser operat per la sanitat pública”, reiteraven fonts del Clínic.
Llavors,
d’on surten els 25.000 euros de la factura? Aquest cost desmesurat
només s’explica per l’atenció especial que va rebre Joan Carles I per la
seva condició de monarca. Durant els dies que el rei va estar ingressat
a Barnaclínic, aquesta s’hi va dedicar en exclusiva. Fins al punt que
des del 6 al 12 de maig la Zarzuela va reservar totes les habitacions de la clínica.
De
les 16 habitacions que disposa la part privada de l’Hospital Clínic de
Barcelona, només se’n van utilitzar 8, que van servir per instal·lar-hi
els escortes i els membres del cos militar que acompanyen sempre el rei o
per habilitar un despatx per als treballadors de la Casa Reial. Fins i tot es va convertir una habitació en una sala de recepcions
perquè el rei pogués rebre les vistes dels presidents que l’anaven a
veure, com ara José Luis Rodríguez Zapatero i José Montilla.Les altres 8
habitacionsvan quedar buides tots els dies.
Al pressupost també s’hi ha de sumar el reforç extra
que es va haver d’assumir en personal d’infermeria i auxiliars per
oferir una atenció especial a Joan Carles I, especialment al llarg de
les primeres 48 hores després de la intervenció.
Barnaclínic és
una entitat adscrita a la Corporació Sanitària Clínic, propietària de
l’hospital públic, que paga a la corporació un lloguer per l’ús dels
quiròfans i de la tecnologia del centre, i els metges que opten per
l’opció privada perceben un 65% del cost del servei que ofereixen.
L’altre 35% és per a la corporació.
La Monarquia espanyola ens costa 33 milions d’euros l’any
Més de 33 milions d’euros anuals. Aquest és el cost anual de la
monarquia espanyola. Malgrat això, el govern espanyol de Zapatero per
fer front a la crisi decideix fer retallades socials com congelar les
pensions o abaixar els sous als funcionaris.
previstos per aquest 2010, veurem que la xifra que consta com a despesa
de la monarquia és de gairebé 9 milions d’euros. Tanmateix, no és una
xifra exacta, ja que només comptabilitza el sou de la família reial,
sense tenir present totes aquelles despeses que ells generen però que no
abonen.
salaris dels 130 funcionaris que treballen per al rei, que sumats
augmenten la xifra en més de 6 milions d’euros. Tampoc van a càrrec de
Joan Carles I els 300.000 euros per possibles despeses corrents, com la
del iot “Fortuna”, o el que costen els viatges
oficials a l’estranger (450.000€), despesa que s’inclou en la partida
pressupostària del Ministeri d’Exterior.
I qui paga la conservació de les residències de la família reial?
aquesta també és una de les xifres que s’amaguen en els Pressupostos
Generals de l’Estat i que no s’inclouen en els 9 milions que consten
oficialment com a cost de la monarquia Concretament, mantenir el Palacio
Real, el de la Zarzuela, el de Marivent (Mallorca) o el Monestir de San
Lorenzo d’El Escorial (Madrid) -tots ells propietat de Patrimoni
Nacional, costa a l’Estat un total de 18 milions d’euros anuals.
i el dels 65 xofers i el cost dels 70 vehicles oficials -abonats pel
Ministeri d’Economia-, arribem als més de 33 milions d’euros que dèiem.
Una xifra radicalment diferent a la que es presenta com a oficial i que
s’oculta entre els comptes dels diferents comptes de l’estat.
l’argument que els membres de la família reial estan subjectes al
pagament d’impostos i no s’escapen de fer la declaració de l’IRPF es
pretén acabar amb el debat. Tot i així, és sorprenent que en el context actual de “retallades socials” no s’hagi fet tisorada a la despesa monàrquica i que en els darrers 4 anys s’hagi mantingut o, fins i tot, augmentat.
