
L'hereu de l'artista d'Onil diposita en l'Ajuntament d'Alacant un conjunt de carpetes d'obra gràfica, que inclou les proves d'autor I usebio Sempere considerava l'obra gràfica com la sacralización de l'art, perquè era una manera de poder arribar a molta gent. Per això, el va realitzar un total de 181 peces amb aquesta tècnica, que tant ell com el seu company, Abel Martín, dominaven a la perfecció. A partir d'elles, van ser moltes les quals es troben en col·leccions públiques i particulars.
[@more@]
La passada setmana, l'Ajuntament va rebre en dipòsit un total de 326 peces de l'artista d'Onil realitzades amb aquesta tècnica, més 7 carpetes completes, així com un conjunt objectes personals, documents i dibuixos. En total, 420 obres que el germà d'Abel, Florencio Martín, ha decidit posar sota la custòdia del Patronat de Cultura, que, en un futur proper, adquirirà aquest conjunt, una vegada es realitzen els pertinents estudis tècnics i s'arribe a un acord en el preu, tal com afirma el regidor de Cultura, Pedro Romero. Aquest dipòsit constitueix l'últim que l'hereu de Sempere té en el seu poder i la seua importància radica, segons la conservadora de les col·leccions municipals, Rosa María Castells, que en aquest fons es troben proves d'autor, «les diferents obres que va realitzar fins a donar amb la definitiva». Florencio Martín no tenia catalogada aquesta obra pel que la primera tasca que s'ha emprès és l'ordenació i registre de cadascuna de les obres, que abasten des de 1967 fins a 1988. D'aquesta manera, l'Ajuntament d'Alacant ha passat a engrossir els fons municipals de Sempere, de manera que aquesta col·lecció passa a contar pràcticament amb les 181 obres gràfiques que va realitzar al llarg de la seua vida «Abans teníem només un parell de carpetes i ara ens faltaran unes deu, com a molt», afirma Castells. En aquest sentit, destaca que «la seua obra gràfica és molt important perquè Sempere i Abel coneixien com ningú la tècnica de la serigrafia i ells no només es dedicaven a estampar les seues coses sinó també d'altres artistes». La importància d'aquest conjunt de peces està que «la majoria són proves d'autor, que són les quals es quedava Sempere, pel que són molt interessants ja que es poden veure les seues pròpies anotacions al marge i les ratllades», que l'artista anava realitzant segons les anava elaborant fins a aconseguir la definitiva. «Açò suposa que podem veure l'evolució del seu mètode de treball i del camí cap al qual volia anar». Entre les set carpetes completes dipositades en el fons municipal, es troba la denominada «Alhambra», realitzada en 1977, amb textos de Rafael Alberti. També altre amb el títol de «Nayar», amb textos de Julio Campal. Una altra de les carpetes, que destaca per la seua gran bellesa, és «Cántico espiritual», de 1982, basada en l'obra de San Juan de la Creu i amb una carta de Vicente Aleixandre. També la carpeta «Homenatge a Gabriel Miró», realitzada en 1978, el pròleg del qual ho va escriure el poeta Gerardo Diego, i el llibre «Alarma», de 1976, amb textos de Miguel Ullán. El dipòsit es completa amb dos centenars de documents, fotografies, esbossosesbóssos, dibuixos, cartells, tres retrats d'Abel i una menuda escultura, esbós d'una major. Ara, assegura Pedro Romero, cal netejar i condicionar les obres, «encara que es troben en molt bon estat». En aquest sentit, considera que «l'amistat amb Florencio Martín és el que ha permès aquest dipòsit, que acabarà sent adquisició» i creu que «ell mateix no sabia el que tenia fins que no ho va portar ací i es va ordenar i va catalogar». En la seua opinió, «ara contem amb una col·lecció que pot servir per als investigadors per a realitzar treballs i tesis doctorals». Aquest fons municipal tindrà com destinació permanent el nou Museu d'Art Contemporani d'Alacant, que s'espera inaugurar en l'any 2008. «Ara estem planificant la dotació que es precisa perquè funcione, veient el pressupost i el projecte que es precisa perquè siga un museu viu, amb una programació d'exposicions temporals i activitats, perquè si no, no tindrà sentit aquest nou edifici».
Diarioinformacion