El 14 d’abril de fa setanta-set anys Francesc Macià va proclamar a Barcelona la República catalana, que al cap de tres dies fou substituïda per la Generalitat. Poques hores després, el president en funcions espanyol, Niceto Alcalá-Zamora, també va declarar la Segona República. Totes dues proclamacions van ser conseqüència directa de l’aclaparadora victòria dels partits republicans a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, i van posar fi al regnat d’Alfons XIII. Ara, la dictadura franquista, de primer, i la imposició, el 1975, de Joan Carles I com a cap de l’estat en substitució de Francisco Franco va estroncar el procés republicà de l’estat. I això que, actualment, les repúbliques (presidencialistes o parlamentàries) són majoritàries a tot el món. I la llista continua creixent.
[@more@]
Aquests dies, justament, el Nepal fa el pas de monarquia a república: de les eleccions de dijous, n’ha de sorgir una assemblea constituent per a transformar l’única monarquia hindú del planeta en una república. El braç polític de la guerrilla maoista pot presidir aquest procés, segons els primers resultats. De moment, la web del rei ja ha començat a canviar…
Una altra monarquia qüestionada és la britànica. De la Commonwealth, la comunitat internacional formada per cinquanta-tres estats independents que comparteixen lligams històrics amb la Gran Bretanya, sols n’hi ha setze /a> que mantinguin la reina Elisabet II com a cap d’estat. I no tots de bon grat. Dins el grup de Commonwealth Realms, com són coneguts aquests setze estats, és a Austràlia, al Canadà (especialment al Quebec, on fins i tot hi ha derivacions vexil·lològiques d’aquest debat), a Barbados, Jamaica i Nova Zelanda on més pressió social hi ha per a tallar lligams amb la monarquia britànica i constituir-se en repúbliques, malgrat el suposat encariment de la mesura. A Austràlia es va convocar un referèndum, el novembre del 1999, per a preguntar sobre la continuïtat de la reina com a cap de l’estat, però el 45% dels vots partidaris de la república no van bastar per fer passar aquest immens país al cantó de la vintena d’estats de la Commonwealth que ja han fet fora de la constitució Elisabet II. A Barbados també hi ha previst ben aviat un referèndum sobre la qüestió.
Els vents antimonàrquics als Commonwealth Realms tenen un reflex fins i tot a la Gran Bretanya mateix, on hi ha força veus contràries al manteniment de la monarquia.
Vilaweb
