Alacant és una de les províncies espanyoles que més risc té de patir interrupcions en el subministrament elèctric pel desequilibri tan abismal que existeix entre el que consumeix i el que és capaç de produir, segons el Ministeri d’Indústria. En l’actualitat, la província genera poc més de 370 GWh, una quantitat que tot just suposa el 5% del total de l’energia que consumeix, i l’única manera de garantir a llarg termini una major seguretat i eficiència en el subministrament és moderant en tot el possible aqueix desequilibri.
[@more@]
En matèria energètica, les competències estan compartides entre l’Administració central i l’autonòmica. El Govern central, a través de la companyia Xarxa Elèctrica Espanyola, subministra electricitat a totes les comunitats autònomes, i aquestes -a través de companyies privades que en el cas d’Alacant és Iberdrola- s’encarreguen de transformar-la i distribuir-la a les llars.
El gruix principal de les inversions de les companyies elèctriques per a reforçar la xarxa i les subestacions amb la finalitat d’evitar apagades s’han escomès en els últims anys. La qualitat del subministrament elèctric en la província ha millorat després de la inversió de 70 milions d’euros realitzada en 2007, doncs ha passat de les 3,78 hores de cort en el subministrament registrades en 2006 a les 3,20 hores de l’any passat, segons dades de la Conselleria d’Infraestructures i Transports.
No obstant això, a pesar que en la xarxa queda cert marge de millora, l’única manera de reduir l’elevat risc d’apagades que segueix tenint la província és equilibrant un poc més la balança entre generació i consum d’electricitat.
El Consell ha fiat quasi tot aqueix objectiu al desenvolupament del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, ja que amb aquesta energia renovable pretén cobrir el 30% de la demanda domèstica d’Alacant, València i Castelló a partir de 2010. No obstant això, el desenvolupament dels parcs eòlics ha punxat en os a Alacant, precisament la província on més mancada feia que començara a funcionar per a equilibrar un poc la seua balança energètica, perquè passe de generar el 5% de l’electricitat que consumeix a un 36%.
El poc que es genera procedeix en la seua major part de l’energia solar, un recurs de l’aprofitament del qual Alacant sí pot presumir, ja que és una de les províncies espanyoles que més potència elèctrica té instal·lada. Tanmateix, l’aportació d’aquest recurs és clarament insuficient, perquè la capacitat de generació d’aquestes instal·lacions és bastant menuda si es compara amb altres fonts alternatives.
El Pla Eòlic suposa, en aquest sentit, la taula de salvació per a la província, ja que els aerogeneradores que està previst instal·lar a Alacant produiran cada any 850 GWh d’energia elèctrica, un 36% del consum global, la qual cosa representa quasi el triple del que és capaç de generar ara mateix.
El problema és que Alacant està a la cua de la Comunitat en el desenvolupament d’aquests parcs. La Conselleria d’Infraestructures i Transports ja tenia prevista la seua implantació gradual de nord a sud, és a dir, primer a Castelló, després a València i finalment a Alacant.
El Consell preveia tenir-los tots en funcionament en l’any 2010, no obstant això, aqueix termini ja és del tot inviable que es complisca en les tres zones eòliques del pla que es troben en sòl alacantí.
Aqueixes zones són la nombre 13, que és compartida amb la província de València i contempla dos parcs situats entre els termes municipals de Villena, La Canyada i El Camp de Mirra; la 14, amb tres parcs distribuïts en ple cor de la comarca del Comtat, i la 15, amb sis parcs que estarien situats entre els termes municipals de Castalla, Onil, Saix, Biar, Banyeres de Mariola i Petrer.
La primera d’aquestes zones, la nombre 13, és la qual més avançada té la tramitació administrativa, però tanmateix està en condicions de complir els terminis, doncs fa ja més de dos anys que estan a l’espera de la declaració d’impacte ambiental favorable per a poder començar a instal·lar els aerogeneradores.
En les altres dues zones eòliques de la província, la 14 i la 15, és impossible albirar el més mínim avanç a curt termini, ja que la cascada d’al·legacions contra la ubicació triada ni tan sols ha permès aprovar els plans provisionals. Fins a ara, la Conselleria d’Infraestructures i Transports només ha respost amb un inquietant silenci a l’aferrissada resistència que oposen tant els col·lectius socials i ecologistes encapçalats per la Coordinador d’Estudis Eòlics del Comtat com els ajuntaments dels municipis on es preveu la instal·lació de aerogeneradores.
L’impacte visual i la invasió de zones catalogades d’especial protecció per a les aus, incloses -o susceptibles de ser-lo- en la Xarxa Natura, són el fil conductor de quasi tots els recursos, que s’han elevat també a Brussel·les perquè paralitze el pla. Fins i tot el Síndic de Greuges ha enlletgit a la Conselleria declarant-la hostil per la seua escassa transparència en aquest assumpte.
No obstant això, més prompte que tarde la Generalitat es va a veure obligada a adoptar decisions, doncs ni es pot permetre el luxe de tirar-se damunt a tota una comarca per mantenir una ubicació la idoneïtat de la qual és més que discutible, ni tampoc pot retardar per més temps el desenvolupament dels parcs eòlics a Alacant, precisament la província que més necessitada està de recursos energètics.
LasProvincias
