La constitució francesa incorporarà ben aviat les llengües minoritàries de l’estat. L’Assemblée Nationale ha aprovat aquesta esmena del projecte de llei per a reformar el text constitucional i que afegeix que les llengües regionals pertanyen al patrimoni de l’estat. Una petició que havien fet un gran nombre de diputats, sobretot durant el debat de l’Assemblea del 7 de maig proppassat
[@more@]
La votació per ratificar-la definitivament és prevista per al mes de juliol.
L’article 1 de la constitució deia, fins ara: ‘França és una república indivisible, laica, democràtica i social, que assegura la igualtat davant la llei de tots els ciutadans sense distinció d’origen, raça o religió. Respecta totes les creences. L’organització és descentralitzada’. I l’esmena aprovada hi afegeix: ‘Les llengües regionals pertanyen al seu patrimoni’.
L’esmena introdueix en la constitució francesa l’existència de les llengües dites ‘regionals’, com havia demanat un gran nombre de diputats, sobretot durant el debat de l’Assemblea del 7 de maig proppassat. En aquell debat, s’hi va parlar per primera volta a la cambra francesa, del reconeixement de les llengües minoritàries de l’estat, entre les quals hi ha el català i l’occità, l’alsacià, el basc, el bretó, el cors i el flamenc.
L’aprovació de l’esmena d’ahir, dijous, va ser una sorpresa, perquè força diputats de tots els grups parlamentaris n’havien presentades de similars la setmana passada i el president de la comissió de lleis de la cambra, Jean-Luc Warsmann, les havia refusades totes. Però ahir fou Warsmann mateix qui presentà l’esmena finalment aprovada.
+ Le Figaro: Les langues régionales inscrites dans la Constitution.
+ Le Noveul Observateur: Les langues régionales entrent dans la Constitution.
+ L’Indepéndant: L’Assemblée inscrit la reconnaissance des langues régionales dans la Constitution.
+ Daniel Mach, a VilaWeb: ‘La UMP i el socialisme anem d’acord per promoure legalment el català’ (8.5.08).
