Després de superar un càncer, se li va tornar a reproduir i no va
poder suportar l’agressiva quimioterapia a la qual va ser sotmès. El
dijous 24 de juny moria Miguel Ángel Mataix, germà de qui en 1981 morira
en accident de tràfic i que va donar nom al Torneig Mataix.
[@more@]
Miguel
Ángel va jugar alguns anys a bàsquet i va col·laborar en el Torneig que
duu el seu cognom en quasi totes les edicions, però més que gens en les
últimes, en les quals era vicepresident.
D’ell cap
destacar el seu gran sentit de l’humor, sense que mai tinguera, a la
vista de ningú, un besllum de desànim, a pesar de les circumstàncies
adverses en les quals en molts moments s’ha vist embolicat.
En
el propi Torneig, s’encarregava dels allotjaments, traduccions,
cartelería interna i de la locució del Campionat de Mats. Animava totes
les reunions i sobretot les de desembre, les quals acabaven amb la
cridada jornada gastronòmica.
Quant als problemes que
sorgirien en el Torneig i afectaven a tots els components, ell sabia
donar-li la volta perquè semblara una mica positiu.
Es
prenia el Torneig, com el que era, una mica seu. Part de les seues
vacances eren els últims dies de desembre, per a treballar en
l’esdeveniment i per a gaudir-lo. Ho vivia amb la seua mare, a la qual
tornava boja amb les seues contínues bromes, però sobretot amb el seu
benvolgut fill Iván, amb el qual estava comentant cadascuna de les
jugades, jugadors, entrenadors, de quin equip eren, què amidaven, per
quant havien de guanyar o perdre perquè Espanya guanyara, etcètera.
En
definitiva, una gran pèrdua per a tots els seus diferents entorns, per a
la gran família del Bàsquet d’Onil, i sobretot per al nostre benvolgut
Trofeu Mataix.
Descanse en pau.
CD ONIL
