Un veí d'Onil va dormir quinze dies en una furgoneta davant el Consell General del Poder Judicial per a reivindicar els seus drets. Vicent Castelló, un veí d'Onil de 44 anys, admet que va cometre errors, però considera desproporcionat el temps que li han privat de veure als seus fills: nou anys. No obstant això, aquest operari juguetero i membre de la Unión de Pares Separats, que ha presentat múltiples demandes judicials sense cap èxit i fins i tot va arribar a dormir durant quinze dies en una furgoneta davant la seu del Consell General del Poder Judicial per a reclamar que es revisara el seu cas, no perd l'esperança.
[@more@]
«Et sents molt importente, sents ràbia al veure que t'estan llevant el que més volies. Penses que no es veu la llum en el camí, però no vaig a abandonar, no vaig a deixar el tema», diu. La seua dona li va deixar en 1997 i es va marxar amb els seus dos fills a una casa d'acollida. Ell estava immers en una depressió i va acceptar un règim de visites de quatre hores setmanals.
Després d'una discussió, la mare dels seus fills, un xiquet i una xiqueta, de 5 i 2 anys, va suspendre «unilateralment» el règim de visites. La seua depressió es va aguditzar, però va assolir recuperar-se. «Vaig entendre que tenia un problema, que travessava un procés depressiu i no tenia forces per res. Vaig comprendre que havia de centrar-me en mi mateix. Ho vaig acceptar com una situació provisional i vaig aconseguir guarir-me en un any», precisa amb serenitat.
L'home va tractar llavors d'arribar a un acord amb la dona per a poder restablir la relació amb els seus fills. Va haver tres intents erms. «AL tercer em va dir que no tornaria mai a veure'ls, ni jo ni cap dels meus familiars mentre foren menuts. I vaig perdre els estreps. Vaig cometre un error i la vaig amenaçar de mort», confessa.
«Va ser un arravatament. Ho vaig dir en un moment de ràbia. Reconec que vaig ficar la pota perquè em va tocar la fibra sensible». Aqueixa va ser la seua condemna. Mai ha tornat a veure als seus fills, malgrat les múltiples demandes i recursos presentats en els jutjats. «Tots els van rebutjar pels informes dels Serveis Socials».
Tampoc els avis dels menuts han sabut gens dels mateixos i la reclamació que van presentar en un jutjat d'Elx per a accedir als seus néts va caure en sac trencat. «Són ja molt majors i diuen sovint que es van a morir sense tornar a veure'ls», assenyala.
Per a aquest pare, la seua dona «ha manipulat totalment als xiquets». Una de les últimes vegades que va poder compartir una estona amb ells, el major, que ja ronda els 16 anys i llavors tenia només 7, li va dir: «Jo sé que quan tinga dotze anys podré decidir i m'aniré a viure amb tu». La menuda, «es va llençar també en els meus braços». Per això, no perd l'esperança i va a iniciar en breu altre procés judicial, encara que creu que els magistrats no són gens sensibles a aquest problema.
«Aqueixos xiquets van a reaccionar en qualsevol moment. A mesura que comencen a pensar per ells mateixos. Qualsevol ésser humà vol conèixer les seues arrels», apunta, esperançat. De nou va a aventurar-se en la lenta maquinària processal. Si de cas, aquesta vegada és la bona.
La verdad
Video noticia Antena 3 ( 21/04/2003)
http://www.sospapa.es/videos/21042003_antena3_bonzo.wmv
