 |
Dins dels actes que s’estan celebrant enguany per commemorar l’aniversari de la Batalla d’Almansa, el dia 25 per la nit va tindre lloc a la Universitat Politècnica de València un recital de Raimon. La sala plena de gom a gom, molta gent fora veient l’actuació gràcies a una pantalla gegant… En fi, el poder de convocatòria d’este gran artista continua sent important, sens dubte. Tot seguit la crònica que ens n’ha enviat un dels nostres col·laboradors. |
[@more@]
Dilluns a la nit d´un 25 d´abril d´aquest any, al voltant de cinc-centes
persones vàrem tindre l’absolut plaer d´escoltar en directe al cantautor
de Xàtiva, RAIMON, donant un concert en commemoració del famós
25 d´abril de 1707 (La Batalla D´Almansa) en un dels Salons d´Actes
de la Universitat Politècnica de València.
No cal presentar un cantautor d´aquest nivell que porta ja una trajectoria
de 40 anys dins del terreny musical, exactament en la denominada
"nova cançó", moviment musical que va sorgir posem que al voltant de
1960, amb cantautors com poden ser Ovidi Montllor, Pau Riba, María
del Mar Bonet, Lluís Llach, Sisa i el mateix Raimon. No crec que calga
dir que aquest moviment musical començà volent lluitar en contra
de l’autoritarisme franquista que en aquells moments dominava un
país, castigat a la més absoluta falta de llibertat.
Quant al concert que ell mateix titulà com "Poemes i cançons" pense
que va aconseguir posar-li al públic "els pèls de punta". Durant
quasi dos hores, Raimon (Ramón Pelegero Sanchís) podríem dir
que va fer un recorregut al llarg de quasi tota la seua carrera musical.
Acompanyat per quatre músics (dues guitarres, contrabaix i vent)
va començar i acabar el concert amb el mateix tema: "Parlant-me
de tu". Cantà uns altres temes de la mateixa època, com poden ser
"Viure junts" i "Finestra a la badia de Palma".
També ens va oferir el meravellós tema "L´unica seguretat" on
personalment pense que fa un record a la seua terra on ell va nàixer
(Xàtiva, la Costera) fent inclús un recorregut per la seua infantessa
al carrer Blanc del seu poble. Jo parlaria d’un dels temes més bells de
Raimon envoltat de certa melancolia:
Carrer on jugaven tots,
El més menuts i els més grans,
Carrer de terra i de pols,
Que així era el carrer Blanc
No va faltar el quasi obligat "Al vent", tot siga dit, el primer tema que
va compondre el cantant l`any 1959. I com anècdota, dir que el tema
va començar a parir-se anant amb un amic en una moto donant-li el
vent a lacara. Per aixó, allò de. "Al vent, la cara al vent".
Intentant resumir, diriem que ens va oferir un molt, però que molt
bon recital, on va demostrar que als seus 64 anys encara té un preciós
registre de veu, una musicalitat de gran qüalitat, un caràcter senzill i
amistós, i una posada en escena més que elegant.
Enhorabona, Raimon. Pense que ets dels millorets. Estem amb tu.
Toni Vives Roca
Diari Parlem
