La física nuclear i de partícules és una de les branques més complexes de la ciència. La seua comprensió està a l’abast dels pocs que han acumulat una sèrie de coneixements que els permet entendre’s entre ells. Una d’aquestes persones és el doctor José Antonio Oller, professor de la Universitat de Múrcia, nascut a Onil (Alacant) fa 36 anys, que ha estat guardonat amb el Premi Joves Investigadors de la Fundació Séneca. El seu treball ha suposat un gran avanç, reconegut i consultat en tot el món, en l’estudi de les cridades «interaccions fortes», forces que mantenen units els nuclis de tots els àtoms de l’Univers, en oposició a les càrregues electromagnètiques que, quan són del mateix signe, es repel·leixen.
[@more@]
– Quin futur professional espera als investigadors científics a Espanya?
– Mai saps el que et pot passar. És una aposta. Per a mi, que volia tornar A Múrcia, el contracte Ramón i Cajal va ser molt important. Després de quatre anys estant fora, ja pots optar a ells. Si ho traus, la universitat es compromet a fer-te permanent després d’un període pagat a mig fer amb l’Estat.
– Els tracten bé en el laboral?
– Difícil d’analitzar, cadascun té la seua experiència. AL final, això ho decideix un comitè. I quan estàs en un comitè, sols afavorir més al que estudia el mateix camp que tu.
– Per què hi ha pocs joves que trien carreres de ciències pures?
– No ho sé. Pot ser que s’asseuen més atrets per les noves tecnologies, que potser requereixen menys formació per a obtenir resultats palpables. És com una realitat virtual. La formació científica és més sòlida, tradicional i vocacional.
– Quin és el lloc d’Espanya en l’estudi de la física de partícules?
– En física hadrónica (que estudia les partícules del nucli atòmic), Espanya és una potència europea. Però, en general, mancada massa crítica d’investigadors. Hi ha zones molt buides quant a científics, a causa de la falta de tradició.
– Falten instal·lacions potser?
– En Espanya sempre hem trobat a faltar un accelerador de partícules. És determinant la baixa densitat de científics, però també és necessària més implicació del sector privat. En Estats Units i Alemanya, les empreses valoren que sigues doctor, a Espanya no existeix aqueixa tradició. Necessitem un esquema de producció econòmica basada en la innovació i el desenvolupament.
– Què els falta als físics per a trobar la pedra filosofal?
– La teoria última… Estem en això. En Ginebra s’està construint una màquina que produirà energies semblants a les quals es van produir en el Big Bang. Les condicions de l’origen de l’Univers en un laboratori.
– Llavors estem prop?
– Bueno, és relatiu. En matemàtica, hi ha una funció mitjançant la qual t’acostes al límit cobrint sempre la meitat de l’espai que et queda per cobrir. Avances però, en teoria, mai arribes. El de Ginebra servirà per a confirmar les nostres teories o a tirar-les per terra.
– No serà la caixa de Pandora?
– No, home. Això està molt estudiat. A més la física dels acceleradors no és, en principi, perillosa. A més, a nosaltres els científics ens impulsa l’afany d’un coneixement humà que ens permeta explicar els fenòmens naturals.
Laverdad
