Jornada sense reflexió

Les eleccions nord-americanes són molt peculiars. Començant per la data, que és sempre la mateixa des del 1792: cada quatre anys, el primer dimarts després del primer dilluns de novembre. També és peculiar que no hi hagi jornada de reflexió: els partits poden fer campanya fins a última hora i, en alguns estats, fins i tot a l’interior dels col·legis electorals. I, és clar, no hi ha cap limitació temporal per a poder publicar enquestes.

[@more@]

A més, els nord-americans que avui passin per les urnes tindran feina extra, perquè no sols hauran d’elegir el futur president del país (es presenta una dotzena llarga de candidats), que succeirà a George W. Bush. També hauran de renovar tots els escons de la Cambra de Representants, trenta-cinc dels cent membres del Senat i els governadors d’onze estats. Encara més: molts estats han convocat referèndums sobre qüestions variadíssimes . El sistema electoral nord-americà és peculiar, però també molt complex. De fet, no és una sola votació, sinó cinquanta-una de simultànies, reflex de la concepció federalista dels EUA.

Cada estat, doncs, decideix la llei electoral, qui pot votar (per exemple la població reclusa) o el sistema concret d’emetre el vot (entre cinc opcions). Els estats estableixen les dates límit perquè els ciutadans amb dret de vot s’enregistrin a les llistes de votants (i amb quina documentació es poden identificar) i també el període de vot previ (early voting), pel qual es pot anar a votar presencialment abans del primer dimarts després del primer dilluns de novembre.

En contrast amb aquesta varietat i llibertat de criteris, la majoria d’estats coincideixen (excepte Maine i Nebraska) en el sistema ‘tot per a qui guanya’ a l’hora d’atorgar tots els representants de cada col·legi electoral al candidat més votat. Cada col·legi electoral és format per un nombre de representants proporcional a la població de l’estat corresponent (que es revisa amb els censos). Califòrnia n’elegeix 55, Texas 34, Nova York 31, Florida 27, Illinois 21 i Pennsilvània 21. Per sota hi ha Alaska, Delaware, Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Vermont i Wyoming, amb tres representants cadascun. En total hi ha 538 representants sorgits dels col·legis electorals dels estats, i un candidat necessita, almenys, el vot de la meitat més un: 270 vots electorals, per a sortir elegit. Aquesta votació, posterior a les eleccions, en què realment s’elegeixen el president i el vice-president, s’escau el primer dilluns després del segon dimecres de desembre, que enguany serà el 15 de desembre.

Vilaweb