Les aigües baixen regirades en la Ciutat de la Llum d'Alacant. Les acusacions mútues de "dolenta gestió" entre l'adreça del complex cinematogràfic i la Nova Universitat del Cinema i de la Televisió del Mediterrani S. L. (NUCT), que s'encarregava fins a ara de la gestió del Centre d'Estudis, han obligat a "rescindir" el conveni que permetia a la signatura italiana durant trenta anys tutelar l'escola de cinema. Opacitat de xifres i mutisme La notícia en altres webs webs en espanyol en altres idiomes La "insolvència econòmica" de la NUCT força canvis en l'escola de cinema Quentin Tarantino va ser unisca vegada a visitar la Ciutat de la Llum i "no li van deixar passar" Les desavinences vénen des de lluny i els recels van començar quasi el primer dia. El director del complex, José María Rodríguez Galant, va encarregar fa uns mesos un informe que desvetla la "insolvència econòmica i la gestió irresponsable de NUCT".
[@more@]
La conclusió de l'informe ha obligat a negociar entre les dues parts enfrontades. AL final, i "de mutu acord", està previst que aquesta pròxima setmana es rescindisca el contracte, per "irregularitats mútues" en el seu compliment, segons van confirmar ahir fonts pròximes a la signatura italiana. En breu, l'empresa Avantya, que va anar l'encarrega de seleccionar l'any passat a la NUCT per a la gestió del Centre d'Estudis, assumirà l'organització de les classes. Segons va publicar el diari Informació, la Ciutat de la Llum assumirà el deute pendent, uns 300.000 euros, que deixen els italians. Ahir, la gestió del complex va centrar el debat polític. El PSPV va difondre una nota en la qual el diputat, José Camarasa, parlava de "fracàs" en la gestió del PP i es preguntaven els socialistes "per quins s'assumeix un deute acumulat" quan hi ha hagut "incompliments greus i insolvència econòmica". El PP va contestar acusant als socialistes de "atacar" el progrés i va destacar "la positiva repercussió econòmica i social" de la Ciutat de la Llum. Enmig de la polèmica terció el director de cinema italià i pare del spaghetti-western, Enzo Castellari, que va trencar des de Roma el seu silenci, i va lamentar que la Ciutat de la Llum estiga dirigida per "criteris polítics i que ningú sàpia una mica de cinema". El veterà director, 54 pel·lícules en el seu currículum, compte que Quentin Tarantino, en una ocasió va acudir per a visitar els estudis de cinema d'Alacant ja que estava interessat a rodar una versió de la pel·lícula Bastardos sense glòria, i "no li van deixar passar. Va ser increïble, es va haver d'anar; després es van excusar dient que Tarantino estava borratxo". Ara el director de Pulp Fiction visiblement molest, segons Castellari amic personal de Tarantino, ironitza amb comprar els estudis d'Alacant per a "tirar al seu director". Un portaveu del complex va titllar aquesta anècdota de "llegenda urbana" i la va remuntar als inicis de les obres del complex. Però el divorci entre el complex audiovisual i els professors que regentaban l'escola de cinema ha estat permanent. "En l'adreça de la Ciutat de la Llum no hi ha cap professional del cinema, ni ningú que li interesse, només pensen en política", va assegurar Castellari que va relatar nombroses anècdotes viscudes al llarg del curs passat. "Mai han vingut a una classe meva, li hem convidat a la conferència inaugural i altres actes i sempre han estat excuses", admet el director dels guerrers del Bronx. Castellari lamenta les constants traves per a impartir les classes d'adreça i guió: demanava un tècnic de so i no havia, acudia als professors del conservatori d'Alacant perquè compongueren les bandes sonores dels curts realitzats pels alumnes i no els deixaven gravar, sol·licitava que en un plató menut s'habilitara un decorat i "això és impossible" li contestaven. "Tenen una eina meravellosa, uns estudis al costat d'un centre de formació i no saben aprofitar-lo", insisteix el director italià, que recorda com uns productors de Mèxic i Alemanya volien rodar a Alacant amb la col·laboració dels alumnes del Centre d'Estudis, "i ni m'han contestat, ara volen vindre A Itàlia". A aquestes crítiques se sumen les dels 40 alumnes matriculats en el centre d'Estudis de la Ciutat de la Llum que van denunciar al juliol la falta d'informació sobre les dates de l'inici de curs, taxes, horaris i període de matriculació. Els alumnes es lamentaven de la "irracionalitat i pasotismo" en la gestió de la llicenciatura de Comunicació Audiovisual, que valida la Universitat Miguel Hernández d'Elx. Castellari defensa a la NUCT i sobre les informacions que qüestionen la gestió de l'empresa italiana i parlen d'insolvència afirma que "són mentida, ells són els quals ho han fet malament, han muntat la guerra des de l'inici per a posar dificultats als professionals del cinema". Durant els últims dies aquest periòdic ha volgut conèixer la versió de l'adreça de la Ciutat de la Llum sobre aquestes acusacions i ha estat impossible contactar amb el director, José María Rodríguez Galant, que no ha contestat a les cridades d'EL PAÍS. El complex audiovisual de la Ciutat de la Llum a Alacant, un projecte que un dia va somiar el cineasta Luis García Berlanga, va començar a gestar-se en l'etapa d'Eduardo Zaplana com president de la Generalitat, i va començar a caminar amb el govern de Francisco Camps, del Pàg. Però la seua història ha estat jalonada i esquitxada de mesures controvertides i despeses faraónicos. D'entrada, el seu pressupost inicial van ser 100 milions d'euros, però en aquests moments es calcula que ja s'han invertit 170 milions. Opacitat de xifres i mutisme La gestió de la Ciutat de la Llum no ha estat exempta de polèmiques. Una de les mesures més controvertides són les sucoses subvencions econòmiques que en concepte de patrocini concedeixen a les productores per rodar allí. La més espectacular és la qual la Generalitat donarà al realitzador polonès Roman Polanski, d'entre 4 i 4,5 milions d'euros per rodar allí. Les ajudes econòmiques concedides a les empreses valencianes per a rodar en la Ciutat de la Llum van anar de 200.000 euros. L'opacitat de xifres i el mutisme sobre la gestió d'aquest complex és notable. Tot just hi ha dades de pressupostos d'execució, dels ingressos o de les seues despeses. Altra dada que revela el balafiament amb el qual s'ha gestionat és el conveni amb la multinacional Paramount pel qual el complex haurà de pagar en els pròxims quatre anys 1,5 milions d'euros en concepte de "disponibilitat" per si estimen convenient usar aquestes instal·lacions. En presentacions públiques la Generalitat no ha escatimat en despeses. En 1998 la Generalitat, amb Zaplana de president, va fer una presentació oficial del projecte en el Port d'Alacant que va costar a la Generalitat 639.900 euros, en els terrenys sobre els quals s'anava a construir el complex es van gastar en altra presentació el 25 de febrer de 2000 uns 145.806 euros, per a col·locar la primera pedra l'àgape va costar 133.795 euros i una presentació a palau de la Zarzuela de Madrid al juny de 2002 va suposar una despesa de 484.410 euros. En total, i segons les dades que apareixen en l'informe de la Sindicatura de Comptes de la Generalitat, a presentacions s'han destinat 1.403.911 milions d'euros. El grup municipal socialista en l'Ajuntament d'Alacant va criticar que el 80% dels contractes s'adjudicaren "discrecionalment i sense concurs públic". El director de la Ciutat de la Llum, José María Rodríguez Galant, va ser nomenat pel pP, després d'haver estat assessor de Zaplana en el Ministeri i a més imputat judicialment pel desfalc de sis milions d'euros en l'empresa pública Mercalicante de la seua etapa de regidor a Alacant.
El Pais
