Per municipis, les dades recopilades pel professor del Sociolingüística catalana i de la Història social de la llengua catalana de la Universitat d’Alacant (UA), Brauli Montoya, reflecteixen que el 76,5% dels alcoians parla el valencià. En Crevillent ho parla el 63,8% i a la Vila Joiosa ho fa el 58,9% dels seus habitants (majors de 5 anys). Els veïns de Dénia que conversen en valencià representen un 56,4% del total de la seua població i a Novelda aquest col·lectiu arriba fins al 55,5%.
Xifres més baixes de valencianohablantes són les registrades en les localitats d’Elx, amb un 39,2%, Alacant, amb un 27,7%, Benidorm, amb un 27,3%, i els municipis d’Elda i Torrevella, pertanyents a les zones històricament castellanohablantes, i que conten amb un 14% i un 6,6% de persones que es comuniquen en la llengua oficial, respectivament.
L’evolució de l’ús del valencià en cada ciutat ha anat evolucionat al llarg dels últims anys censats de manera desigual si bé cal destacar que en 2001 es van registrar més persones que es comunicaven en la llengua vernacla. Així per exemple, a Elx s’ha passat d’un 32% de valencianohablantes en 1981 al 39,6% de 2001. En Alacant també ha ocorregut el mateix encara que els primers donar-vos que es tenen corresponen a 1986. Llavors ho parlaven un 22% i en 2001 ho feien un 39,6%.
Brauli Montoya va destacar ahir que l’evolució de les quatre capacitats lingüístiques des de 1986 en la ciutat d’Alacant també ha estat a l’alça. Les dades que maneja el professor reflecteixen que en 1986 havia un 56% que entenia el valencià, enfront d’un 22% que ho parlava, un 12% que ho llegia i que només un 3% ho escrivia. Uns anys després, en 2001, el percentatge de persones que ho comprenia @créixer<3> fins al 81%, el qual ho parlava era d’un 28%, un 33% ho podia llegir i un 15% també ho podia escriure.
"Cal destacar el grup de joves entre els 10 i els 24 anys, dels quals, en l’últim cens, sabien expressar-se en valencià un 45%", va matisar Montoya qui va precisar que s’havia donat un important rejuvenecimiento dels parlants en valencià en tota la Comunitat i, conseqüència que "la llengua s’ensenya en l’escola des que es va engegar la Llei d’Ús en la dècada dels vuitanta".
A nivell de la Comunitat, els més joves -entre 15 i 30 anys- van superar en 2001 als d’edats mitjanes i als més vells a saber parlar valencià. Quasi un 70% dels adolescents de 15 anys podia expressar-se en la llengua, enfront d’un 48% de persones de 40 anys i davant un 43% de ciutadans majors de 74 anys que parlava valencià. En canvi, en els censos anteriors era al contrari i qui més s’expressaven en la llengua vernacla eren els de major edat. El professor Brauli Montoya va destacar que el valencià creix percentualment "en les capacitats d’entendre, llegir i escriure a la Comunitat però es manté en la de parlar entorn d’un 49% de la població, perquè es tracta de la més difícil d’adquirir".
