L’Ajuntament d’Onil va imposar sanció disciplinària a una treballadora de la neteja sense respectar els principis del règim disciplinari establits per l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, açò és, el principi de proporcionalitat i moderació que han de regir l’exercici de la facultat disciplinària així com el principi d’igualtat i no discriminació arreplegats en la Constitució i l’Estatut dels Treballadors.
[@more@]
El Jutjat considera que no pot prosperar la sanció imposada ja que no es tracta d’una conducta molt greu i el Conveni Col·lectiu en vigor no estableix règim disciplinari. És a dir, la conducta que es pretén sancionar no està tipificada no podent-se considerar falta.
D’aquesta forma, la fallada de la sentència 109/2009 estima la demanda i declara improcedent la sanció havent de quedar sense efecte amb el corresponent abonament del salari descomptat i la cotització pertinent a la seguretat social. No cap recurs en raó de la matèria. A dia d’avui encara no s’ha reintegrat a la treballadora els salaris deixats de percebre pel compliment de la sanció.
CCOO considera que l’ús inadequat del règim disciplinari demostra que l’actuació de l’Ajuntament d’Onil perseguia el perjudici cap a la treballadora, ja que dies abans de la sanció l’Ajuntament va oferir a la treballadora un acord d’acomiadament pactat que aquesta va refusar. En diverses ocasions l’Ajuntament ha mostrat la seua intenció de privatitzar el servei de neteja d’instal·lacions municipals, actualment solament amb la meitat de la plantilla coberta i negant-se a convocar les places vacants. CCOO va presentar recurs contenciós-administratiu contra l’Oferta Pública d’Ocupació de 2008 per aquest motiu. Recurs encara pendent de resoldre.
CCOO-PV
