La resolució de la crisi entre l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, i la presidenta de la comunitat autònoma madrilenya, Esperanza Aguirre, no ha satisfet en absolut a la majoria de dirigents del PP, que creuen que el líder popular, Mariano Rajoy, hauria d'haver tallat la crisi molt abans, per no donar munició al PSOE a menys de dos mesos de les eleccions.
[@more@]
Sempre en privat, i demanant que es preservi el seu anonimat (excepte Manuel Fraga, l'únic que ha criticat Rajoy en públic), un bon nombre de dirigents del PP han manifestat ja el seu desacord amb la gestió de la crisi que ha fet Rajoy. El punt en què estan tots en comú, tant des dels sectors més conservadors com des dels més centristes, és que el moment escollit i l'escenificació de la crisi, amb amenaces de dimissió i d'abandonar la política incloses, no fan cap favor en absolut als interessos electorals del PP. També coincideixen a queixar-se que Rajoy no tallés la crisi de soca-rel just quan va començar, el passat estiu, cosa que hagués donat temps de sobra per remuntar, de cara a l'opinió pública, una resolució traumàtica del conflicte.
Una reunió tensa
Segons revela el diari El País, a més, la reunió en què es va decidir que Gallardón quedava fora de les llistes del PP a Madrid va ser encara més tensa del que havia transcendit fins ara. Segons el diari, que afirma que ha contrasta les versions "amb els dos sectors en discòrdia", a la reunió, en que hi eren Gallardón, Aguirre, Rajoy i Ángel Acebes, es van viure moments de molts nervis. Sobretot per part de Gallardón, que hi va assistir confiat que es tractava d'un pur tràmit i que ignorava que, ja al Nadal, Aguirre havia fet arribar a Rajoy la seva intenció d'acompanyar l'alcalde madrileny a les llistes si aquest era designat com a candidat.
Rajoy va començar la reunió llençant la seva bomba: cap dels dos dirigents madrilenys no aniria en les llistes. A la qual cosa, un Gallardón totalment sorprès va argumentar amb els seus "16 anys de majories absolutes ininterrompudes" i amb la seva convicció que "puc aportar-li molt al partit". La resposta immediata d'Aguirre va ser que ella també havia obtingut "els millors resultats de la història de Madrid" i que "si es tracta d'anar a la llista per ajudar a arrossegar vots, jo mi apunto". En aquest precís moment, segons aquesta informació, Gallardón va perdre la seva habitual compostura i va etzibar: "Això és una trampa, una ensarronada".
L'última carta de Gallardón
En aquest punt, i després que Rajoy ratifiqui la seva decisió que els dos dirigents madrilenys segueixin als seus càrrecs actuals, Gallardón va jugar les seves últimes cartes, ja a la desesperada. Primer, el conte de la llàgrima. "No em podeu fer això, fa 30 anys que estic en aquest partit, m'hi deixat la vida i és el primer cop que us demano res", ve a dir Gallardón. Qui, en vista que d'aquesta forma no obté cap resultat, llença el seu gran órdago: si no pot anar a la llista, abandonarà la política el dia després de les eleccions. Però ni tant sols amb aquesta amenaça pot imposar la seva postura i la reunió s'acaba enmig d'una tensió increible. I amb Gallardón com a únic derrotat.
Eldebat
