Rita Barberá encén més de 200 fanals abans de l'acció ecològica Una d'hipocresia institucional. València, la ciutat que acull la reunió del Grup Intergovernamental del Canvi Climàtic, no passarà a la història precisament per la seua contribució a frenar l'escalfament global. L'Ajuntament de València, la Generalitat i moltes altres seus oficials se sumaran avui a la simbòlica apagada convocat entre les 20.00 i les 20.05 hores per entitats cíviques, sindicals i ecologistes per a conscienciar als ciutadans de prendre mesures contra el canvi climàtic.
[@more@]Encara que les seus oficials apagaran les seues llums cinc minuts, després continuaran consumint watts en la ciutat espanyola que més llum balafia. Narbona apunta que les emissions de CO2 de les elèctriques van baixar fins a octubre el 2,8% La notícia en altres webs webs en espanyol en altres idiomes Una ciutat que va gastar l'any passat 10 milions d'euros en electricitat, milió i mitjà més del que va consumir Barcelona, amb el doble de població. L'Ajuntament de València va instal·lar, solament entre els anys 1997 i 2004, altres 30.000 fanals, amb un cost de 20 milions d'euros. I els carrers de la ciutat segueixen lluint molts fanals de les considerades ineficients, amb múltiples punts de llum, elevat consum energètic i que generen contaminació lumínica. En aquesta obsessió per convertir a València en la ciutat de la llum, l'alcaldessa Rita Barberá, que es vanagloria de tenir una regidoria dedicada al canvi climàtic, va inaugurar ahir 190 fanals més en la carretera de Malilla (amb un cost de mig milió d'euros). Barberá també va inaugurar altres 41 fanals en l'avinguda de Valladolid (100.000 euros). Això sí, els nous fanals tenen "reguladors de flux, que permeten reduir la intensitat lluminosa en els moments que es detecta menor afluència de vianants i vehicles". La convocatòria d'apagada ha collit un al·luvió d'adhesions institucionals, ja que ningú vol ser assenyalat per no donar suport una iniciativa per a millorar el medi ambient. Les Corts Valencianes van aprovar sumar-se a l'apagada. Igual que la Generalitat i nombrosos Ajuntaments. La plataforma Acció pel Clima es concentrarà durant l'apagada en la plaça de la Verge de València i Ecologistes en Acció i altres ONG com WWF/Adena seguien sumant adhesions. Mentre, organitzacions com Greenpeace -en l'exterior de la Ciutat dels Arts, on es reuneixen els delegats de 130 països que elaboren el document sobre el canvi climàtic- feien demostracions pràctiques de les energies renovables.La Ciutat dels Arts i dels Ciències, en el museu de la qual debat el Grup Intergovernamental de Canvi Climàtic el seu últim informe, no podia quedar al marge de la iniciativa de l'apagada. I també apagarà les llums a les vuit de la nit, encara que estalviar, estalviarà molt poc, ja que la il·luminació dels lucernarios i baranes que envolten el Palau dels Arts, amb desenes de focus, es manté connectada fins i tot a plena llum del dia. Más assenyats semblen els valencians a tenor dels resultats de l'enquesta encarregada per la Generalitat sobre el canvi climàtic. El vicepresident primer del Consell, Vicente Rambla, va presentar ahir els resultats d'un sondeig segons el qual quasi el 85% dels valencians no deixa mai llums enceses en habitacions en les quals no hi ha ningú, enfront del 1,5% que sí ho fa. Els hàbits energètics dels valencians, segons aquest sondeig de 1.800 enquestes telefòniques per a la Generalitat, són bastant saludables, ja que en percentatges superiors al 70% els ciutadans consultats asseguren separar les escombraries i dipositar-la en els contenidors condicionats a aquest efecte per al seu reciclatge. No obstant això, l'enquesta mostra que els quals aposten pel transport públic segueixen sent minoria (28% enfront del 32% que mai ho utilitza). En aquest estudi, un de cada dos valencians considera que utilitzar combustibles menys contaminants ajudaria a frenar el canvi climàtic. Molt més que el reciclatge (17%), el transport públic (9,2%), l'ús de la bicicleta (5,9%) o la menor generació d'escombraries (5,9%) o una reducció de consum elèctric (5,4%). En aquesta situació, i segons aquest sondeig, un 81% dels valencians estaria disposat a pagar més per un cotxe menys contaminant. Segons va explicar Rambla, l'enquesta demostra que una gran majoria dels valencians té informació sobre el canvi climàtic, ha escoltat parlar del protocol de Kioto i quasi un 83% està convençut que els canvis en el planeta per l'acció de l'home tenen bastant o molt a veure amb la desertització, la desaparició d'espècies, les inundacions i altres catàstrofes mediambientals. El vicepresident del Consell va presentar l'enquesta, realitzada entre finals d'octubre i primers de novembre per la signatura KMC, amb motiu de la reunió del panell d'experts de l'ONU sobre el canvi climàtic. No obstant això, no va desaprofitar l'ocasió d'acostar el brasa a la seua sardina, ja que el sondeig interrogava sobre les desaladoras que executa el Ministeri de Medi ambient i a les quals s'oposa el Consell, que prefereix els transvasaments. Així, el sondeig inclou aquest enunciat: Abans de construir desaladoras és millor solucions que produïsquen menys CO2. Un 73% dels enquestats està d'acord enfront d'un 11,4% que està en desacord. Seguit de l'enunciat: "És preferible transvasar aigua a la construcció de grans desaladoras". Un 67,5% està d'acord i un 15,5% en desacord. Al costat de l'explicació del contingut del sondeig, Rambla va defensar la gestió de la Generalitat en les accions de defensa del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic, encara que no va anunciar mesura addicional alguna. No obstant això, la reunió d'experts per a tancar l'informe de l'ONU sobre el canvi climàtic ha servit per a mobilitzar a diferents col·lectius conservacionistas. Així, si Ecologistes en Acció donava el dilluns la benvinguda "a la capital de la insostenibilidad" als delegats, Greenpeace ha muntat al costat del Museu dels Ciències un joc interactiu en el qual es decideix el futur amb energies brutes o s'aposta per les renovables. Intermón Oxfam també va escollir ahir aquest escenari per a exigir una reducció "dràstica" de les emissions de CO2 i un augment substancial d'ajudes als països en desenvolupament, que són els quals pateixen més el canvi climàtic.
Diario mercantil valenciano
