El 9 d'octubre es va obrir el nou parlament belga, per primera vegada constituït sense haver-se format govern. Passats quatre mesos llargs de les eleccions, les negociacions encaminades a la formació d'un nou govern encara no han fructificat.
[@more@]
|
A Bèlgica no és pas infreqüent que s'allarguin, aquests negociacions; ara, en el cas que ens ocupa, les dificultats són indici de la distància que separa les dues principals comunitats: la flamenca i la valona, fins al punt que hom ha apuntat si l'estat belga no toca ja a la fi.
Participen en les negociacions la coalició flamenca CD&V–N-VA, de tendència democristiana i nacionalista (30 escons); els liberals valons de l'MR (23 escons); els liberals flamencs de l'Open Vld (18 escons); i els democristians valons del cdH (10 escons). La idea és de formar un govern liberal-democristià: els socialistes valons i flamencs van tenir uns mals resultats i el partit flamenc d'extrema dreta Vlaams Belang, la tercera formació més votada, és exclosa de les negociacions. El cap de la coalició CD&V-N-V i antic president de Flandes, Yves Leterme, és partidari d'una reforma constitucional que atorgui més poder a les dites regions, cosa que topa amb els partits valons, que ja en tenen prou amb el nivell de descentralització política actual, de manera que les converses continuen encallades.
Bèlgica
+ La plaça Gran de Brussel·les, de nit.
Segons que diu la constitució, Bèlgica, també anomenada Regne de Bèlgica, és un estat federal format per comunitats i regions. Independitzat dels Països Baixos el 1830, durant cent quaranta anys tingué una estructura centralitzada, amb un parlament i un govern únics. Això canvià a partir del 1970, any de la primera reforma federalitzant, seguida de les del 1980, 1988-1989, 1993 i 2001. De totes maneres, aquestes reformes no han apaivagat gaire el sentiment nacional de Flandes, més rica i poblada que no pas Valònia, que es mira amb recel les pretensions flamenques d'aconseguir una major sobirania política.
Regions…
+ Mapa de les regions.
Bèlgica té tres regions: Flandes, a septentrió, de parla neerlandesa; Valònia, a migjorn, de parla francesa; i Brussel·les Capital, enclavada a Flandes i bilingüe, que comprèn dinou municipis (Ciutat històricament flamenca i situada dins territori flamenc, Brussel·les és avui majoritàriament francòfona). Les regions tenen competències en aspectes diversos: urbanisme, medi, habitatge, economia, energia, treball, agricultura, transports…
…i comunitats
+ Les comunitats tenen competències en cultura, educació i relacions internacionals.
A més de les regions, hi ha tres comunitats culturals i lingüístiques: flamenca, francesa i alemanya. La Comunitat Flamenca abasta els habitants de Flandes i els flamencs de Brussel·les; la Comunitat Francesa, Valònia i els francòfons de Brussel·les; i la Comunitat Alemanya, poc més de 70.000 habitants de parla alemanya, que ocupen una franja territorial inclosa dins Valònia. Les comunitats són, també, institucions amb competències pròpies, particularment en cultura, educació i relacions internacionals. El 1980, immediatament després d'haver estat creades, Flandes decidí d'unir les competències comunitàries i regionals, així que sols té un govern i un parlament.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAAjuda ESCOLES EN XARXA
|
