Demà, 20 de gener, els Estats Units tindran nou president. L’escalinata del Capitoli, a Washington, serà l’escenari de l’acte d’investidura i del discurs inaugural de Barack Obama, el primer negre que arriba a la presidència del país.
[@more@]
Obama ha suscitat moltes expectatives (hi ha qui diu que massa i tot), dins i fora dels Estats Units. Per la seva trajectòria (nascut a Hawaii, criat a Indonèsia, educat a les millors universitats nord-americanes i afaiçonat políticament als barris més desafavorits de Chicago) i pel seu missatge de canvi, idealista i esperançat.
Però el fet és que el context socioeconòmic actual no és gens falaguer. El món passa una crisi econòmica molt greu, la pitjor d’aquests últims vuitanta anys. Per exemple, l’any passat els Estats Units van perdre 2,6 milions llocs de feina, com mai abans des de la fi de la Segona Guerra Mundial, l’any 1945.
No fa estrany, doncs, que el combat contra la crisi sigui la primera prioritat d’Obama, que s’ha proposat de tirar endavant urgentment l’anomenat Pla de Recuperació i de Reinversió Americà. Entre més coses, aquest pla inclou la construcció i renovació d’infrastructures (carreteres, ponts…); la reducció d’imposts per al 95% de les famílies; i l’equipament d’escoles i d’universitats. La intenció és de crear, o de salvar, tres milions de llocs de feina d’ací al 2011.
