És l'única urbanització que s'executa a la vora del pantà de Beniarrés L'única urbanització que es construeix actualment al costat del pantà de Beniarrés (292 residències d'uns 300 metres quadrats cadascuna) es basa en un pelotazo i té connexions singulars. La família d'Esteban González Pons, cap de llista del PP per València en les eleccions del 9 de març, sextuplicó el valor d'aqueixa finca que posseïa a Planes (El Comtat) al vendre-la al juliol de 2004 gràcies a la recalificacion dels terrenys que va emprendre l'Ajuntament.
[@more@]
En el moment de la venda d'aqueixa propietat, pertanyent a una comunitat de béns de la seua mare i altres familiars, González Pons era conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. Quan es van aprovar els últims tràmits de la urbanització, en 2007, era titular, precisament, de la cartera de Territori i Habitatge. Els hereus de Guillermo Pons Ibáñez, avi d'Esteban González Pons, van vendre una finca agrícola que aquell havia adquirit en 1953 (set parcel·les de 403.070 metres quadrats) en la partida del Mas de la Foia, en el terme de Planes, una setmana després que l'Ajuntament, governat pel pP, aprovara al promotor, l'empresari Carmelo Vicens Ash, la seua proposta per a urbanitzar la zona, en total 471.000 metres quadrats. El preu de venda, segons l'escriptura dipositada en el Registre de la Propietat de Cocentaina el 7 de juliol de 2004, va anar de 721.214,53 euros. No obstant això, dos dies més tard es va corregir el preu de l'operació, en aquest cas a l'alça, i va quedar fixat en 901.518,46 euros. En una taxació realitzada en 1997 per encàrrec de Pons Ibáñez Comunitat de Béns, els terrenys van ser valorats en 24,7 milions de pessetes (148.000 euros). Per tant, en 2004 es va vendre el terreny per sis vegades més diners. La urbanització, que està situada a la vora del pantà de Beniarrés, es publicita com La Joia de Planes i coincideix pràcticament, llevat de altra menuda parcel·la, amb la finca de la família Pons Ibáñez. González Pons, a preguntes d'aquest diari, va descartar ahir l'existència d'un "pelotazo" en aqueixa operació. "Es va vendre com sòl rústic", va assenyalar. "Pertanyia a la meua mare i a tots els seus cosins i no tenien ni idea que es podia recalificar". Sobre el fet que la venda estiga registrada amb posterioritat a l'aprovació provisional del pla per l'Ajuntament, va explicar que la seua família va fer la venda "dos anys abans amb contracte privat i, com el comprador segurament no va pagar tot el preu, la va inscriure més tard". González Pons va afegir que el Mas de La Foia ja no era de la seua família quan es van formalitzar els últims tràmits en el seu període com conseller de Territori."Es va vendre quan jo no em dedicava a l'urbanisme. Feia quatre anys que ho havien venut", va assegurar ahir González Pons, qui va puntualitzar que a la seua mare solament li correspon "una cinquena part d'una vintena part" del proindiviso que va deixar el seu oncle i que abasta, a més del Mas de la Foia, moltes altres propietats, sobretot en la comarca de La Marina. Amb tot, les intencions de transformar per a ús residencial la finca del Mas de la Foia, a Planes, arranquen almenys de 1999, quan la Comissió Territorial d'Urbanisme va desestimar la modificació de les normes subsidiàries de la localitat en un punt que preveia "la creació d'un poblat de segona residència de luxe". AL final, en 2000, aqueixes normes subsidiàries establien com criteri a tenir en compte, davant eventuals canvis de planejament tendents a reclasificar sòl, que es redactara un nou Pla General d'Ordenació Urbana si es tractava d'una revisió important d'usos o intensitats. Però les normes puntualitzaven: "la implantació, en canvi, d'un cámping o poblat residencial amb fins turístiques, al marge de l'actual nucli urbà, requerirà que es respecten els sòls de protecció especial ressenyats en els plànols, no permetent-se la seua urbanització. Haurà de situar-se per tant en sòl agrícola comú d'escassa qualitat, previs els tràmits reclasificatorios pertinents. Haurà d'adaptar-se a l'entorn, evitant els grans moviments de terra, els abocaments a lleres sense depurar i les edificacions majors de dues plantes". Tots aqueixos criteris quadren perfectament amb la urbanització denominada La Joia de Planes. La Comissió Territorial d'Urbanisme va aprovar al març de 2005 la modificació del Pla Parcial del Sector Mes de la Foia, sol·licitat per Vicens Ash Inversions, SL, per a reclasificar en residencial una superfície de 471.171 metres quadrats, que el planejament vigent qualificava com sòl no urbanitzable. Però fins a febrer de 2007 la secretària autonòmica de Territori i Habitatge, Cristina Serrano, no declararia definitivament aprovat aqueix pla després d'efectuar-se unes correccions d'errors. En aquell moment, González Pons era conseller de l'àrea. Les determinacions del Pla Parcial contemplaven la construcció d'un màxim de 300 habitatges amb parcel·la mínima de 800 metres quadrats, altura màxima de dues plantes i edificabilitat màxima sobre parcel·la de 0,1922 metres quadrats. Les mesures compensatòries eren la creació d'un parc públic de 89.686 metres quadrats, la cura i manteniment de la franja de 100 metres de protecció entorn del pantà, que queda fora del sector, i la restauració de l'edifici central Mes de la Foia, que es lliuraria a l'Ajuntament de Planes. Durant el període d'exposició pública es van presentar dues al·legacions que van ser desestimades. Les obres d'urbanització estan paralitzades des del passat setembre, informa Lucía Gadea. Segons una font de l'Ajuntament de Planes, l'empresa promotora Vicens Ash, SL, no ha trobat el crèdit suficient per a portar a terme les obres, que precisaven d'una inversió de 8,2 milions d'euros. L'agent urbanizador ha promogut els xalets en fires espanyoles i internacionals.
Elpais
