L’alcaldessa d’Onil afirma que els actes vandálics suposen cada any “centenars de milers d’euros” que paguen els contribuents

Després dels últims actes vandálics produïts en el Mig Any, com les
pintades sobre el xorro o el lamentable estat que va quedar el Parc
Municipal després d’un botelló en el qual van participar més de 500
persones, l’alcaldessa, Elisa Ribera, va explicar que aquest tipus
d’actuacions “obliguen a destinar tots els anys centenars de milers
d’euros” en labors de neteja, reparació i substitució.
[@more@]
Aquestes gamberradas contra tests, bancs, papereres, zones de jocs
infantils, aspersors i gotej contenidors, arquetes, fonts
ornamentales, lavabos públics, lluminàries, jardineres, murs i tanques
“s’incrementen en les zones properes als llocs on es realitzen
botellons”, va indicar Ribera, que va afegir que el fet de netejar
aquestes zones “suposa una enorme despesa laboral, a més del dany en la
imatge del nostre poble”.

No obstant això, el que més destaca és “el perill” que aquestes accions
impliquen: bancs astellats, vidres trencats, senyals també trencats que
confonen al tràfic… “Tot açò pot generar accidents que, en menor o
major mesura, estem patint tots els ciutadans”, segons la primera edil,
que va realitzar una crida a la ciutadania “perquè tots col·laborem que
les nostres plaçes, façanes, carrers i poble en general siguen llocs
nets, segurs i agradables”.

Ribera va sentenciar que, “amb civisme, bones maneres, educació
ciutadana i respecte al patrimoni local” s’evitarà que els actes
vandálicos acaben costant “un ull de la cara” als veïns.

EDITORIAL
Qui no trenca, paga

Destaquen
en les nostres pàgines d’Onil i Castalla sengles notícies dedicades al
vandalisme rondaire, aquest que s’enceba amb el mobiliari urbà i amb el
patrimoni de les nostres ciutats i que costa un ull de la cara als
contribuents, que són tots els veïns. I no ho diem nosaltres sinó els
propis alcaldes dels municipis afectats per aquesta ona de gamberrisme:
netejar les pintades i arreglar o substituir les papereres, fanals,
bancs, tests i altres elements comuns (perquè són de tots, encara que
els trenquen només uns quants), costa cada any centenars de milers
d’euros que deixen de destinar-se a altra cosa per a poder utilitzar-se
en aquesta.

Quan, en una nit de festa mal entesa, un o més
desaprensivos, en més d’una ocasió autèntics fills de papà, trenquen
les lletres del monument als Moros i Cristians de Castalla o la font de
l’Ermita de la Sang o el cristall de la Llar del Pensionista o els
passos del Viacrucis o pintarrajean el xorro d’Onil o fan un botelló i
ho deixen tot fet unes raboses i ple de cristalls perquè es tallen els
xiquets, haurien de saber que les seues accions no van contra
l’alcalde, ni contra Camps, ni contra Zapatero (i molt menys contra
Rajoy); aqueixes destrosses, aqueixes pintades i aqueixa actitud
chulesca van contra tots els seus veïns, començant per la pròpia
família dels vándalos, que haurà de gratar-se la butxaca per a poder
pagar unes gracietas suposadament trasgresoras i fins i tot
reivindicatives de no se sap què.

Per això, la postura de
tolerància zero en aquests casos està més que clara, i així es demana
des dels ajuntaments. Primer, perquè aquest tipus d’accions atenta
contra el nostre entorn, la nostra Història i el nostre poble. I segon,
perquè ens costa diners. Així que la pròxima vegada que veja una mica
rar, cride a la Policia Local. Pel seu bé i pel bé de tots.

Escaparate

Tweet