Li pot quedar el consol que en la majoria dels casos ha estat per uns pocs vots, però és això, només un consol. La paraula Alacant li produeix tremolor, al president valencià. Els zaplanistes han afermat el seu poder a les agrupacions municipals del PP d’aquestes comarques, fins i tot a Novelda, on els campsistes presentaven la consellera de Turisme. José Joaquín Ripoll,
president de la Diputació, en té molta culpa.
La batalla dels congressos locals del PP ha demostrat, una vegada més, que les terres d’Alacant continuen sent la trinxera dels partidaris de l’exministre Eduardo Zaplana.
El control que els afins a l’actual portaveu popular al Congrés de Diputats tenen sobre l’aparell de la direcció provincial, amb José Joaquín Ripoll al capdavant, els ha facilitat la tasca per no només mantenir el poder orgànic que ja tenien a les comarques alacantines sinó, fins i tot, ampliar-lo. Això, per tant, no ha fet altra cosa que evidenciar que, almenys a aquestes comarques, els partidaris del president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, lluny de guanyar posicions, perden terreny.
La situació, ara per ara, és molt favorable als zaplanistes. Controlen totes les capçaleres de comarca a excepció d’Elda, la població de la secretària general del PP-CV, Adela Pedrosa. La resta de localitats importants, com ara Alcoi i Benidorm, on ni tan sols hi va haver lluita, o com Alacant, Oriola, Novelda o Dénia, han caigut en mans dels candidats impulsats pel president de la Diputació, José Joaquín Ripoll, que, després d’aquests resultats, ja comença a reivindicar un lideratge propi al partit deixant de banda la figura de Zaplana, encara que això no signifique, almenys a curt termini, una lluita entre tots dos. L’exministre reconeix Ripoll i el president de la Diputació sempre obeirà la figura del seu pare polític.
Els zaplanistes creuen que les seues victòries als congressos locals –en alguns casos, com els de Novelda i Oriola, deixant en evidència alguns referents del partit, com ara la consellera Milagrosa Martínez i l’alcalde José Manuel Medina– confirmen la seua quota en el si del partit. I en aquesta línia han treballat durant els darrers mesos. De fet, des del novembre del 2004, la direcció provincial del PP ha donat el vist-i-plau a més de 5.000 fitxes de nous afiliats –els populars d’Alacant ja tenen més militants que a València–, la major part en els pobles, el resultat dels quals estava en l’aire. Molts d’aquests vots han estat decisius perquè els resultats de les assemblees hagen estat, en tots els casos, molt ajustats.
L’objectiu dels afins a l’exministre és senzill: utilitzar tots els recursos de poder orgànic per negociar, des d’una posició de força, les llistes electorals municipals i autonòmiques per al 2007. El sector liderat per José Joaquín Ripoll sap que Camps i la cúpula de la direcció regional del PP tenen la paella pel mànec. De fet, d’acord amb els estatuts, el comitè electoral autonòmic, que presideix el senador Pedro Agramunt, tindrà la darrera paraula tant a les llistes de les poblacions de més de 20.000 habitants com a la candidatura a les Corts valencianes. Però també creuen que Camps, amb la majoria de presidents locals i amb la direcció provincial d’Alacant en contra, finalment, s’avindrà a negociar perquè no s’agreuge la crisi del PP al País Valencià.
Els partidaris del president Camps, per contra, prefereixen veure el got mig ple. Els campsistes admeten que han perdut el control d’agrupacions on havien guanyat totes les assemblees celebrades els darrers mesos per triar delegats als diferents congressos del partit. Cert. Però també ho és que, en tots els casos, la diferència ha estat mínima i que, per tant, el partit està dividit, gairebé, al 50%. Això, per als sectors afins al cap del Consell, significa que han guanyat suport entre els militants però que, atès el sistema d’elecció del PP que preval a les majories, aquest avanç no s’ha traduït en poder orgànic. Siga com siga i al marge de les anàlisis de cada bàndol, els resultats representen la consolidació des d’Alacant del projecte de Ripoll com a referent del sector zaplanista del PP i, una vegada més, un pas enrere del president Camps en el seu intent per assolir certa quota de poder a les comarques alacantines.
A hores d’ara resta per celebrar el congrés local d’Elx, encara sense convocar però que sembla que pot comportar una victòria dels campsistes amb el subdelegat del Consell, Manuel Ortuño, al capdavant. No obstant això, la particular lluita dels populars a la capital del Baix Vinalopó ha pres, en els darrers dies, un rumb marcat pels jutjats. Ortuño ha estat condemnat per insultar la diputada del PP a Madrid, la zaplanista Enriqueta Seller, durant la darrera assemblea celebrada a la Junta Local. És una resolució simbòlica –només haurà de pagar 60 euros–, però molt significativa de l’ambient en què viuen els populars il·licitans.
La batalla, per tant, continua encara oberta, però Camps ja ha perdut prou terreny i algunes de les places més importants.
Alacant. La victòria de Julio de España, president de les Corts valencianes, al congrés local del PP a Alacant davant el campsista José Ramón García Santos, exregidor i persona de la confiança de l’alcalde Luis Díaz Alperi, no ha estat la fi de la crisi. Com era de suposar, De España, amb el suport de Ripoll, aprofità el primer acte públic convocat per la nova executiva local –reactivada després de romandre sense ser renovada durant més d’una dècada– per anunciar la fi de l’etapa Alperi, afí a Camps, com a candidat popular a l’Ajuntament d’Alacant. Alperi va respondre a tots dos que “m’hauran d’aguantar”. De España aspira a ser candidat local a Alacant, encara que a Ripoll no li agrade gens aquesta idea.
Novelda. L’assemblea local de Novelda ha estat un colp directe al nucli dur del campsisme. La consellera de Turisme, Milagrosa Martínez, va haver de donar la cara per intentar mantenir el control del partit al municipi davant la candidatura impulsada per Ripoll. Però la consellera de Camps, una de les més criticades pels zaplanistes a les comarques d’Alacant, va perdre per 5 vots. L’alcalde Rafael Sáez, persona d’absoluta confiança de Milagrosa Martínez, no dubtà a fer la ferida més gran i, al matí següent, destituí dels seus càrrecs a l’Ajuntament regidors que formaven part de la candidatura guanyadora.
Dénia. Els campsistes havien guanyat totes les assembles celebrades durant els darrers mesos, però el dia clau no aconseguiren la victòria. La direcció provincial autoritzà un augment espectacular del cens d’afiliats, la qual cosa va ser definitiva. La diputada provincial i regidora a Dénia, la zaplanista Ana Kringe, aconseguí la presidència per un marge de poc més de 30 vots davant el campsista José Luis Maldonado. Més enllà de ser un altre colp directe per a Camps, la derrota dels afins al president a la capital de la Marina Alta és també un toc d’atenció per al conseller de Territori, Rafael Blasco. De fet, militants del seu voltant –com ara l’exdirigent socialista Pedro Grimalt, entre d’altres– figuraven al capdavant del sector que defensava l’opció del cap del Consell.
Oriola. El resultat de l’assemblea d’Oriola posa en qüestió, per primera vegada en dues dècades, el control absolut que el PP manté sobre l’ajuntament d’aquesta localitat. L’alcalde José Manuel Medina va caure, també per un marge mínim, davant la diputada autonòmica i portaveu de la direcció provincial de José Joaquín Ripoll, Mónica Lorente. Ningú no ha demanat el cap de Medina, que ix clarament desautoritzat de l’assemblea tot i que tenia el suport fins i tot de la vella guàrdia del PP –incloent-hi Luis Fernando Cartagena–. Amb tot, la situació és ara per ara insostenible amb la meitat de l’equip de govern alineat amb l’alcalde i l’altra meitat ubicada al nou nucli de poder de Lorente.
Elda. Aquesta l’única gran població de les comarques alacantines on la Junta Local del PP es manté fidel al president Camps. Tots dos sectors s’havien repartit les victòries a les assemblees dels darrers mesos. La direcció regional va fer tot el possible per evitar una derrota que haguera qüestionat de manera directa la figura de la número 2 del partit a àmbit autonòmic, Adela Pedrosa, natural d’aquesta població. De fet, tant el secretari d’Organització, Enrique Crespo, com el vicesecretari general del PP-CV, Ricardo Costa, controlaren la votació. Finalment, José Luis Martínez Lázaro guanyà la votació per 5 vots, o per 1, segons la versió de cadascun dels sectors, davant la vicepresidenta de la Diputació Mari Carmen Jiménez. Aquest és l’únic reducte que Francesc Camps manté, encara que pels péls.
Setmanal El Temps
