Després dels últims actes vandálicos produïts en el Mig Any, com les
pintades sobre el Doll o el lamentable estat que va quedar el Parc
Municipal després d’un botellón en el qual van participar més de 500
persones, l’alcaldessa, Elisa Ribera, va explicar que aquest tipus
d’actuacions “obliguen a destinar tots els anys centenars de milers
d’euros” en labors de neteja, reparació i substitució.
[@more@]
Aquestes gamberradas contra tests, bancs, papereres, zones de jocs
infantils, aspersores i degotejos, contenidors, arquetes, fonts
ornamentales, lavabos públics, lluminàries, jardineres, murs i tanques
“s’incrementen en les zones properes als llocs on es realitzen
botellones”, va indicar Ribera, que va afegir que el fet de netejar
aquestes zones “suposa una enorme despesa laboral, a més del dany en la
imatge del nostre poble”.
No obstant això, el que més destaca és “el perill” que aquestes accions
impliquen: bancs astellats, vidres trencats, senyals també trencats que
confonen al tràfic… “Tot açò pot generar accidents que, en menor o
major mesura, estem patint tots els ciutadans”, segons la primera edil,
que va realitzar una crida a la ciutadania “perquè tots col·laborem que
les nostres places, façanes, carrers i poble en general siguen llocs
nets, segurs i agradables”.
Ribera va sentenciar que, “amb civisme, bones maneres, educació
ciutadana i respecte al patrimoni local” s’evitarà que els actes
vandálicos acaben costant “un ull de la cara” als veïns.
EDITORIAL
Qui no trenca, paga
Destaquen
en les nostres pàgines d’Onil i Castalla sengles notícies dedicades al
vandalisme rondaire, aquest que s’enceba amb el mobiliari urbà i amb el
patrimoni de les nostres ciutats i que costa un ull de la cara als
contribuents, que són tots els veïns. I no ho diem nosaltres sinó els
propis alcaldes dels municipis afectats per aquesta ona de gamberrisme:
netejar les pintades i arreglar o substituir les papereres, fanals,
bancs, tests i altres elements comuns (perquè són de tots, encara que
els trenquen només uns quants), costa cada any centenars de milers
d’euros que deixen de destinar-se a altra cosa per a poder utilitzar-se
en aquesta.
Quan, en una nit de festa mal entesa, un o més
desaprensivos, en més d’una ocasió autèntics fills de papà, trenquen
les lletres del monument als Moros i Cristians de Castalla o la font de
l’Ermita de la Sang o el cristall de la Llar del Pensionista o els
passos del Viacrucis o pintarrajean el Doll d’Onil o fan un botellón i
ho deixen tot fet unes raboses i ple de cristalls perquè es tallen els
xiquets, haurien de saber que les seues accions no van contra
l’alcalde, ni contra Camps, ni contra Zapatero (i molt menys contra
Rajoy); aqueixes destrosses, aqueixes pintades i aqueixa actitud
chulesca van contra tots els seus veïns, començant per la pròpia
família dels vándalos, que haurà de gratar-se la butxaca per a poder
pagar unes gracietas suposadament trasgresoras i fins i tot
reivindicatives de no se sap què.
Per això, la postura de
tolerància zero en aquests casos està més que clara, i així es demana
des dels ajuntaments. Primer, perquè aquest tipus d’accions atenta
contra el nostre entorn, la nostra Història i el nostre poble. I segon,
perquè ens costa diners. Així que la pròxima vegada que veja una mica
rar, cride a la Policia Local. Pel seu bé i pel bé de tots.
Escaparate
